Anar al contingut

Acadèmia Ecuatoguineana de la Llengua Espanyola

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Acadèmia Ecuatoguineana de la Llengua Espanyola

La Acadèmia Ecuatoguineana de la Llengua Espanyola és una institució ecuatoguineana que reunix a un grup d'acadèmics i experts en l'us de la llengua espanyola en eixe país. Des del 19 de març de 2016 pertany a l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola.[1][2]

Context

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Espanyol ecuatoguineano.

Espanya era la responsable administrativa de les colónies en el golf de Guinea obtingudes en 1778 i integrades formalment en el Virreinato del Riu de l'Argent (fundat en 1776). el BOE del 30 de decembre de 1963[3] publicava tant la «Llei 191/1963, de 20 de decembre, de Bases sobre el règim autònom de la Guinea Equatorial»[4] com la ratificació del «Conveni Multilateral sobre Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola», el qual considera que «és obligació dels Estats fomentar la cultura dels seus pobles i atendre a la defensa del seu patrimoni espiritual, particularment de la seua llengua pàtria […] Cada u dels Governs signataris es compromet a prestar respal moral i econòmic a la seua respectiva Acadèmia nacional de la Llengua Espanyola, o siga a proporcionar-li una sèu i una suma adequada per al seu funcionament». Si be s'establia l'obligatorietat per als Administradors territorials d'acreditar coneiximent de idiomes indígenes a partir de la 2.ª campanya, bonificacions per coneiximent i acreditació «davant Tribunal competent designat pel Governador general i per mig de-examen oral i públic»,[5] l'espanyol era l'idioma oficial de la Guinea Espanyola, durant l'administració colonial, mantenint-se despuix de l'independència del territori, en la Constitució de 1968. En eixa llínea, la Constitució de 1991, i l'actual de 2012 en el seu articulat establixen i mantenen l'oficialitat de l'espanyol.[6]


Des de 2009, Guinea Equatorial participa en la Cim Iberoamericà en condició d'Estat associat pel seu víncul cultural i llingüístic en els països d'Hispanoamèrica i s'espera que siga membre de ple dret en el temps; de fet, Guinea Equatorial és membre de l'Organisació d'Estats Iberoamericans des de 1979.[7]

Història

[editar | editar còdic]

Antecedents

[editar | editar còdic]

Com a primerenc precedent, ya en la junta celebrada el 28 de febrer de 1963,[8] la Real Acadèmia Espanyola havia elegit a Iñigo de Aránzadi com a acadèmic corresponent (1963-2003) en Riu Muni, sent promotor d'una primera incorporació de ecuatoguineanismes al Diccionari de la RAE.

Igualment, en 1969, en el territori equatorial ya independisat i constituït com a República, el conveni de Cooperació Cultural entre Guinea Equatorial i Espanya[9] reconeixia la «importància primordial dels valors culturals dels països sobirans - units pel llaç indisoluble de la llengua, com a vehícul d'expressió comuna - i tractant d'investigar, fomentar i revalorisar dits valors, per a la seua ensenyança i difusió popular», d'ahí que el desaparegut Centre Cultural Hispà-Guineano (1981-2002) contara com una de les seues llínees prioritàries la docència i investigació de les llengües ecuatoguineanas, espanyol inclós, aixina com un filòlec i acadèmic (Germán Granda) i un comunicador (Donato Ndongo) com a primers codirectors.

En eixe sentit, les recomanacions finals de l'I Congrés Internacional Hispà-africà de Cultura,[10] celebrat en la ciutat de Bata el 4 de juny de 1984, ya arreplegava el cridat a la «Ley 191/1963, de 20 de diciembre, de Bases sobre el régimen autónomo de la Guinea Ecuatorial».[11]


En 2007, la Real Acadèmia Espanyola va invitar a el XIII Congrés de l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola a dos intelectuals de Guinea Equatorial a modo d'un primer acostament en l'idea de nomenar-los corresponents de la RAE, Trinitat Morgades Besari, vicerrectora de l'Universitat Nacional de Guinea Equatorial (UNGE) i Julián Bibang Oyee, cap del Departament de Filologia Hispànica en l'UNGE.[12]

