Aconitina
La aconitina és el pseudoalcaloide principal del acònit (Aconitum), d'a on prové el seu nom. Té la capacitat d'obrir els canals de sodi (Na+
) de les cèlules nervioses i musculars.
La seua fòrmula és C
34H
47NO
11, és soluble en cloroform o en benceno i llaugerament en alcohol etílico o en éter, i molt poc soluble en aigua.
Us terapèutic
[editar | editar còdic]Ha segut utilisada com medicació antiarrítmica i per a combatre neuràlgia del trigémino.cita requerida
Toxicitat
[editar | editar còdic]Exposició
[editar | editar còdic]És una substància que està present en els ranúnculs, generalment en major concentració en la raïl o el talle. La principal font d'intoxicacions és Aconitum napellus, que pot contaminar accidentalment infusions d'herbes no tòxiques. Basten 2 mg de substància per a provocar-li la mort a un ser humà adult. Va ser utilisat pels antics chinencs com verí, impregnat en les fleches.[1]
La aconitina s'absorbix ràpidament a través de les membranes mucoses encara que, en aplicar-se externament, pot absorbir-se per la pell, provocant intoxicació sistematisada.cita requerida
Sintomatologia
[editar | editar còdic]Pocs minuts despuix del començ de l'ingestió d'una dosis elevada de aconitina s'evidencia parestèsia, apareixen després sensació d'anestèsia, sudoració profusa i refredat del cos, nàusees, bossades i atres síntomes similars. A voltes hi ha dolor intens, acompanyat de rampas o diarrea.[2] Es produïx sensació de cremada, entumecimiento i picor de llengua, llavis, faringe i mans, visió borrosa, pols llent i dèbil en caiguda de la pressió arterial, dolors toràcics, respiració entrecortada, convulsions i posterior mort per desocupació respiratòria o fibrilació ventricular.[1]
Tractament
[editar | editar còdic]En vista de que no hi ha antídot, el tractament sol ser dirigit als síntomes.[2] Es tracta d'evacuar el tòxic donant vomitivos i realisant un llavat d'estòmec. S'indiquen repòs absolut i envoltura calentes. Es considera que si el pacient sobreviu a les primeres 24 h, llavors el pronòstic serà favorable.[1]
Tradicionalment una intoxicació coneguda per aconitina es tracta en medicaments com l'atropina, estricnina o barakol, encara que no està clar que algun d'ells siga efectiu. Algunes atres toxines, com la tetrodotoxina, que s'unixen al lloc de destí de la aconitina, pero tenen accions opostes, poden reduir els efectes del verí, pero són de per sí tan tòxiques que igualment poden induir la mort del subjecte.[3] S'utilisa digitalina per a contrarrestar la depressió miocárdica.[1] Fàrmacs antiarrítmicos com la lidocaína, usada clínicament per al tractament de ritmes cardíacs inusuals, també bloqueja els canals de sodi, no obstant, solament existix un informe de tractament exitós per intoxicació accidental de aconitina en este medicament.[4]
Per a confirmar el diagnòstic d'intoxicació de víctimes hospitalisades, es poden medir les concentracions de la substància en el sèrum sanguíneu o orina. Fins a 2008, s'han trobat nivells alts en la sanc post mortem d'a lo manco 5 casos fatals.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 (giner de 1969) Toxicologia, Buenos Aires, Argentina: Kapelusz, pp. 273-274. OCLC 14501248.
- ↑ 2,0 2,1 Roth, L., Daunderer, M. & Kormann, K. (1994): Giftpflanzen - Pflanzengifte. Plantilla:ISBNT.
- ↑ Ohno I, Chiba S, Uchigasaki S, Uchima I, Nagamori H, Mizugaki M, Ohyama I, Kimura K, Suzuki IThe Tohoku Journal of Experimental Medicine.167(2)
- 155–8.doi:10.1620/tjem.167.155.
- ↑ Tsukada K, Akizuki S, Matsuoka I, Irimajiri SKokyu to Junkan.40(10)
- 1003–6.
- ↑ R. Baselt, Disposition of Toxic Drugs and Chemicals in Man, 8th edition, Biomedical Publications, Foster City, CA, 2008, pp. 25–27.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aconitina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.