Actaea spicata
La cimífuga (que també és el nom comú d'atres plantes) (Actaea spicata) és una espècie de planta herbàcea pertanyent a la família Ranunculaceae originària d'Europa.
.jpg){kind=link}
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta vivaç perenne la seua raïl és un rizoma gros i nudoso que cada any emet talles erectos en poques brancas, alcançant 60 cm d'altura. Les fulls, intensament lobuladas, tenen uns llarcs peciols que a sovint broten de la raïl i que a la seua volta es dividixen en atres tres. Les florés, menudes, són blanques i es presenten en arracadas. El frut, molt veríbaix, és una baya d'1 cm de diàmetro, de color negre i en numeroses llavors.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És original d'Europa central i meridional, a on creix en boscs humits i ombrosos, en malezas, bardices, barrancs i terrenys calcáreos i arcillosos.
Propietats
[editar | editar còdic]- Principis actius
Conté l'oli essencial tòxic, protoanemonina.[1]
- Indicacions
A pesar de la seua toxicitat va ser usada en el passat en medicina tradicional. La seua ingestió pot produir greus gastroenteritis, bossadas i diarreas, deliri i inflamacions sobre la pell.
Atres usos
[editar | editar còdic]El suc de les bayas dona una tenyida negra una volta cuit en alum.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Actaea spicata, va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 504, en l'any 1753.[2]
- Etimologia
Vore: Actaea
spicata: epítet llatío que significa "en mechons".[3]
- Citologia
Número de cromosomes de Actaea spicata (Fam. Ranunculaceae) i táxones infraespecíficos: 2n=16(18,26,30)[4]
- Sinonímia
- Actaea spicata var. nigra L. [1753]
- Actaea nigra (L.) P.Gaertn., B.Mey. & Scherb. [1800]
- Actaea christophoriana Gouan [1764]
- Christophoriana vulgaris Bubani [1901]
- Christophoriana spicata (L.) Moench[5]
- Actaea corymbosa Stokes
- Actaea densiflora M. Král
- Actaea spicata var. nigra L.
- Actaea vulgaris Spach[6]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: barba de cabra, cistoforiana, cristobalina, cristoforiana, engos, herba de Sant Cristóbal, yerba cristoforiana.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Plants For A Future». Consultat el 8 d'octubre de 2010.
- ↑ Actaea spicata en Tròpics
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Números cromosomáticos de plantes occidentals, 411-419. Elena Rosselló, J. A., M. A. González Zapatero & F. Navarro Andrés (1987) Anals Jard. Bot. Madrit 43(2): 417-424
- ↑ Sinònims en Tela Botànica
- ↑ Actaea spicata en PlantList
- ↑ «Actaea spicata». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 24 de novembre de 2009.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Flora Europaea: Actaea spicata
- Nepal Checklist: Actaea spicata var. acuminata
- Germplasm Resources Information Network: Actaea spicata
- Plants for a Future: Actaea spicata
- Este artícul conté una traducció derivada de «Actaea spicata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.