Anar al contingut

Aigualluts

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Aigualluts 1.JPG
Aigualluts

Error de Lua en Módulo:Wikidata en la llínea 935: attempt to index field 'wikibase' (a nil value).

Archiu:Benasque - Aigualluts - Cascada 02.jpg
Cascada de Aigualluts.

El sumidero de Aigualluts o Forau d'Aigualluts és un sistema càrstic en la capçalera del riu Ésera, a uns 2074 m d'altitut i propenc al pico Aneto (en l'alvertent aragonesa dels Pirineus).

Descripció

[editar | editar còdic]
Archiu:Benasque - Forau de Aigualluts 02.jpg
Forau de Aigualluts, lloc a on el Ésera s'infiltra en el karst.

En este sumidero desapareix l'aigua de desgel dels neveros, transportada principalment pels caixers del Ésera (glaciars d'Aneto, Barrancs i Tempestats) i del Escaleta (Mulleres) fins al Pla de Aigualluts, als peus dels Montes Malaïts, a on desapareix en un alvenc d'un 1 , per a reaparéixer a 3,6 km de distància en llínea recta (Uelhs deth Joeu, Era Artiga de Lin, Valle de Arán) a uns 1658 m d'altitut (Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>), fins a aplegar al riu Joèu afluent del riu Garona i, per tant, al oceà Atlàntic, en lloc del mar Mediterrànea com succeïx en les aigües no infiltrades del riu Ésera.[1]

Geologia

[editar | editar còdic]
Archiu:Uelhs deth Joèu.JPG
Els Uelhs deth Joèu (Ulls del Judeu en Aranés), surgencia en el Valle de Arán de les aigües que es perden pels Aigualluts.

El riu Ésera, naixcut en les montanyes de la Maladeta, és un afluent del Cinca, que desemboca en el riu Segre. A molt poca distància de la font del Ésera, una fossa càrstica coneguda com Trou de Bou en França i Sumidero de Aigualluts en Espanya, en fins a 70 metros de diàmetro i 40 de profunditat, rep les aigües dels glaciars del Aneto, Barrancs i Tempestats, que desapareixen baix terra. Durant molt temps es va ignorar a on es dirigien eixes aigües. En 1787, Ramond Carbonnières va propondre l'hipòtesis de que podria ser una font del Garona, és dir, que les seues aigües abocaren a l'Atlàntic, a diferència de les del Ésera. En 1931, l'espeleòlec Norbert Casteret va establir l'exactitut de l'idea de Ramond, per mig de l'abocada en la fossa de sis barrils de fluoresceïna. Unes hores més tart, l'aigua que brotava des de l'atre costat de la cordillera que separa Aragó del Valle de Arán, despuix d'un curs subterràneu de 3,6 km, va eixir en el característic color en el Uelh deth Joèu o Uell de Joeu (l'ull del judeu o de Júpiter, no està clar), a 1658 metros sobre el nivell de la mar, una font del riu Joèu afluent del riu Garona.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Émile Belloc, De Luchon aux Monts-Maudits, Annuaire du Club Alpin Français, 1897, p. 395-400. (francès)