Actiu fix

Els actius fixos o actius no corrents són els actius que corresponen a bens i drets que no són convertits en efectiu per una empresa en l'any, i permaneixen en ella durant més d'un any.

Característiques dels actius fixos

Els actius fixos són:

• Tangibles, que tenen que poden ser percebuts o tocats
• Inversió que genera beneficis en recuperació a mijà i llarc determini, que no es pot convertir en efectiu a curt determini i
• Actius per a utilisar-se en l'operació del negoci
• Que no es destinarà per a la venda, a menos que ya s'haja consumit la seua vida útil

Característiques

Són aquells actius que no varien durant el cicle d'explotació de l'empresa (o l'any fiscal). Per eixemple, l'edifici a on una fàbrica monta els seus productes és un actiu fix perque permaneix en l'empresa durant tot el procés de producció i venda dels productes. Un contraeixemple seria una inmobiliària: els edificis que l'immobiliària compra per a vendre varien durant el cicle d'explotació i per tant forma part del actiu circulant. Al mateix temps, les oficines de l'inmobiliària són part del seu actiu fix.

Els actius no corrents són poc líquits, ya que es tardaria molt en vendre'ls per a conseguir diners. Lo normal és que perduren durant molt temps en l'empresa. Quan una empresa, no obstant, té bens que són en idea de vendre'ls o de transformar-los en uns atres per a la seua venda, o ben drets de curta duració (crèdits), llavors es tracta d'actiu circulant.

Els actius no corrents, si be són duradors, no sempre són eterns. Per això, la contabilitat obliga a depreciar els bens a mida que transcorre la seua vida normal, degut a que estos ho fan de forma natural pel pas del temps, pel seu us, pel desgast propi del temps que s'use eixe actiu i per obsolescència, de manera que es reflectixca el seu valor més ajustat possible, o a amortisar les despeses a llarc determini (actiu diferit). Per a això existixen taules i métodos de depreciació i d'amortisació.

Per mig de la depreciació i l'amortisació, es reduïx el valor del ben i es reflectix com una despesa (menor valor del ben) i s'aplica la despesa pagada alvançada en el periodo que li correspon.(cal mencionar que els actius són els drets de l'empresa)

Depreciació i els seus métodos

S'utilisa per a donar a entendre que les inversions permanents de la planta han disminuït en potencial de servici. En contabilitat, la depreciació és una manera d'assignar el cost de les inversions als diferents eixercicis en els que es produïx el seu us o fruïment en l'activitat empresarial. Els actius es deprecien basant-se en criteris econòmics, considerant el determini de temps en que es fa us en l'activitat productiva, i la seua utilisació efectiva en dita activitat. Una deducció anual d'una porció del valor de la propietat i/o equipament.

També es pot definir com un método que indica el monte del cost imputable a la despesa, que corresponga a cada periodo fiscal.

La depreciació és el mecanisme per mig del qual es reconeix el desgast que sofrix un be per l'us que es faça d'ell. Quan un actiu és utilisat per a generar ingressos, est sofrix un desgast normal durant la seua vida útil que al final ho du a ser inutilisable. L'ingrés generat per l'actiu usat, se li deu incorporar la despesa, corresponent desgast que eixe actiu ha sofrit per a poder generar l'ingrés, ya que com segons senyala un elemental principi econòmic, no pot haver ingrés sense haver incorregut en una despesa, i el desgast d'un actiu pel seu us, és un de les despeses que al final permeten generar un determinat ingrés.

El método de depreciació elegit per una entitat per a un determinat component deu ser sistemàtic i raonable; des d'un punt de vista conceptual, el millor método és aquell que enfront de millor forma els ingressos i els costs i despeses respectives conforme el component siga usat; en atres paraules, dependrà sobre la declinació o descens en el servici potencial del component.

Métodos de càlcul de la depreciació

Els métodos de depreciació poden ser classificats com:

a. Métodos d'activitat:

La depreciació està en funció a la productivitat més que al pas del temps. Este método és més apropiat per a certs actius, tals com a maquinària o equip de transport.

i. Método d'unitats produïdes o d'us

ii. Método d'hores treballades

b. Método de llínea recta

Este método es basa en la suposició de que la disminució de l'utilitat d'un component és la mateixa cada periodo.

c. Métodos de càrrecs decreixents:

En est resulten en un major cost de depreciació durant els primers periodos de vida útil d'un component i en reducció dels costs en periodos posteriors.

i. Método de suma de números dígits

ii. Método de saldos decreixents:

• Método de saldo en doble declinació
• Método de saldo en declinació a 150

d. Métodos de depreciació especial:

Utilisen un promig de la vida útil de molts actius, si i només si, individualment són poc importants i, per això, l'aplicació de la depreciació es realisa com si fora un sol component.

i. Métodos de grup i composts

ii. Métodos híbrits o de combinació.

Vore també

• Actiu circulant
• Actiu intangible
• Balanç
• Immovilisat
• Depreciació