Aletsch
El glaciar Aletsch (o Gran Glaciar Aletsch (en alemà: Grosser Aletschgletscher) és el glaciar més gran dels Alps, en 23 km de llongitut i més de 120 km², localisat en el suroest de Suïssa, en el cantón de Valais, dins de l'espai Jungfrau-Aletsch-Bietschhorn declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Els orígens del glaciar Aletsch se situen en els 4.000 m d'altura en la cara sur del massiç del Jungfrau, a on es generen separades tres grans llengües, que confluïxen alguna cosa més avall en la denominada Plaça de la Concòrdia (Konkordiaplatz), una extensió d'uns 6 km² que es considera pròpiament l'inici del glaciar Aletsch. Estos tres menuts glaciars són:
- de la zona occidental fluïx el gran Aletschfirn, que corre a lo llarc de la cara nort dels picos Aletschhorn (4.195 m) i del Dreieckhorn. El Aletschfirn està alimentat a la seua volta per atres tres llengües des del nort: el Ebnefluhfirn, el Gletscherhornfirn i el Kranzberfirn, que tenen el seu orige en els 3.800 m d'altura. Des del Ebnefluhfirns a la Konkordiaplatz, el Aletschfirn té uns 9 km de llarc i en promig prop d'1,5 km d'ample. De l'oest, el Aletschfirn fluïx des dels 3.173 m del pas Gletscherpass o "Lötschenlücke", que dona accés a la vall de Lötschental.
- del noroest fluïx el Jungfraufirn, casi en continuació recta del glaciar Aletsch, encara que és el més curt dels tres tributaris. Té el seu orige en el flanc meridional del pico Mönch i en el flanc de l'est del pico Jungfrau. Fins a la Konkordiaplatz té 7 km de llongitut i va flanquejant el Kranzberg en l'oest i el Trugberg en l'est. En el seu punt més alt té 2 km d'esgambi i despuix manté sempre 1 km d'ample.
- del nort fluïx el Ewigschneefeld (camp de neu etern), partint del flanc este del Mönch. Despuix d'un gir flanqueja el pico Trugberg per l'oest i el Fiescherhorn i el Grünhorn per l'est, aplegant despuix a la Konkordiaplatz. En total prop de 8 km de llarc i promijos d'1,2 km d'ample. L'arribada a la Konkordplatz es realisa per una abrupta pendent del 25-30%, per lo que el glaciar està molt badat. Pel nort es pot aplegar al pas inferior del Mönchsjochs, (3529 m), que conecta en el glaciar baix de Grindelwald, aixina com al pas superior del Mönchsjoch (3627 m), que conecta en el Jungfraufirn.
També fluïx fins a la Konkordiaplatz per l'est la llengua Grüneggfirn, chicoteta pero important (3 km de llongitut i uns 600 m d'esgambi), que du al pas de Grünhornlücke (3.280 m) que conecta en el glaciar Fiescher en l'est.
Des de la Konkordiaplatz, el glaciar Aletsch té un esgambi d'aproximadament 1,5 km i es mou entorn a 180 m per any cap al sur, deixant als picos Dreieckhorn en l'oest i el gran Wannenhorn en l'est. Despuix té un gran gir cap al suroest, en paralel a la vall del Ródano, del que ho separa la cresta formada pels picos Eggishorn i Bettmerhorn. A mig camí, als 2.350 m d'altura, s'ha format un llac glaciar a l'est, el Märjelen. La part més baixa del glaciar de Aletsch es cobrix en gran part en el detritus de les morrenas lateral i central. El final del glaciar se situa en l'actualitat en els 1.560 m d'altura, per davall ya de la cota superior de l'arborat local, a on sorgix el riu Massa que continua per la mateixa vall que antigament ocupava també el glaciar, fins a desembocar finalment en la vall del Ródano, prop de Brig.
El glaciar Aletsch té una gruixa considerable de gèl, des dels més de 900 m de la Konkordiaplatz, que van progressivament decreixent cap al sur fins als 150 m aproximadament.
La característica morrena central de color obscur es prolonga en dos franges des de la Konkordiaplatz i a lo llarc de tota la llongitut del glaciar fins al final. Esta morrena central es forma de tres camps grans del gèl superior, que despuix continuen units en ella. De les dos franges, la de l'oest es diu Kranzbergmoräne i la de l'este Trugbergmoräne.
Fluctuacions del glaciar
[editar | editar còdic]
Les referències durant la Menuda Edat de Gèl (XV) situen el front del glaciar Aletsch 2,5 km més avall en la vall, i a causa del calfament global des de 1870, s'ha reduït notablement el volum de la part inferior de la Konkordiaplatz i el front del glaciar s'ha retirat fins a la seua posició actual. Hui en dia es pot estimar la disminució de la profunditat del gèl gràcies a la falta de vegetació que ha anat deixant la paret de la morrena lateral i, aixina, des de 1850 la gruixa del gèl ha disminuït entorn als 100 m. Antigament aplegaven a estar units el glaciar Aletsch en els fluix de gèl del glaciar Oberaletsch i el Mittelaletsch.
Pel seu gran tamany, el glaciar Aletsch és relativament immune a les fluctuacions climàtiques a curt determini. Mentres que molts atres glaciars varen alvançar del final dels anys 70 a principis dels anys 80, el glaciar Aletsch a penes va reaccionar a este refredat temporal, igual que tampoc ha reaccionat a penes al calfament posterior a partir de 1983. En els últims anys està sofrint les conseqüències de la major temperatura i està clar la seua reculada, igual que el restant dels glaciars alpins.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Swiss Alps Jungfrau-Aletsch». UNESCO Culture Sector. Consultat el 30 de març de 2015.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aletsch» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.