Acacia melanoxylon

Acacia melanoxylon o també coneguda com Racosperma melanoxylon,[1]és una acacia,[2] (nom que compartix en atres espècies) o acacia negra. És una espècie nativa de l'est d'Austràlia. Coneguda com "fusta negra de Tasmania", (en anglés, 'Tasmanian blackwood'). Els aborigen la criden mudgerabah. Este arbre, és de full perenne, es caracterisa pel seu ràpit cremiento i pot créixer fins a més de 45 metros. Té una àmplia tolerància a la diversitat d'ambients, pero prospera millor en climes frets.
Descripció
[editar | editar còdic]Glabro, perennifolio de 8 a 15 (fins a 45) m d'alt; tronc recte, copa densa i piramidal a cilíndrica, a voltes en poques branques pero molt pesades. Té un sistema radicular extens, dens, en raïls fortes superficials. Les fulls són bipinnadas en les plantes o branques jóvens. Les plantes adultes, en canvi, reemplacen els fulls per filodios. Els filodios tenen de 7 a 10 cm llarc, són grisáceos a vert negruzcos, rectes a suaument curvos, en 3 a 7 venes prominents llongitudinals i fines venes entre ells; bipinnadas en plantes jóvens. Les florés són de color groc pàlit. Es disponen en cabezuelas globulars. Els fruts són baïnas de color pardo-rojós, retortillades, més angostes que els filodios. Les llavors són chatas, redonejades, negres, de 2 a 3 mm llongitut.
Reproducció
[editar | editar còdic]Dispersió de llavors: té fils roig rosats al voltant de les llavors, que atrauen pardals per a la dispersió de les llavors. Quan les aus dels països que hostagen, s'adapten a menjar-les, llavors les llavors es dispersen àmpliament, com ha passat en Suràfrica. Si no existixen els frugívoros llavors s'almagasenen en el sol. Els bancs de llavor es mantenen viables per molts anys. Les llavors germinen fàcilment quan es coloquen en aigua molt calenta per una nit, o quan el banc de llavors en el sol s'expon al sol, o despuix d'un incendi (Hill, 1982). Acacia melanoxylon es reproduïx prolíficamente despuix del fòc. Les llavors poden dispersar-se pels següents métodos
- Digestió/excreció: aus (ingerixen llavors en les marquitas roig rosáceas), primats (ingerixen llavors).
- Per motius ornamentals: invernáculos, paisagisme, distribuïdors de llavor d'arbres.
- Residus de jardineria.
- Rodats de vehículs.
- Corrents d'aigua: tot lo que sura. (Geldenhuys, pers.comm. 2003).
- Vent.
Es pot multiplicar vegetativamente.
Toxicitat
[editar | editar còdic]Acacia melanoxylon pot contindre derivats de la dimetiltriptamina i glucósidos cianogénicos, l'ingestió de la qual pot supondre un risc per a la salut.[3]
Usos
[editar | editar còdic]Els aborigen australians ho utilisaven com analgésico. Les flors són una font important d'aliment per a les abelles. En Hongria, la acacia negra és la base de la producció comercial de mel.
La fusta és molt bona per a molts usos, incloent mobles, ferramentes, pots i barrils de fusta. És considerada de la mateixa calitat que la fusta de nogal i és molt adequada per a donar-li formes curves en vapor d'aigua. La corfa té un contingut en taninos d'aproximadament 20%.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Acacia melanoxylon va ser descrita per Robert Brown i publicat en Hortus Kewensis; or, a Catalogue of the Plants Cultivated in the Royal Botanic Garden at Kew. London (2nd ed.) 5: 462. 1813.[4]
- Etimologia
Vore: Acacia: Etimologia
melanoxylon: epítet latino que significa "en fusta negra".[5]
- Acacia arcuata Spreng.
- Acacia melanoxylon var. arcuata (Spreng.) Ser.
- Acacia melanoxylon var. obtusifolia Ser.
- Acacia melanoxylum R.Br.
