Nevero

Nevero

Esquemes de la formació d'un nevero i fotografia d'un en juny de la Serra de Guadarrama (Espanya).

Neveros en els Alps, a una altitut de 2500 m. Fotografia presa en juliol.

Un nevero (també cridada gelera o gelera) és una acumulació de neu relativament poc extensa, que, protegida per la ombra i per la forma particular del terreny que ho estaja, és capaç de subsistir en estiu a majors temperatures, per baix del llímit de les neus perpètues, com un menut glaciar de circ. Són molt freqüents en les zones altes de les montanyas, en les que tota la neu caiguda en hivern no aplega a derretirse completament en primavera i estiu. En les latitutés altes es poden trobar neveros casi en qualsevol cota. En les latitut miges es concentren a partir dels 2500 metros o 3000 metros, segons la zona. En les zones càlides del planeta, se situen per damunt dels 4000 o 5000 metros. A partir d'una determinada superfície, un nevero es pot considerar com glaciar, per això, les dimensions d'estos mai apleguen a ser molt grans.

També es denomina gelera a la placa de gèl que es forma durant les nits fredes sobre la neu en congelar-se l'aigua de fusió d'esta.

Formació

Durant el hivern, la capa de neu que es va formant nevada despuix de nevada va cobrint la totalitat del sol. En primavera o estiu, les nevades remeten i la neu comença a fondre's deixant superfícies descobertes. Estes superfícies sense neu van creixent, fins al punt en que les superfícies en neu es reduïxen, formant-se els neveros.

La diferència entre un glaciar i una gelera no és exclusivament la major gruixa del primer. Fonamentalment, la gelera és una massa estàtica de gèl i generalment més menuda. No obstant, el glaciar està dotat de moviment propi, lo que supon que té un alt poder erosivo i de transport de materials que sedimenta formant morrenas.

Gelera

Es denomina gelera a les zones de la montanya a on es formen els neveros. Estes zones estan protegides, de modo que el vent forma tribulís atraent la neu. En els gelera, durant les tormentas de neu i ventiscas s'arremolinar una gran cantitat de neu, acumulant unes gruixa molt grans.

Tant en Chile com en Argentina sol utilisar-se este terme per a referir-se a formacions glaciars encajonadas entre les montanyes de la Patagonia, en especial a aquelles que no desemboquen directament en rius o llac, sino que els seus desgels cauen en forma de cascades des de les altures en les que naixen.