Aiapæc

Archiu:BotellaAiApaecVivo.jpg

Huaco retrat moche que ha segut identificat com representant a este personage mític.

El personaje de cinturones de serpientes, el dios moche de las montañas, el Aiapæc (del mochica colonial aiapæc ‘hacedor’, por referencia al Dios cristiano) o el Wrinkled Face (en anglés ‘rostre arrugat’) és un personage de l'iconografia moche, identificat modernamente pels arqueòlecs, i que ha segut postulat com una deidad creadora i, inclús, com la deidad suprema del panteón moche. S'estima que tenia també el poder de sometre i restablir un orde, açò últim representat en el seu poder de decapitar i degollar. Hauria segut un deu protector, tal volta el més temut i adorat.

L'identificació inicial d'este personage iconográfico correspon a Rafael Larco Hoyle. No obstant, anàlisis més contemporàneus han qüestionat que les representacions iconográficas categorizadas prèviament com el personaje de cinturones de serpientes corresponguen a un únic personage mític en lloc de dos o més diferents entre sí.

Denominacions

Vore també: "aiapæc" en el Wikcionario

Com és esperable, totes les denominacions utilisades per a este personage són modernes, falcades pels arqueòlecs en el XX. La més usada i coneguda, Aiapæc (i les seues variants ortogràfiques), va ser falcada per Larco Hoyle prenent una paraula de la llengua mochica virreinal. Per la seua banda, Chirstopher Donnan va falcar el nom en anglés Wrinkled Face (traducible com a ‘personage del rostre arrugat’), que ha segut usat sense traducció en texts en castellà. Luis Jaime Castell utilisa la frase descriptiva «personage antropomórfico de cinturons de serps»; mentres que, en els seus propis anàlisis iconográficos de huacos "narratius", Krzysztof Makowski identifica al Wrinkled Face o Aiapæc en el personage que ell denomina Mellizo Terrestre. El mateix Makowski, aixina com Santiago Uceda i Edward de Bock usen la denominació deu de les montanyes o divinitat dels cerros. Uns atres ho denominen deu degollador.^{cita requerida}

L'utilisació d'un nom d'orige mochica per a este personage es deu a l'atribució d'este idioma a la cultura Moche. Esta atribució, assumida per Larco, és hui considerada inmotivada i casi impossible de provar. En concret, personaje de cinturones de serpientes és un verp nominalizado per mig del nominalizador d'agent dios moche de las montañas La raïl Aiapæc significava en mochica colonial ‘fer’, per lo que el derivat significa ‘el que fa, el hacedor, el creador’. Apareix en les fonts documentals d'esta llengua per a referir al Deu cristià, especialment a Deu Pare en el Credo. Es tracta d'un epítet utilisat en eixe fi complementariamente en uns atres, com (del mochica colonial ‘creador’, ‘hacedor’, por referencia al Dios cristiano) o el ‘alimentador, sustentador’ o Wrinkled Face ‘advocat’. Cap d'ells apareix documentat en ninguna parte per a referir a alguna divinitat pagana ni a un personage mitològic ni a un ídol. És possible que estos hagen segut noms o epítets de divinitats preexistentes a l'invasió espanyola, pero no existix cap evidència en eixe sentit, i és provable que hagen segut falcats pels misionero cristians. (en inglés ‘rostro arrugado’) es un personaje de la iconografía moche, identificado modernamente por los arqueólogos, y que ha sido postulado como una deidad creadora e, incluso, como la deidad suprema del panteón moche. Se estima que tenía también el poder de someter y restablecer un orden, esto último representado en su poder de decapitar y degollar. Habría sido un dios protector, tal vez el más temido y adorado.

La identificación inicial de este personaje iconográfico corresponde a Rafael Larco Hoyle. Sin embargo, análisis más contemporáneos han cuestionado que las representaciones iconográficas categorizadas previamente como el i correspondan a un único personaje mítico en vez de dos o más diferentes entre sí.

Denominaciones

Vore també: "aiapæc" en el Wikcionario

Como es esperable, todas las denominaciones utilizadas para este personaje son modernas, acuñadas por los arqueólogos en el Plantilla:Siglo. La más usada y conocida, no són noms de deus?|llinages=Gayoso Rullier|nomene=Henry Luis|data=2014|publicació=Chungará (Arica)|volum=46|número=3|pàgines=345–354|fechaacceso=2024-03-18|issn=0717-7356|doi=10.4067/S0717-73562014000300003}}</ref> Estes consideracions han dut a criticar l'us d'este nom per al personage dels cinturons de serps.

