Acadèmia del Parnàs
Anar a la navegació
Anar a la busca
L'Acadèmia dels Montanyesos del Parnàs (en castellà, Academia de los Montañeses del Parnaso), o simplement, Acadèmia del Parnàs, fon una acadèmia fundada en fins lliteràris per Guillem de Castro en l'any 1616, per a continuar la tradició imposta per l'Acadèmia dels Nocturns, ya disolta. Tingué una vida molt curta.
Después de impreso este poema me mandó la academia nuevamente resucitada en la insigne ciudad de Valencia por el conocido, por el superior ingenio Guillem de Castro, debajo el nombre de los Montañeses del Parnaso, lo resumiere desnudo de episodios, en las octavas abajo escritas; y se leyeron en la segunda junta, aviendose favorecido con admitirme por académico della, por el nombre de 'Píndaro'.
Los Amantes de Teruel, Juan Yagüe de Salas, 1616
Temàtica[editar | editar còdic]
La temàtica fon variada tractant temes banals, pero també didàctics: dret, medicina, història i matemàtiques. L'assunt més singular és el tema dels Amants, Isabel de Segura i Juan Diego de Marcilla, les mòmies dels quals varen ser descobertes en l'any 1555.
Segons Vicent Lluís Simó Santonja:
els Acadèmics reconeguts és evident que tendixen a l'autoglorificació per considerar-se en el Parnàs convivint en els deus de l'Olimp.
Acadèmics[editar | editar còdic]
- Guillem de Castro, Secreto. El mateix seudònim que, una miqueta més d'una década abans, en 1592 havia utilisat en l'Acadèmia dels Nocturns.
- Andrés Rey de Artieda, Artemidoro.
- Manuel Ledesma, Recogimiento.
- Juan Yagüe de Salas, Píndaro o Pindauro. Notari, escrivà, secretari i archiver del Consell de la ciutat de Terol.