Ajust del pastor
L'ajust dels pastors o per “Sant Pedro” es referix a la contractació de pastorés per un any complet, actuant com a referència el dia de San Pedro (29 de juny),[1] també denominat “Sant Pedro Borreguero”. Esta data prové del Concejo de la Mesta i les Ordenances locals que marcava el solstici d'estiu com a periodo tradicional per als tractes de pastures i pastors.[1][2][3] En les ordenances de Vila i Terra de Cuéllar es denomina Sant Pedro de Juny.[4]
El dia de Sant Pedro era un dels pocs dies en que els pastors podien acodir a sentir missa i es pactava a la porta de l'iglésia en contractes orals fixant els térmens i condicions del tracte, els jornals corresponents i les obligacions i deures d'abdós parts.[1][2][5]
A pesar de les diferències regionals i segons quin periodo històric, el pagament podia incloure vivenda, llenya, diners o llegum. Sempre s'incloïa un pagament principal en fanegas de blat segons número de caps.[1]
L'ajust escomençava a regir el trenta de juny. El dia 29 es contaven els animals i si hi havia canvi de pastor es canviaven esquellas que eren propietat dels pastors i que tenien un sò característic. Podia aprofitar-se el dia per a esquilar.[1][3][6]
Es tractava d'un tracte mercantil que es tancava en una berena de cortesia que actuava com un primitiu sopar de negocis. Este arremate, entre els ganaders, era com la rúbrica del tracte, tant és aixina que es denominava "tirar la robla o robra".[7] Esta berena era en productes de la matança o plats específics com el bollo del pastor i els ous asesados en Valloria i Serón de Nágima (Soria), el punche de lechazo de Santibáñez de Valcorba (Valladolit), o els duels i quebrantos (Guadalajara).[8][3][5][9][10]
Esta costum medieval va desaparéixer en el sigle passat quan els pastors es convertixen paulatinament en ganaders. Els ajusts més documentats són referits a ganado oví, pero era vàlit per a qualsevol animal de renda com a ganado vacú (VIllacidayo)[11] o caprino (Basa).[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Junta de Castella i Lleó, Conselleria de Cultura i Turisme, Valladolit, 2008.
- ↑ 2,0 2,1 MARÍN BARRIGUETE Fermín (1992). Universitat Complutense de Madrit (ed.). Mesta i vida pastoril, Secretariat de Publicacions de l'Universitat de Múrcia.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 ALONSO HERNÁNDEZ, José A. (2014). Serón de Nágima, memòries d'un poble Soriano TOMO II., Editorial Liber Factory. ISBN 8499494161.
- ↑ OLMOS HERGUEDAS, E. O. (1998). Universitat de Valladolit (ed.). La comunitat de vila i terra de Cuéllar a fins de l'edat mija: poder polític concejil, ordenances municipals i regulació de l'activitat econòmica., Secretariat de Publicacions i Intercanvi Científic,. ISBN 8477628556.
- ↑ 5,0 5,1 Varis. «[Cidad d'Ebre documente http://cidaddeebro.es/nuestros-Majors/documents/1935%20Ajust%20de%20pastor.pdf Ajuste del Pastor 1935 en Cidad d'Ebre]». Consultat el 4 de març de 2017.
- ↑ Institut de Filologia (Consell Superior d'Investigacions Científiques, Spain). Departament d'Antropologia d'Espanya i Amèrica. Social Science.
- ↑ Repositori U. Complutense Madrit.Consultat el 19 de maig de 2017..
- ↑ GOIG SOLER Isabel. «L'Autòctona Alimentació Pastoril i les seues influències». Passejant Soria d'Isabel i Luisa Goig Soler 00/2003/9219. Consultat el 4 de març de 2017.
- ↑ MARTÍNEZ GÓMEZ-GORDO, Juan Antonio; MARTÍNEZ TABOADA, Sofia. (1995). La Cuina de Guadalajara, AACHE Edicions, Guadalajara. ISBN 8487743609.
- ↑ FERNÁNDEZ DE LA CUEVA, Francisco (2017). Ordenances de Vila i Terra de Cuéllar de 1499, Editorial MAXTOR. ISBN 978-84-9001-554-4.
- ↑ Revista de Folklore número 84. Fundació Joaquín Díaz..
- ↑ VALDIVIESO SÁNCHEZ José. «Pastors i cabreros de la serra de basa». Revista digital proyecte Serra de Basa. Archivat des d'el original, el 5 de març de 2017. Consultat el 4 de març de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ajuste del pastor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.