En juliol[13] de 2009, la Real Acadèmia Espanyola va incloure en el planter d'acadèmics, com a Acadèmics Corresponents a 5 membres de Guinea Equatorial.[14] Els cinc acadèmics eren Julián Bibang Oyee; Trinitat Morgades Besari; Federico Edjoo Ovono, embaixador ecuatoguineano en França; Agustín Nze Nfumu, embaixador ecuatoguineano en el Regne Unit, i Leandro Mbomio Nsue,[15] president del Consell d'Investigacions Científiques i Tecnològiques de Guinea Equatorial (CICTE), plantejant-se este embrionari núcleu d'Acadèmics Corresponents de la RAE en Guinea Equatorial, com els fonaments d'una futura Acadèmia Ecuatoguineana de la Llengua Espanyola.[16][17]

Fundació

[editar | editar còdic]

El 29 d'abril de 2013, durant la Quarta reunió del Consell Interministerial del Govern ecuatoguineano, en la que varen participar el primer ministre del Govern, Vicente Ehate Tomi, el segon vice primer ministre, Alfonso Nsue Mokuy, i Agustín Nze Nfumu, per a llavors titular d'Informació, Prensa i Ràdio, es va abordar i va aprovar l'anteproyecte de decret presidencial pel que es creava l'Acadèmia Ecuatoguineana de la Llengua Espanyola.[18]


L'establiment de l'institució es va iniciar en octubre de 2013, per mig del Decret Presidencial número 163/2013, del 8 d'octubre, a proposta dels Acadèmics Corresponents Trinitat Morgades Besari, Julián Bibang Sent, Agustín Nze Nfumu i Federico Edjo Ovono (note's que el quint Acadèmic Corresponent, Leandro Mbomio Nsue, va fallir a finals de 2012):[13]

Sent l'idioma espanyol un de les principals traces de l'identitat cultural ecuatoguineana, sorgix la necessitat de crear estructures i forjar mecanismes per a depurar, fixar i donar lluentor a esta llengua. […] com a corporació docta, autònoma, d'interés públic, en personalitat jurídica pròpia i plena capacitat civil per a tots els efectes llegals en l'àmbit de les seues competències. L'Acadèmia Ecuatoguineana de la Llengua Espanyola (AEGLE), orgànica i funcionalment estarà adscrita a la Presidència del Govern.

Finalment, el president de Guinea Equatorial, Teodoro Obiang, va aprovar a mitan de giner de 2014 el memoràndum de creació de l'Acadèmia Ecuatoguineana de la Llengua Espanyola,[19] segons ho va anunciar en Espanya el director de la Real Acadèmia Espanyola, José Manuel Blecua Perdices,[20] qui també va anunciar que per primera volta el Diccionari de la RAE contindria térmens de l'espanyol de Guinea Equatorial.[21][22]

El 24 de giner de 2014, Agustín Nze Nfumu i Federico Edjo Ovono, varen presentar a Vicente Ehate Tomi el memoràndum aprovat per la Presidència de la República, que l'Eixecutiu deu materialisar per a l'obertura de la AEGLE.[19] En abril d'eixe mateix any Teodoro Obiang va ser invitat a donar unes conferències sobre l'espanyol en Àfrica en l'Institut Cervantes de Brusseles.[23][24]


A partir d'eixe moment, la AEGLE va iniciar el procés de dotar-se d'una sèu i mijos per a l'inici efectiu de les activitats que li són pròpies, mantenint-se, per a això, en contacte i concertació en la Real Acadèmia Espanyola. En eixe sentit, es varen iniciar els tràmits per a la seua admissió en el sen l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola (ASALE), de conformitat en l'artícul 26 dels seus Estatuts aprovats en 2007.[25] En abril de 2015, es va anunciar que s'esperava l'incorporació de la AEGLE a la ASALE durant el VII Congrés Internacional de la Llengua Espanyola, a celebrar-se en Puerto Rico en 2016.[2]

El 25 de juny de 2015, el ple de la Real Acadèmia Espanyola elegix acadèmics corresponents estrangers de la RAE en Guinea Equatorial a Just Bolekia Boleká, Armant Zamora Segorbe, José Francisco Eteo Soriso, María Nsue Angüe i Maximiliano Nkogo Esono.