- Mimosa melanoxylon (R.Br.) Poir.
- Mimosa melanoxylum Poir.
- Racosperma melanoxylon (R.Br.) C.Mart.
- Racosperma melanoxylon (R.Br.) Pedley[6]
Espècie invasora
[editar | editar còdic]S'ha introduït en molts països per a plantacions forestals i com a arbre ornamental. Ara està present en Àfrica, Àsia, Europa, zones insulars de l'Oceà Índic i l'Oceà Pacífic, Amèrica del Sur i Estats Units. És una espècie de maleza nociva declarada en Suràfrica i és una plaga en les illes Azores de Portugal. Recentment, el Consell de Plantes Invasoras de Califòrnia (Calç-IPC) la va incloure com una maleza invasora que pot causar un impacte llimitat (Knapp 2003). El seu us com a arbre del carrer s'està eliminant gradualment en alguns llocs pel dany que a sovint causa en les aceres i les canonades subterrànees. En algunes regions de Tasmania, la Acacia melanoxilon ara es considera una plaga, aixina com en Chile la Corporació Nacional Forestal ha desenrollat proyectes per a la seua erradicació.[7]
En molts països pot transformar-se en una espècie invasora. En Argentina, particularment en el Sistema Serrano de Tandilia, s'ha expandit ràpidament, afectant els ecosistemes de pasturages natius. El seu control en camps naturals i cultivats ocasiona alts costs. No obstant, el seu valor com fusta i com cultive precedent en una seqüència de futures plantacions d'arbres natius han donat resultats econòmics positius.[8]
En la Reserva Natural Paititi (Buenos Aires), es va estudiar cóm la invasió d'esta espècie influïx sobre la composició del banc de llavors del sol, un factor clau per a la restauració dels pasturages. Es varen comparar dos tipos d'ambients: un en pasturages naturals dominats per Paspalum quadrifarium i un atre en pasturages invadits per Racosperma melanoxylon, els arbres dels quals no superaven els cinc anys d'edat. A partir de mostres de sol preses en tres llocs per ambient i per mig de la germinació controlada de les llavors, es varen analisar diversos paràmetros ecològics per a vore quàntes hi havia, quines espècies apareixien i quin era el seu valor com forraje. Els resultats varen mostrar que la cantitat total de llavors i la diversitat d'espècies varen ser semblades en abdós llocs. No obstant, en el pasturage invadit faltaven vàries espècies natives bones per a la pastura, lo que va fer que el seu valor forrajero fora un 26% menor. Ademés, les plantes de Paspalum quadrifarium estaven mortes i el seu banc de llavors va ser molt menor que en el pasturage natural. L'estudi va mostrar que l'alvanç de Racosperma melanoxylon reduïx la calitat i la capacitat de recuperació dels pasturages. Aixina i tot, si els arbres invasores s'eliminen a temps, és possible recuperar la vegetació original, ya que el sol conserva encara moltes de les seues llavors natives.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Equipe Humà» (en és-ar). Flora Argentina. Consultat el 2025-10-27.
- ↑ Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
- ↑ European Food Safety Authority (EFSA)(2012).«Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements».EFSA Journal.10(5)doi:10.2903/j.efsa.2012.2663.
- ↑ «Acacia melanoxylon». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 19 de maig de 2013.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Acacia melanoxylon en PlantList
- ↑ «Fondo d'Investigació del Bosc Natiu» (en és). investigacion.conaf.cl. Consultat el 2021-11-13.
- ↑ 8,0 8,1 «Banc de llavors del sol en un pasturage d'una reserva natural del Sistema de Tandilia (Buenos Aires, Argentina) invadit per Racosperma melanoxylon».Ecologia Austral.31(3)
- 390–399.ISSN 1667-782X.doi:10.25260/EA.21.31.3.0.1247.Consultat el 2025-11-03.
https://ciudadesverdes.com/arboles/acacia-melanoxylon/
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acacia melanoxylon» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.