Pinatubo

Pinatubo

Archiu:The Mount Pinatubo today! Drone footage.webm El Pinatubo és un volcà actiu ubicat en l'illa de Luzón en les Filipines, entre les províncies de Zambales, Bataan i Pampanga. Abans de 1991, la montanya sofria un fort procés d'erosió. Estava coberta per un dens bosc en a on habitaven varis mils d'habitants autòctons, els aeta, els qui s'havien instalat en les montanyes des de l'época de la colonisació espanyola, en 1565.

L'erupció més recent va ocórrer en juny de 1991, despuix de 500 anys d'inactivitat, produint una de les més grans i més violentes erupció de el XX. Gràcies a un parell de aeta que vivien en un poble del mont Pinatubo, es va conseguir evacuar a varis mils de persones en les àrees circumdants, evitant la pèrdua de vides. No obstant, els danys materials varen ser enormes pel fluix piroclástico, cendres i esmonyides de terra i lava produïts durant les pluges subsegüents. Mils de cases varen ser destruïdes.

Els efectes de l'erupció es varen sentir en tot lo món. Va enviar grans cantitats de gasos cap a la estratosfera més que qualsevol atra erupció des de la del Krakatoa, en Indonèsia, en 1883. Els gasos emesos varen produir una capa global d'àcit sulfúric durant els mesos següents. Les temperatures globals varen baixar aproximadament 0,5 °C (0,9 °F), i la destrucció de la capa d'ozon va aumentar de manera important.

Regió del Mont Pinatubo

Pinatubo forma part d'una cadena de volcans que s'ubica a lo llarc de l'extrem oest de l'illa de Luzón. Són volcans de subducción, formats per l'esmonyida de la placa euroasiàtica baixe la placa filipina a lo llarc de la falla de Manila, cap a l'oest. La paraula 'pinatubo' significa 'fer créixer' en les llengües Tagalog i Sambal, lo que sugeriria un coneiximent de les seues erupció anteriors, cap a 1500 a. C., si be les tradicions orals dels habitants locals no mencionen una erupció anterior. Pinatubo podria interpretar-se també com a lloc fèrtil per a la reproducció de plantes.

Abans de l'erupció catastròfica de 1991 , Pinatubo era un volcà anodí, desconegut per a la major part dels habitants de la regió. El seu cim media 1.745 m (5.725 peus) sobre el nivell de la mar, pero solament 600 m sobre les planicies circumdants i 200 m més alt que els picos circumdants, per lo que era poc visible des de les zones propenques. El poble aeta (també escrit Ayta) ha habitat els tossals del volcà i les seues àrees propenques per varis sigles, després d'emigrar de les terres baixes per a escapar a la persecució durant la conquista espanyola. Era un poble dedicat a la caça i a la recolecció que havien conseguit sobreviure en les denses selves de la regió. Aproximadament unes 30 000 persones vivien en els costats del volcà en barangays (poblats) i en menuts assentaments. La densa jungla cobrix la major part de la montanya i els picos que ho rodegen, sent una regió d'abundant caça per al poble aeta. En les planicies propenques, la pluja abundant (casi 4 m anuals) pel clima monsóico sobre els sols volcànics fèrtils propiciava condicions excelents per a la agricultura, cultivant-se sobretot el arròs. Al voltant de 500.000 persones viuen a uns 40 km de la montanya, en centres poblats que inclouen 150.000 persones en Ciutat Àngels, i 20.000 en la Base Aérea Clark.

Varis rius naixen en els voltants del Pinatubo, els principals són el Bucao, el Sant Tomas, el Maloma, el Tanguay i el Kileng. Abans de l'erupció, estos rius eren importants ecosistemas que llamentablement varen desaparéixer pel núvol piroclástica. Des de 1991, els rius transporten sediments i alguns estudis mostren que passaran molts anys abans que la regió es recupere.

Història geològica

Si be les tradicions locals no parlen d'una erupció anterior en l'àrea de Pinatubo, alguns residents aeta varen comentar en 1991 que els seus ancestros parlaven de menudes explosions en el passat. Pinatubo era un àrea geotèrmica coneguda abans de l'erupció de 1991, i eren comunes les menudes explosions de vapor en l'àrea. Solament despuix de l'activitat volcànica que va escomençar en 1991, es va iniciar l'estudi detallat dels antecedents volcànics de la regió. Les erupció en el lloc poden dividir-se en dos àrees principals.

Pinatubo ancestral

Pinatubo abans de la gran erupció de 1991.

Pinatubo despuix de l'erupció.

Gran part dels accidents geogràfics que actualment rodegen al volcà són remanentes del Pinatubo ancestral. Eixe volcà estava ubicat pràcticament en el mateix lloc que l'actual montanya, i la seua activitat sembla haver-se iniciat fa 1,1 millons d'anys. El Pinatubo ancestral va poder haver tingut una altura de 2.300 m (7.550 peus) sobre el nivell de la mar, basat en el perfil de les curves dels restants del volcà.

Algunes de les montanyes propenques a l'actual Pinatubo són resultat de l'erupció. Alguns dels picos propencs també varen formar part de l'antic volcà i es varen formar en parts resistents a la erosió que es varen mantindre, mentres que atres menys resistents varen desaparéixer.

L'activitat eruptiva del Pinatubo ancestral era molt manco explosiva que la de l'actual, i es va calmar fa aproximadament 45.000 anys. Despuix d'un llarc periodo d'inactivitat, es va formar el Pinatubo modern a partir de erupció que es varen iniciar fa uns 35.000 anys.