El 24 de novembre de 2015, durant el XV Congrés de la ASALE en Mèxic,[26] l'Acadèmia Ecuatoguineana de la Llengua Espanyola va solicitar formalment ingressar en l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola.[27]

Finalment, el 19 de març de 2016, va ser admesa com a membre de la ASALE.[1]

En abril de 2017, el president Teodoro Obiang va ser nomenat primer Acadèmic Honorari de la Llengua Espanyola en Guinea per la AEGLE.[28]

Història

[editar | editar còdic]

En el seu primer any de història, va propiciar l'incorporació de 30 ecuatoguineanismes[29] en la 23.ª edició del Diccionari de la llengua espanyola (octubre de 2014), per ad açò conta igualment en becaris de lexicografia a través dels acorts de colaboració d'ASALE i AECID.

Des del 23 d'abril de 2015 convoca anualment el Certamen Lliterari Miguel de Cervantes.[30]

En abril de 2019, va nomenar acadèmic corresponent a Darío Villanueva


En un esforç per ampliar la seua incidència, ha generat sengles biblioteques en la seua sèu de Malabo i en l'Antena Regional de Bata (delegació oberta en 2017[31]), aixina com aules de llectura en la zona continental.

En juliol de 2022, l'Institut Cervantes va organisar en el Centre Cultural d'Espanya en Malabo la 15.ª Tribuna del Hispanismo, dedicada les hispanisme ecuatoguineano.[32] En la mateixa, Luis García Montero va anunciar la "pròxima obertura d'un observatori de l'Espanyol en Àfrica en sèu en Malabo".[33]

En decembre de 2024, el director de la Càtedra FUNIBER d'Estudis Iberoamericà i de l'Iberofonía, Dr. F. Álvaro Durántez, va ser elegit acadèmic colaborador[34] de l'Acadèmia Ecuatoguineana de la Llengua Espanyola.

