Addiator

Archiu:Addiator.jpg

Addiator

Archiu:Addiator 2.jpg

El Addiator

Addiator era el nom comercial d'una calculadora mecànica fabricada per l'empresa berlinesa Addiator Gesellschaft en el XX. No realisava més que les operacions aritmètiques de suma i resta. L'aparat consistia en unes regletas metàliques que s'esgolaven dins d'un receptàcul metàlic pla, a través dels recalats del qual i perforació es manipulaven els factors i s'obtenien els resultats. El prototip bàsic es va concretar en múltiples variants a lo llarc del mig sigle llarc que va durar la seua fabricació, iniciada en 1920 i conclosa en 1982; algunes d'elles servien per a calcular en bases distintes de la decimal, com els sistemes anglosaxons de monedes i de llongituts o les operacions en magnituts horàries. Alguns models realisaven la suma per l'anvers de l'aparat i la resta pel revers.

Història

Este tipo d'instrument té el seu precedent en l'inventat per De Caze en 1720, un eixemplar del com es troba en el Conservatoire dones Arts et Métiers parisenc. No estava resolt en ell el problema del carrege de sifres d'una columna a la precedent, cosa que varen solucionar posteriorment de manera eficaç i senzilla els models de Kummer en 1847 (del que el Conservatoire també dispon d'un eixemplar) i de Troncet en 1889; este últim va rebre el nom de artimographe o aritmógrafo, es va fer molt popular i va inspirar múltiples productes comercials, dels que el Addiator va ser provablement el més conegut.

Varis fabricants de regles de càlcul escolars varen comercialisar en la segona mitat de el XX híbrits d'elles en el Addiator, que anava adossat al seu revers, en la pelegrina idea de que constituïren un instrument matemàtic que comprenguera totes les operacions bàsiques.

Descripció

El Addiator era un aparat llauger i molt portàtil, pensat sense dubte per a ser dut en una bojaca. Tant la caixa com les regletas eren de fina chapa metàlica, generalment d'alumini, i les dimensions d'un model com el mostrat en la fotografia adjunta (pertanyent a la série "Arithma") són d'uns 160 x 40 x 8 mm.

La part frontal presentava una série de recalats verticals dobles; cada parell (format per una mitat superior i l'inferior situada baix ella) corresponia a una posició decimal dels números manejats. A través de cada una d'estos recalats es deixaven vore parts de la regleta numèrica corresponent, que també podia desplaçar-se cap a dalt i cap a avall introduint la punta d'un punzón que venia en l'aparat, la d'un llapis o qualsevol atre objecte adequat en les muescas que presentava la seua vora esquerra. Els recalats ocupaven la mitat central de l'aparat, mentres que els quartos superior i inferior de l'anvers no estaven perforats; normalment tenien inscripcions comercials o publicitàries, pero a voltes s'inscrivien en ells senyes pertinents als tipos de càlcul prevists per a l'instrument (constants, factors de conversió, etc.). En la llínea central apareixia una série de taladros circulares, un per columna, a través dels que podia vore's una sifra, gravada en la regleta corresponent cada u. L'extrem superior dels recalats superiors i l'inferior de les inferiors terminaven en forma de gancho, de modo que, en aplegar a ells, el punzón realisara un llauger desplaçament per la zona situada a l'esquerra del recalat en qüestió. Este senzill moviment era l'encarregat d'efectuar el carrege entre columnes successives.

Tant el front del bolic com els de les regletas estaven estampats en sifres, llínees i zones de distints colors, de diversa rellevància i significat. Els guarismes impresos en les vores dretes dels recalats eren essencials, com es vorà immediatament en tractar del maneig de l'aparat. No ho eren en canvi les llínees i fondos coloreados que normalment delimitaven tres zones de la faç, corresponents una a les unitats de miller, una atra segona que comprenia a centenes, decenes i unitats, i una tercera representativa de dos sifres decimals, en un model de sis columnes com el mostrat; eren solament presuntes ajudes per a la localisació de les sifres en una disposició que se suponia la més corrent. Les regletas per la seua banda tenien dos zones coloreadas ben delimitades, que també assumien la major importància en el funcionament de l'aparat.

En la part superior es trobava una barrita metàlica horisontal. Tirant d'ella es desplaçava una corredera que colocava totes les regletas en la posició inicial, posició en la que en tots els forats centrals apareixia la sifra zero. La barrita es tornava després a la seua posició de repòs inicial.

Bibliografia

• D'Ocagne, M.: Li calcul simplifié parell els procédés mécaniques et graphiques. Gauthier-Villars. Paris, 1928. [Traducció anglesa: Li calcul simplifié. Graphical and mechanical methods for simplifying calculation. The Massachusetts Institute of Technology and Tomash Publishers. Cambridge, MA., 1986. ISBN 0-262-15032-8.]