Aerosols de sofre estratosférico
Els aerosols de sofre estratosférico són partícules riques en sofre que existixen en la regió de l'estratosfera de l'atmòsfera de la Terra. La capa de l'atmòsfera en la que existixen es coneix com la capa de Junge, o com la capa d'aerosol estratosférico. Estes partícules consten d'una mescla d'àcit sulfúric i aigua. Es creen naturalment per descomposició fotoquímica de gasos que contenen sofre, p. eix. sulfur de carbonilo. Quàn estan presents en nivells alts, p. eix. despuix d'una gran erupció volcànica com la del Monte Pinatubo, produïxen un efecte de refredat en reflectir la llum solar i modificar els núvols quan es precipiten des de l'estratosfera.[1] Este refredat pot persistir durant varis anys ans que les partícules es precipiten.
Un aerosol és una suspensió de diminutes partícules sòlides o gotetes líquides en un gas. Les partícules de sulfat o gotetes d'àcit sulfúric en l'atmòsfera tenen aproximadament un diàmetro de 0.1 a 1.0 micrómetros (una millonèsima part d'un metro).
Els aerosols de sofre són comuns en la troposfera a raïl de la contaminació en diòxit de sofre generat per cremar carbó, i també per processos naturals. Els volcans són una font important d'estes partícules en l'estratosfera, en la mida en que la força d'una erupció volcànica pugues propulsar gasos que contenen sofre a esta capa de l'atmòsfera. L'influència relativa dels volcans en la capa de Junge varia considerablement segons el número i mida de erupció en qualsevol periodo de temps donat, i també de les cantitats de composts de sofre lliberats. Solament els istratovolcanes que contenen principalment magma félsicos són responsables d'estos fluix, ya que el magma máfico que ha entrat en erupció en un volcà en escut (o caldera volcànica) no es transforma en columnes de fum capaços d'alcançar l'estratosfera.
Crear aerosols de sofre estratosférico intencionadament és una tècnica proposta en geoingeniería que oferix una possible solució a alguns dels problemes causats pel calfament global.
Aixina i tot, esta pràctica no està exenta d'efectes secundaris i s'ha advertit de que la cura pot ser pijor que la malaltia.[2][3]
Orígens
[editar | editar còdic]
Els aerosols de sofre natural es formen en cantitats vastes del SO2 expulsat pels volcans, els quals poden ser injectats directament a l'estratosfera durant enormes (Índex de explosividad volcànica, VEI, de 4 o més) erupció.[4] Un anàlisis tracta en profunditat els composts troposfèrics de sofre en l'atmòsfera,proporcionat per Bats et al.[5]
El IPCC AR4 explica que els acontenyiments volcànics explosius són episódicos, pero els aerosols estratosféricos que resulten d'ells provoquen destorbament transitoris substancials a l'equilibri d'energia radiativa del planeta(Equilibri tèrmic de la Terra), en abdós efectes de llongitut d'ona llarga i d'ona curta sensibles a les característiques microfísicas dels aerosols.[6]
Durant els periodos que carixen d'activitat volcànica (i d'injecció directa de SO2 a l'estratosfera), l'oxidació de COS (Sulfur de carbonilo) domina la producció de l'aerosol de sofre estratosférico.[7]
Química
[editar | editar còdic]La química dels aerosols de sofre estratosférico varia significativament segons la seua font. Les emissions volcàniques varien significativament en composició, i tenen química complexa per la presència de partícules de cendra i una varietat àmplia d'atres elements en les columnes de fum.[8]
Les reaccions químiques que afecten tant la formació i eliminació d'aerosols de sofre no són plenament enteses. És difícil d'estimar en exactitut, per eixemple, si la presència de cendra i vapor d'aigua és important per a la formació d'aerosols a partir de productes volcànics, i si les altes o baixes concentracions atmosfèriques de substàncies químiques precursores (com SO2 i H2S) són òptimes per a la formació de l'aerosol. Esta incertitut fa difícil de determinar una aproximació viable per a que s'utilise la formació d'aerosols de sofre per part de la geoingeniería .
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America.105(22)
- 7664–7669.ISSN 0027-8424.doi:10.1073/pnas.0711648105.
- ↑ (2006).Science.314(5798)
- 452–4.doi:10.1126/science.1131728.
- ↑ (2008).Bulletin of the Atomic Scientists.64(2)
- 14–18.doi:10.2968/064002006.
- ↑ «Volcanic Sulfur Aerosols Affect Climate and the Earth's Ozone Layer». United States Geological Survey. Consultat el 17 de febrer de 2009.
- ↑ (1992).Journal of Atmospheric Chemistry.14(1–4)
- 315–337.doi:10.1007/BF00115242.
- ↑ (2007) «2.7.2.1 Radiative Effects of Volcanic Aerosols», Solomon, S. (ed.). Contribution of Working Group I to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change, 2007, Cambridge, United Kingdom and New York, NY, USA.: Cambridge University Press.
- ↑ «Sulfate Aerosols». Archivat des d'el original, el 1 de juliol de 2012. Consultat el 27 de març de 2020.
- ↑ (2004).Atmospheric Environment.38(33)
- 5637–5649.doi:10.1016/j.atmosenv.2004.06.017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aerosoles de azufre estratosférico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.