L'epítet aiapæc ‘hacedor’ apareix per primera volta escrit com <ayàpuc> en el Credo en el Rituale seu Manuale Peruanum de 1607, compilado per Luis Jerónimo de Vaig orar. En el Art de la llengua yunga, gramàtica del mochica, de Fernando de la Carrera, la font més important sobre esta llengua, en la seua forma de nominatiu no posseïda apareix escrit com <aiapæc>, en la lletra lligada llatina <æ>. Deu recordar-se que l'ortografia carreriana d'esta llengua representava en <æ> una vocal la pronunciació exacta de la qual és matèria de polèmica entre els investigadors. Aixina, la pronunciació colonial de la paraula deu haver segut propenca a *[ajapøk], *[ajapɘʊk], *[ajapɘk] o *[ajapʷɨk]. Modernamente, entre els arqueòlecs és comú la seua escritura com <Aiapaec>, deslligant el diptongo llatí, i com <Aiapoec>, atribuible a l'edició de 1939 de la gramàtica carreriana dirigida per Radamés Altieri, qui transcribe sistemàticament la <æ> de l'edició príncip per <œ>. Larco va escriure <Aiapaec> o, per raons no determinades, <Ai.apaec>, en un punt intercalado. Esta última forma és la que explica que gran cantitat de texts contemporàneus escriguen <Ai Apaec>, <Ai-Apaec> o <Aia Paec>, separant lo que va anar originalment una sola paraula. A la seua volta, açò últim explica que el personage de Marvel Comics inspirat en este personage iconográfico es cride Ai Apaec.

Representacions

La representació més coneguda d'este personage és tardana: la que s'aprecia en els murals de les Huacas del Sol i de la Lluna, a on li'l presenta en un rostre humà masculí en claus de felino i ones marines rodejant-ho. S'ha hipotetizado que estos murals deuen la seua existència a l'apropiació del personage per part de l'elite social moche per a llegitimar el seu poder.^{cita requerida}

Alguns arqueòlecs han evaluat el desenroll de l'iconocrafía en el temps com mostrant un procés d'antropomorfizaació progressiva, és dir, que el personage hauria anat adquirint progressivament més traces humanes.^{cita requerida} D'acort en este anàlisis:

• En la metalúrgia per eixemple, presenta forma arácnida o octópoda, en 8 pates o tentàculs i un rostre antropomorfo en claus de jaguar, i nas de primat.^{cita requerida}

• En la ceràmica és més humà- antropomórfico-, sol tindre caps en les seues mans i en ocasions dos serps que broten del seu cap. Esta característica es veu en alguns retrats murals en a on les serps es confonen en ones del mar. S'especula que açò es deu a que els mochicas varen desenrollar les seues activitats prop de la mar, pero també es pot entendre que els mochicas consideraven a la mar com el niu creador de la vida. I el seu destí - l'atra vida..^{cita requerida}

El significat de les serps brotant del cap del deu és una de les característiques de la cultura peruana que han segut malinterpretadas per l'era moderna. Els estudis recents d'Astronomia i antropologia demostren que les serps són constelacions negres en el firmament del hemisferi sur.^{cita requerida} La seua ubicació és important per a la predicció de les pluges, mentres que la seua aparició en el cel de la nit és també associat a l'abundància de cultius, rosegadors i aparició de serps en el camp. S'ha plantejat que les serps eixint del cap del deu creador podrien representar el cicle de la fecunditat posterior a les pluges, que en la costa peruana està relacionada en la variació cíclica de la temperatura de les aigües marines.^{cita requerida} L'evaporament és atrapat en les regions altoandinas, i l'aigua retorna formant rius cap a la costa i l'oceà.

• En l'escultura se li pot observar ya a una deidad encarnant una funcionalitat estatal, validant el poder d'una elite: En un bàcul, i una forma totalment humanoide, en el rostre sever i en claus de felino.

