Acacia tetragonophylla
Acacia tetragonophylla, comunament coneguda com curara o kurara és un arbre en la família Fabaceae endèmica de les zones àrides i semiáridas del centre i oest d'Austràlia.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]El curara creix com un arbust o menut arbre fins a una altura de fins a 5 m[2] i té un hàbit intrincado i a sovint enmarañado en ramitas glabras.[3] Com la majoria de les espècies de Acacia, té filodios en lloc de fulls verdaders. Estos són prims i semblats a agulles en una llongitut d'1 a 5 cm i un ample d'1 mm. Quan són jóvens són suaus i flexibles, pero a mida que maduren es tornen durs, rígits i molt esmolats.[1] Els filodios es formen be en grups de dos a sis en els braquiblastos, —ramitas nanes, nudosas i laterals—, o individualment en els brots nous. Tenen una forma llineal prima que termina en una punta esmolada i són de pentagonals a comprimits en secció travessera en cinc a sèt nervis prominents.[3] En Austràlia Occidental florix entre maig i octubre en flors grogues[2] en mechons esfèrics. Els fruts són baïnes papiráceas, de fins a huit centímetros de llarc i uns cinc milímetros d'ample.[1]
Distribució
[editar | editar còdic]Es troba en planures d'inundació i a lo llarc de cursos d'aigua en àrees àrides i semiáridas en tot Austràlia Occidental, Austràlia del Sur, el sur del Territori del Nort, i a l'est prop de Charleville, Queensland i Brewarrina, Nova Gales del Sur[1] i se sap que creix en una varietat d'hàbitats i tipos de sol. En Austràlia Occidental es troba en les regions de Pilbara, Gascoyne, Mid West, Wheatbelt i Goldfields-Esperance.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]L'espècie va ser descrita formalment per primera volta pel botànic Ferdinand von Mueller en 1863 com a part de l'obra ‘’Fragmenta Phytographiae Australiae‘’. Va ser reclasificada com Racosperma tetragonophyllum per Leslie Pedley en 2003 i després transferida de nou al gènero ‘‘Acacia’’ en 2006. A sovint es confon en Acacia sphacelata.[4]
Usos
[editar | editar còdic]Les persones aborigen en Austràlia Central recolecten les llavors per a fer coques de llavors. El seu nom en Pitjantjajara és Wakalpuka.
Acacia tetragonophylla pot ser utilisada per a tractar les barrugas.
“Un número de filodias de Acacia tetragonophylla poden ser insertades en la barruga, després es trenca la part principal per a deixar els àpiços incrustats en la barruga. Despuix de quatre o cinc dies, la barruga s'ha marchitado i pot ser eliminada fàcilment.”[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 (1994) Arid Shrubland Plants of Western Austràlia, Second and Enlarged Edition, University of Western Austràlia Press, Nedlands, Western Austràlia. ISBN 978-1-875560-22-6.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Plantilla:FloraBase
- ↑ 3,0 3,1 «‘‘Acacia tetragonophylla’’». WorldWideWattle. Western Australian Herbarium.
- ↑ «Acacia tetragonophylla F.Muell.». Atles of Living Austràlia. Global Biodiversity Information Facility.
- ↑ «THE LINNEAN Newsletter and Proceedings of THE LINNEAN SOCIETY OF LONDON Burlington House, Pcaily London W1J 0BF icdl, VOLUME 21 • NUMBER 4 • OCTOBER 2005». Archivat des d'el original, el 19 d'octubre de 2011. Consultat el 2 d'abril de 2024.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Acacia tetragonophylla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.