Agricultura i ganaderia en l'Antiga Roma

Escena de recolecció en l'época romana.

La Agricultura i ganaderia era una forma de negoci molt sustentable en l'antiga Roma, ya que es tractava d'una societat prominentement agrària. Els agricultors i els pastors eren el núcleu de la societat de l'Antiga Roma. El cultiu principal eren els cerealés (sobretot el blat) i les leguminosas. Més vesprada es va introduir la vinya, i encara més vesprada es va aplegar a les vinyes i es va importar l'olivera. Com a arbres frutales destaca la higuera. També era important el cultiu d'hortaliças, llegums i lli.

Al principi els romans posseïen la terra en usufructe i la seua riquea (pecunia) es media per les raberes, i els aforros personals eren el peculium (haver en ganado). Més vesprada es va introduir la propietat privada de la terra.

Les primeres terres dels romans es dien heredium de herus (amo), i en un principi no superaven les dos yugadas (5.400 metros quadrats), encara que a banda estaven la casa, les quadres, la barbechera i les pastures. Estes chicotetes porcions de terra pronte varen ser superades i si en algun cas es varen mantindre va ser per als cultivadores antics de les ciutats dominades, pero no per als ciutadans romans.

Els romans varen millorar les tècniques agrícoles. Varen introduir el llaurat romà, molís més eficaces, com el de gra, la prensa d'oli, tècniques de regadiu i l'us d'abonament.

Ademés, els llauradors eren amos de chicotetes parceles o arrendaven part de les terres dels patricios. Els excedents de la producció es venien en les ciutats i les activitats comercials i de treball manual no eren ben vistes pels romans; per això, eren realisades per estrangers o esclaus.

Dia a dia

Els llauradors llauraven la terra en la seua família. Els llaurats eren tirats per boués. Solament els llauradors que posseïen moltes terres usaven esclaus o jornaleros.

Les raberes eren pasturades en pastures comunals propietat de l'Estat, pero solament podien gojar-los els ciutadans romans, sent l'excepció el fruïment per no ciutadans, encara que foren propietaris.

Al treball succeïa el descans: quatre voltes al més, cada huit dies (Nonae) el llaurador detenia la seua activitat i es dedicava a les compres en la ciutat i atres assunts. Les festes es feyen despuix de la sementera de hivern, i el descans durava llavors un més tant per a l'amo com per a l'esclau i els animals (es dia a esta festa les Paganalia derivació de pagus o siga camp).

Terres públiques

Les terres de Roma s'incrementaven periòdicament en aproximadament un terç de les terres que es llevaven a les ciutats vençudes. Ademés els vençuts devien cultivar els dos terços restants per a contribuir a les càrregues i servicis com a propietaris no ciutadans. El terç que corresponia a Roma (ager publicus) era traspassat en part a ciutadans romans.

Quan se sometia o fundava una ciutat (o colónia) es feyen les assignació de terra. En l'ager publicus es formaven les colónies en ciutadans romans com a propietaris d'a lo manco vint yugadas, i de fet es considerava no rendable una propietat de menys de sèt yugadas (entre 16.640 i 18.900 metros quadrats).

Vore també

• Història de l'agricultura