Acherontia atropos
La esfinge de la mort africana o esfinge de la calavera africana (Acherontia atropos) és una espècie de lepidòpter ditrisio de la família Sphingidae. El nom comú de les tres espècies del gènero Acherontia aludix al dibuix que té en l'esquena del tórax i que s'assembla a una calavera humana.
Distribució
[editar | editar còdic]L'espècie, originària del Àfrica tropical, realisa migracions periòdiques al continent europeu. El restant de la seua extensió comprén des de regió paleártica comprenent des de les illes Shetland i Lofoten fins a la Transcaucasia i nort d'Iran aplegant a alcançar les illes Azores i les illes Canàries.
Història natural
[editar | editar còdic]En climes càlits produïx fins a dos generacions (maig-juny i agost-setembre); en climes més septentrionals té una sola generació. Es pot localisar des del nivell de la mar fins a al voltant dels 1800 m s. n. m.
De costums crepusculares i nocturnes, s'alimenta de llacor fermentada, mel i certes flors (Jasminium). Encara que el seu oruga és polífaga té especial predilecció per les solanáceas.
En un tamany considerable, de 9 a 12 cm en les femelles, este esfíngido emet un zumbido agut defensiu en ser atacat pels seus predadorés o en ser molestada, de la mateixa manera que les atres dos espècies de Acherontia, Acherontia styx i Acherontia lachesis que habiten en Indonèsia.
La esfinge calavera en la cultura popular
[editar | editar còdic]Els noms de les espècies atropos, lachessis i styx es relacionen en conceptes associats a la mort. La primera es referix a Átropos, una de les moiras, encarregada de tallar el fil de la vida, en la mitologia grega, la segona a Láquesis, qui media en la seua vara la llongitut del fil de la vida, i la tercera a l'estany Estigia que rodeja la regió dels morts, en la mateixa mitologia.
En giner de 1846 la revista Arthur's Ladies' Magazine va publicar el conte "La esfinge" ("The Sphinx") de l'escritor nortamericà Edgar Allan Poe. Per la seua banda, J. Farrán i Mayoral ho traduïx com "La esfinge de calavera", potser per a fer més evident el motiu principal del conte. Acherontia atropos és mencionada puntualment cap al final del conte, quan el personage secundari, parent del protagoniste, utilisant una sinopsis d'història natural, llig la següent descripció:
Edgar Allan Poe va copiar parcialment la descripció anterior del llibre que va traduir Thomas Wyatt, A synopsis of natural history (1839) del professor d'història natural C. Lemmonnier.
Acherontia atropos va botar a la fama a raïl del film El silenci dels corders. El seu dibuix li ha fet guanyar una reputació negativa, associant-se en forces sobrenaturals malignes, per #lo que ha segut presentada en películes com l'anteriorment citada i Un gos andalús. Numeroses #superstició afirmen que este lepidòpter du mala sort a les cases a les que entra.
En la novela Drácula, de Bram Stoker li la nomena en el capítul XXI: "-...i de nit grans arnes en el dibuix d'una calavera i ossos creuats en la part posterior.- Van Helsing va asentir en el cap i em va murmurar de modo inconscient: -La Acherontia atropos de les esfinges, coneguda comunament com "arna de cap de mort".
En la película de Daniel Calparsoro L'avís, basada en la novela del mateix nom de Paul Pen, l'arna Acherontia atropos apareixia de forma recurrent ilustrant episodis d'esquizofrènia del protagoniste. El primer cartell de dita película mostrava un eixemplar de la palometa a modo de lacre per al sobre que portava l'avís mencionat en el títul.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Allan Poe (2011). Narrativa completa, Madrit: Càtedra..
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- A. atropos informació detallada [1] archivat en Wayback Machine.
- A. styx informació detallada [2] archivat en Wayback Machine.
[[Categoria:#Superstició]]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acherontia atropos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.