Agmat

Agmat

Agmat (àrap أغمات) va ser una important ciutat medieval bereber en el sur de Marroc, que és hui un lloc arqueològic conegut com "Joumâa Aghmat". Es troba a uns 30 km a l'est de Marrakech en la carretera d'Ourika. L'inicial "A" del nom pot no vocalisar-se, i el nom a voltes pot ser escrit "Ghmat" o inclús "Rhmate" (tal com apareix en la Guia Michelín).

Segons una llegenda bereber, Agmat estava poblada per bereberes cristiàs, quan va ser conquistada pels àraps musulmans del nort d'Àfrica al mando d'Uqba ibn Nafi en 683. No obstant, esta llegenda per a molts historiadors carix de credibilitat. Està directament en contradicció en un dels primers historiadors perses, al-Baladhuri, qui afirma que Musa ibn Nusair va conquistar Sous i va erigir la mesquita de Aghmat.

Història

Dinar falcat en Agmat pel rei almorávide Yúsuf ibn Tašufín

Al-Bakri, va descriure Agmat en el XI, vespra de la pujada en poder almorávide, com una ciutat floreciente a on 100 vacuns i uns 1000 ovins eren sacrificats per a la venda en el soc del dumenge. Els habitants elegien al seu propi líder. En rigor hi ha dos Aghmat: el centre comercial i polític era conegut com "Aġmat Wurīka", i a 8 milles usava el port marítim de Souira Guedima en la costa oest del Atlàntic en un viage que durava tres dies.

Despuix de la mort d'Idrís II en 828, Marroc es va dividir entre els seus fills. Agmat es va convertir en la capital de la regió de Les seues en el príncip idrisí Abd Allah. Quan els almorávides varen invadir la zona des del desert del Sàhara baix la direcció del líder espiritual Abdalá Ben Yasin, Agmat va ser defesa per Laqūt, líder de la tribu Magrawa. Laqūt va ser derrotat i l'eixèrcit almorávide va entrar en la ciutat el 27 de juny de 1058. Un dels més rics dels ciutadans de Agmat era la viuda de Laqūt, Záynab an-Nafzawíyyat, que es va casar en el líder almorávide Abu Bakr Ibn Umar i va posar la seua considerable fortuna a la seua disposició. En acabant de que Abu Bakr retornara al desert del Sàhara en 1071, va casar Záynab en el seu successor, Yúsuf ibn Tasufín.

En 1068/1069, la població de la ciutat havia creixcut considerablement, i Abu Bakr va decidir construir una nova capital. Va fundar Marrakech en 1070, despuix de lo que Agmat va disminuir la seua població. Els almorávides varen continuar utilisant la ciutat com un remanso útil per als exiliats, entre els que es trobava al-Mu'támid, que va aplegar a governar la taifa de Sevilla i la de Còrdova i va anar un destacat poeta d'al-Ándalus. La seua tomba seguix sent lloc de pelegrinage encara en l'actualitat.

En 1126, 1127 i novament en 1130, la ciutat va viure una série de batalles entre el sultà almorávide Alí ibn Yúsuf i l'eixèrcit almohade encapçalat per Ibn Túmart i Abd al-Mumin. A raïl d'una desbandada general de les forces almorávides en tot Marroc i Argèlia, Abd al-Mumin va prendre Agmat sense necessitat de combatre.

Història moderna

Tombes del-Mu‘tamid (a l'esquerra), I‘claveu (a la dreta) i el fill d'abdós (centre) en el lloc arqueològic d'Agmat (Marroc).

El francés A. Beaumier, va escriure en 1860 que la ciutat encara tenia una població de 5500 habitants, dels quals 1000 eren judeus. El 18 de novembre de 1950, durant l'ocupació francesa de Marroc, un grup de nacionalistes marroquins relacionats en el partit Istiqlal varen realisar una manifestació davant la tomba d'al-Mu'támid; va ser reprimida brutalment per la policia actuant baix les órdens de Boujane, el cadí de la tribu local Mesfioua. Es va terminar convertint en un punt molt conflictiu entre les accions del cadí local, el poderós Pasha de Marrakech Thami El Glaoui, i el rei de Marroc Mohámed V, que finalment va ser derrocat.

Blas Infant, líder del andalucisme polític, peregrinó a la ciutat en 1924 per a visitar la tomba de Motamid, últim rei de la Taifa de Sevilla. Un espai a on hui la Junta d'Andalusia ha construït un mausoleu al que visiten numerosos visitants.

Les ruïnes arqueològiques visibles en l'actualitat consistixen en part de les muralles de la ciutat, els banys turcs, parts d'algunes cases i canals de rec. La tomba del-Mu'támid és un mausoleu erigit en 1970, en una cúpula d'estil almorávide.