També en 2024, l'escritora Elsa López -naixcuda en Guinea Equatorial en 1943- va ser elegida[35] Acadèmica Honoraria de l'Acadèmia Canària de la Llengua.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Aprovada l'incorporació de l'Acadèmia Ecuatoguineana a la ASALE
  2. ↑ 2,0 2,1 Guinea Equatorial tindrà enguany Acadèmia de la Llengua de la RAE, diari El País, 24 d'abril de 2015.
  3. ↑ «BOE.és - Sumari del dia 30/12/1963». boe.és. Consultat el 2021-01-06.
  4. ↑ «Llengua espanyola». www.exteriores.gob.es. Archivat des d'el original, el 8 de giner de 2021. Consultat el 2021-01-06.
  5. ↑ Art. 32.2 "La possessió de qualsevol idioma indígena s'acreditarà davant Tribunal competent designat pel Governador general i per mig d'examen oral i publique, del resultat del qual, si fora favorable, es farà la corresponent anotació en l'expedient personal de l'interessat" en DECRETO de 9 d'abril de 1947 pel que s'aprova el Estatut general del personal al servici de l'Administració dels Territoris espanyols del Golf de Guinea.
  6. ↑ «Llei Fonamental de Guinea Equatorial. Nou text de la Constitució de Guinea Equatorial, promulgada oficialment el 16 de febrer de 2012. En els texts de la Reforma Constitucional aprovats en referèndum el 23 de novembre de l'any 2011.». Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2013. Consultat el 1 d'abril de 2014.
  7. ↑ Organisació d'Estats Iberoamericans - Dates per a el història
  8. ↑ Prenc XLIII.- Quadern CLXVIII.Consultat el 3 de giner de 2022.
  9. ↑ «Conveni de Cooperació Cultural fet en Santa Isabel (1969) - Wikisource» (en és). és.wikisource.org. Consultat el 2021-12-29.
  10. ↑ «ABC (Madrit) - 13/08/1982, p. 27 - ABC.és Hemeroteca» (en és). hemeroteca.abc.és. Consultat el 2018-09-15.
  11. ↑ (1985) «Anexe», Ministeri d'Informació, Turisme i Cultura (ed.). Informe Final del Primer Congrés Internacional Hispànic-africà de Cultura, Malabo: Edicions Guinea.
  12. ↑ El país africà que parla espanyol somia en l'acadèmia pròpia, Terra Notícies (AP), 22 de març de 2007.
  13. ↑ 13,0 13,1 Leandro Mbomio, una vida consagrada a l'art africà, diari El País, 16 de novembre de 2012.
  14. ↑ La RAE, Real Acadèmia de la Llengua d'Espanya, nomena per primera volta a cinc guineanos acadèmics corresponents [1] archivat en Wayback Machine., La Gasseta de Guinea, n.º 142, any 13.º, agost de 2009.
  15. ↑ Els primers 'corresponsals' de la RAE en Guinea, diari El País, 6 de juliol de 2009.
  16. ↑ ¿Agonisa l'espanyol en Guinea Equatorial? [2] archivat en Wayback Machine., Agustín Nze Nfumu, La Gasseta de Guinea, n.º 172, any 16.º, febrer de 2012.
  17. ↑ Oficina d'Informació Diplomàtica del Ministeri d'Assunts Exteriors i de Cooperació d'Espanya (ed.): «Oficina d'Informació Diplomàtica. Ficha país: Guinea Equatorial».
  18. ↑ Quarta reunió del Consell Interministerial [3] archivat en Wayback Machine., Pàgina oficial del Govern de la República de Guinea Equatorial, 30 d'abril de 2013.
  19. ↑ 19,0 19,1 El Primer Ministre en els acadèmics ecuatoguineanos de l'Acadèmia de la Llengua Espanyola, Pàgina oficial del Govern de la República de Guinea Equatorial, 25 de giner de 2014.
  20. ↑ Blecua anuncia la creació d'una acadèmia ecuatoguineana de l'espanyol, diari Sigle XXI, 20 de giner de 2014.
  21. ↑ La RAE contempla admetre publicitat en la versió digital del Diccionari, Diari de Ferrol, 20 de giner de 2014.
  22. ↑ Blecua admet que és un moment difícil per a la RAE i deixa la porta oberta a un nou model econòmic [4] archivat en Wayback Machine., diari Lainformacion.com, 20 de giner de 2014.
  23. ↑ L'Institut Cervantes i la UNED inviten en Brusseles al dictador Obiang, diari El País, 19 de març de 2014.
  24. ↑ Obiang agraïx al Rei el respal per a intervindre en l'Institut Cervantes, diari El País, 1 d'abril de 2014. Consultat l'1 d'abril de 2014.
  25. ↑ Artícul 26 dels Estatuts de l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola (2007)
  26. ↑ L'Acadèmia Ecuatoguineana de la Llengua Espanyola s'afirma com a pont de la llengua i cultura hispàniques en el continent africà [5] archivat en Wayback Machine., La Gasseta de Guinea Equatorial, decembre de 2015.
  27. ↑ Notícies. Fundéu BBVA: Acadèmia de la Llengua Espanyola de Guinea Equatorial solicita ingressar a Asale, 25 de novembre de 2015.
  28. ↑ «[6]». Consultat el 2017-04-26.
  29. ↑ «el_Diccionari.pdf ».
  30. ↑ «[7]». Consultat el 2018-11-08 (en és).
  31. ↑ «Nova sèu de l'Acadèmia Ecuatoguineana de la Llengua en Bata - Pàgina oficial del Govern de la República de Guinea Equatorial». www.guineaecuatorialpress.com. Archivat des d'el original, el 9 de novembre de 2018. Consultat el 2018-11-08.
  32. ↑ «Tribuna del Hispanismo Ecuatoguineano. Tribuna del Hispanismo. Institut Cervantes». www.cervantes.es. Consultat el 2022-10-31.
  33. ↑ «El Cervantes obrirà un Observatori de l'Espanyol en Guinea Equatorial en 2023 | FundéuRAE» (en és). www.fundeu.es. Consultat el 2022-10-31.
  34. ↑ «Director de la Càtedra FUNIBER d'Estudis Iberoamericà i de l'Iberofonía, Dr. F. Álvaro Durántez, nou acadèmic colaborador de l'Acadèmia Ecuatoguineana de la Llengua Espanyola» (en és). Notícies FUNIBER. Consultat el 2025-03-31.
  35. ↑ «Elsa López, elegida Acadèmica Honoraria de l'Acadèmia Canària de la Llengua» (en és). ElDiario.és. Consultat el 2025-03-31.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Acadèmia_Ecuatoguineana_de_la_Llengua_Espanyola&oldid=1191393»