Acipenser gueldenstaedtii
_-_crop.jpg)
El esturión rus o esturión del Danubio (Acipenser gueldenstaedtii) és una espècie del gènero de peixos acipenseriformes Acipenser que viu en aigües marines i dulceacuícolas d'Europa i Àsia.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 1833 pels naturalistes alemans Johann Friedrich von Brandt i Julius Theodor Christian Ratzeburg.
Característiques
[editar | editar còdic]D'entre els demés peixos és fàcil reconéixer-ho per la presència en el seu cos de plaques dorsals i laterals i el seu cap prolongat en un morro en punta. La seua boca és protráctil i està situada en el sector ventral de la base del cap. Es troba precedida per 4 barbes de funció sensorial. Els adults no posseïxen dents. En l'aleta cabal, el lòbul es prolonga cap a arrere.
A. gueldenstaedtii es pot diferenciar de A. ruthenus i de A. baerii perque estos últims presenten les barbes a mitat de distància entre el morro i la boca (o més propenques a la boca) mentres que el primer les té més pròximes a l'extrem del morro que a la boca. Ademés posseïx un morro més redonejat i ample mentres que en les atres dos és més agut.
És un peix gran, en màxims registrats de 236 cm de llarc, un pes de 115 kg, i una edat de 46 anys.[1]
Distribució i hàbits
[editar | editar còdic]Este esturión es distribuïx des del centre d'Europa fins al centre d'Àsia.[2] Habita en rius i llitorals marins des del mar Mediterrànea nororiental per l'oest fins a Iran per l'est. Conten en poblacions de l'espècie les aigües d'Azerbaiyan, Bulgària, Geòrgia, Kazakhstan, Romania, Rússia, Sèrbia, Turkmenistan, Turquia i Ucrània. Es troba extinta en Àustria, Croàcia i Hongria.
Costums
[editar | editar còdic]Conta en dos tipos de poblacions. La primera presenta hàbits migratoris anádromos, es reproduïx sobre fondos de pedra en sectors de fort correntada sobre el canal principal dels trams fluvials superiors, i les críes des d'allí migran cap a la mar fins a alcançar la madurea sexual, vivint de manera solitària en llitorals i sectors estuariales poc profunts, de fondo arenenc o fangoso, per eixemple en el mar Negra, el mar de Azov i el mar Caspio.[3] Entre abril i juny també li'l troba en els rius que desemboquen en dits mars, ya que els remonta en cardúmenes per a desovar en els trams superiors d'eixos cursos fluvials.
Atres poblacions complixen tot el seu cicle vital en aigües dolces.[4]
Dieta
[editar | editar còdic]El esturión rus s'alimenta de moluscs, crustacis i peixos.
Conservació i aprofitament
[editar | editar còdic]Està inclós en la Llesta Roja de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN) en la categoria: ‘‘espècie en perill crític d'extinció’’.[5] El seu comerç internacional està restringit, al categorizarlo CITES en l'Apèndix II.
El esturión rus és alcança la seua madurea reproductiva a una edat relativament alvançada. Durant llarc temps esta espècie està exposta a la pressió de la peixca comercial sense conseguir generar la suficient descendència que permeta repondre les subpoblaciones capturades (estocs), #lo que ocasiona una reducció constant de la seua població.[6][7]
Si ben les seues poblacions originals estan amenaçades, paralelament posseïx valiosos efectius en captivitat, en ser una espècie multiplicada i mantinguda per mig de tècniques d'acuicultura en establiments artificials, en l'objecte de colectar els seus huevas per a comercialisar-les com caviar. En alguns països, eixemplars d'esta espècie han conseguit escapar, convertint-se en peixos exòtics invasivos.[8] Per eixemple, açò ha ocorregut en la conca de l'Argent, en el centre-este de Sudamérica, havent escapat d'una explotació de piscicultura situada en el riu Negre, un afluent del baix riu Uruguai de la república homònima. L'espècie allí té un enorme territori per a expandir-se, tant en els cursos fluvials nomenats com en el Riu de l'Argent i el Paraná mig i inferior.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Birstein, V. J. (1993). Sturgeons and paddlefishes: threatened fishes in need of conservation. Conservation Biology, 7: 773-787.
- ↑ Kottelat, M. and Freyhof, J. (2007). Handbook of European Freshwater Fishes. Publications Kottelat, Cornol, Switzerland.
- ↑ Khodorevskaya, R. P., Ruban, G. I. and Pavlov, D. S. (2009). Behaviour, migrations, distribution and estocs of sturgeons in the Volga-Caspian basin. Books on Demand GmbH, Norderstedt, Germany.
- ↑ Keith, P. & J. Allardi -coords.- (2001). Atles dones poissons d’eau douce de France. Muséum national d’Histoire naturelle, Paris. Patrimoines naturels, 47:1-387.
- ↑ Vecsei, P. (2001). Threatened fishes of the world: Acipenser gueldenstaedtii Brandt & Ratzenburg, 1833 (Acipenseridae). Environmental Biology of Fishes 60(362).
- ↑ Khodorevskaya, R. P., Krasikov, I. V., Dovgopol, G. F. and Zhuravleva, O. L. (2000). Formation of the estoc of Caspian Acipenserids under present-day conditions. Journal of Ichthyology 40: 602–609.
- ↑ Paraschiv, M., Suciu, R., Suciu, M. (2006). Present state of sturgeon estocs in the lower Danube River, Romania. Proceedings 36th International Conference of IAD. Austrian Committee Danube Research / IAD, Vienna: 152 – 158.
- ↑ Vlasenko A. D., Pavlov A. V., Sokolov L. I. and Vasil’ev V. P. (1989). General introduction to fishes - Acipenseriformes. In: Holcík, J. (ed.), The freshwater fishes of Europe. Vol. 1, Part II., pp. 345. Aula, Wiesbaden.
- ↑ Serra, S., J. Bessonart, F. Teixeira de Mello, A. Duarte, L. Malabarba & M. Loureiro (2014). Peixos del Riu Negre. Montevideo, MGAP-DINARA, 208 p.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Acipenser gueldenstaedtii.
Wikispecies té un artícul sobre Acipenser gueldenstaedtii.- Este artícul conté una traducció derivada de «Huso gueldenstaedtii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.