Agricultura en Mesoamérica
La agricultura en Mesoamérica es va desenrollar en un territori molt fèrtil i favorit pels temporals i pel seu agradable clima, situació que va propiciar l'aparició de l'agricultura com a forma de vida sedentaria en este territori, que comprén la mitat meridional de Mèxic, els territoris de Guatemala, El Salvador i Belize, aixina com l'occident d'Hondures
Cap cultiu va tindre tan estreta relació en la vida mesoamericana com el dacsa, que es va estendre des de Canadà fins a les pampes chilenes. La dacsa es va escomençar a cultivar en la vall de Cholula, en lo que hui és Pobla, fa al voltant de sèt o huit mil anys,[1] sobre el 5000 a. C.
La coa, un pal en extrem puntagut,[2] va ser un dels primers instruments amprats per al cultiu de dacsa. En ocasions era necessari talar la vegetació i alguns arbres madurs, a fi de conseguir una millor collita. Existien diverses tècniques de cultiu utilisades fins a la data, com la roça, que consistia en netejar la terra, i els terrats, àrees cultivades sobre una ala retingudes per un chicotet mur. En canvi, les chinampas usades en el vall de Mèxic tenien un sofisticat sistema que permetia als llauradors aprofitar el sol de les zones llacustres de forma intensiva. La propietat de la terra va ser en un principi comunal, antecedent directe dels actuals teixits, encara que posteriorment va passar a propietat de l'Estat teocràtic. Els calpullis mexicas eren habitats pels macehuales, els qui tenien l'obligació de treballar la terra per a la seua subsistència i pagar tribut al cap de cada barri.
Cada terreny cultivable era otorgat als naturals del barri, pero podien rentarse en la condició que els arrendataris foren naturals de la mateixa localitat. La noblea heretava als seus fills les terres de la seua possessió i en extinguir-se la llínea passava a mans del tlatoani. Les terres varen ser:
- Teopantlalli, per a la manutenció dels sacerdots.
- Tlatocatlalli, per a les despeses del palau.
- Tecpantlalli, per a pagar als criats del palau.
- Tecuhtlatoque, del producte del qual es pagava als juges.
- Michmalli, per a abastir a les tropes en campanya.
- Yoatlalli, terres guanyades en la lluita.
- Tlatocanlli, destinada als nobles.
- Tlamilli, per a la família del macehual.
- Altepetalli, per a la comunitat en general.
Atres plantes cultivades en el territori mesoamericano varen ser la carabassa, el chayote, l'epazote, el huatli, el camote, la mandioca, la jícama, la vainilla, el cotó i el tabac.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Treviño, Héctor (1997). Història de Mèxic. Mèxic: Castell.
- ↑ Cortina Campero, Cecilia (2004). Història de Mèxic: época prehistòrica, época prehispánica, Mèxic D.F.: Panorama, p. 22. ISBN 9789683812513.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agricultura en Mesoamérica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.