Archiu:Ai-Apaec jt01.JPG

Diverses imàgens que han segut atribuïdes com a representacions del personage de cinturons de serps. En l'esquerra en forma arácnida, en la figura del mig es poden vore dos serps que broten del seu cap, en la figura de la dreta s'aprecia la representació més coneguda en un mur de la Huaca de la Lluna

És justament a propòsit de l'iconografia de la Huaca de la Lluna, que Makowski presenta les seues proposta de que en realitat es tracta de dos personages iconográficos:

Les evidències [...] sugerixen que els relleus i els murals policromos de l'Huaca de la Lluna representaven no a una sola, sino a dos divinitats: al Mellizo Marí (les cares frontals en relleu dins de escaques) i al Guerrero del Muçol en la seua manifestació figurativa de la divinitat de serps monstruosas (murals, Campana & Morales, 1997, Fig. 43 i p. 101). El propenc parentesc entre abdós és innegable i efectivament es presta a confusions. Els dos sers sobrenaturals compartixen una série de traces, aspectes i actuacions. Li'ls representa: baix l'arc bicéfal, en o sense ones [...]; baix el cel estrelat [...]; lluint una camiseta recoberta en plaques rectangulars de metal i flocs triangulars; en un tocat semi-circular; com a portadors de plantes collides; com a combatents tenint per adversari al Mellizo Terrestre o a algun ser sobrenatural de menor ranc [...]; com a vencedors en un duel, en el cap tallat de l'adversari i gavinet [...]; com a titulars d'una ofrena de coca [...]; com a titulars d'una ofrena de closques tropicals Strombus sp., la que està presentada respectivament per l'Iguana mítica al Mellizo Marí, i pel Mellizo Terrestre al Guerrero del Muçol [...].
El vestit i el repertori de encarnació zoomorfas ajuden a distinguir entre l'u i l'atre. El Guerrer del Muçol ostenta el trage de cap guerrer en el faldellín, el protector coxal, el pectoral, el collar de grans contes. El taparrabo, la camiseta i el cinturó de serps és el vestit típic del Mellizo Marí. Roba similar lluïxen guerrers de menor ranc en les escenes de combat. El Guerrer del Muçol adopta l'apariència de l'au nocturna i/o es rodeja de serps monstruosas. El Mellizo Marí permaneix per lo general baix la forma humana i ocasionalment adquirix la forma de l'au aquàtica.

Krzysztof Makowski (2003, p. 372, cursivas de l'original)

Vore també

• Cultura moche
• Mitologia moche
• Iconografia moche
• Deu dels bàculs
• Huaca de la Lluna
• Idioma mochica

Bibliografia

• Campana; Morals, Ricardo (1997). Història d'una deidad mochica, Trujillo: A & B.
• Castell Butters (1989). Personages mítics, escenes i narracions en l'iconografia mochica, Pontifícia Universitat Catòlica del Perú.
• De la Carrera Daza, Fernando (1644). Art de la llengua yunga... Lima: Joseph de Contreras.
• Donnan, Christopher B. (1978). Moche Art of Peru. Pre-Columbian Symbolic Communication, Los Angeles: Museum of Cultural History, University of Califòrnia.
• Chungará (Arica).46(3)

345–354.ISSN 0717-7356.doi:10.4067/S0717-73562014000300003.Consultat el 2024-03-18.

• Larco Hoyle (1945). Els mochicas (Pre-Chimú, de Uhle i Early Chimu de Kroeber), Buenos Aires: Societat Geogràfica Americana.
• Makowski, Krzysztof (2003). «La deidad suprema en l'iconografia Mochica: ¿cóm definir-la?», Moche cap al final del mileni : Actes del Segon Coloqui sobre la Cultura Moche, Trujillo, 1 al 7 d'agost de 1999, Llima: Pontifícia Universitat Catòlica del Perú/ Universitat Nacional de Trujillo, pp. 343-382.
• Makowski, Krzysztof (2022). «¿Un (Aiapaec) o molts?: el debat sobre el panteón moche = One deity (Aipaec) or many? The debat on the Moche pantheon», Deus i creències del Perú prehispánico = Gods and beliefs of Prehispanic Peru, Llima: Erns & Young, pp. 290-491. ISBN 978-612-5043-31-3.
• Politeja.(38)

7–16.ISSN 1733-6716.Consultat el 2024-03-18.

• Sales García (2012). Etimologies mochicas, Llima: Acadèmia Peruana de la Llengua.