Aliment ultraprocesado
Els aliments ultraprocesados, també coneguts com a productes alimenticis processats (UPF, ultra-processed food per les seues sigles en anglés), són aliments i begudes que s'han somés a tipos específics de processament d'aliments físics, tèrmics i/o químics en l'objectiu de millorar la seua disponibilitat, seguritat, palatabilidad etc. No existix actualment una norma llegal que establixca una definició específica per al concepte d'ultra-processat encara que per lo general s'entenen com a aliments que estan dissenyats per a ser «pràctics, fàcils de consumir, hiperpalatosos i atractius per als consumidors i, lo que és més important, el segment més rendable de les carteres de les grans empreses d'aliments pels ingredients de baix cost d'estos aliments».[1][2]
Encara que un consum aïllat d'estos productes no té per que perjudicar la nostra salut, no obstant, un us indegut dels mateixos se sugerix estar associat en l'obesitat i atres problemes de salut com la diabetis tipo 2 o malalties cardiovasculars. El fàcil accés a estos aliments i les seues característiques culinàries ha dut a incrementar de manera excessiva el seu consum en diversos països lo que ha dut a a regular els aliments ultraprocesados a través dels etiquetats nutricionals i/o frontals (Nutri -Score, octógonos negres, logotips...) i restriccions a la seua venda.[3][4][5]
Definició
[editar | editar còdic]El concepte d'aliments ultraprocesados va ser desenrollat inicialment i el terme falcat per l'investigador brasiler en nutrició Carlos Monteiro, en el seu equip en el Centre d'Investigació Epidemiológica en Nutrició i Salut (NUPENS) de l'Universitat de São Paulo, Brasil. Argumenten que «la qüestió no són[6] els aliments, ni els nutrients, sino el «processament», i «des del punt de vista de la salut humana, en l'actualitat, la divisió més destacada d'aliments i begudes és en térmens del seu tipo, grau, i propòsit del processament».[7] No obstant, a dia de hui se sugerixen diverses definicions científiques dels ultraprocesados i encara que són diferents totes estan d'acort que un aliment ultraprocesado deu tindre les següents característiques:[2][8]
- Estos aliments o algun dels seus ingredients sofrixen una o més transformacions.
- Totes accepten fòrmules en qualsevol número o tipo d'ingredients.
- Els objectius d'estes transformacions són sempre aumentar la vida útil dels aliments, mantindre o millorar la seguritat i calitat dels nutrients, abordar requisits nutricionals i/o agregar varietat/ utilitat.[8]
Les especificacions i definicions dels aliments ultraprocesados estan disponibles en[9] els informes publicats per les agències de les Nacions Unides, més recentment en 2019, en la lliteratura, en la base de senyes Open Food Facts, i en els mijos de comunicació.
Impacte sobre la salut
[editar | editar còdic]El consum elevat d'aliments ultraprocesados s'ha relacionat en un major risc de sofrir obesitat, diabetis mellitus tipo 2, hipertensió arterial i malaltia cardiovascular. Estos productes solen presentar un alt contingut en sucres afegits, greixos saturats i sodi, ademés d'una baixa densitat nutricional. Diversos estudis epidemiológicos han senyalat una associació entre el consum habitual de ultraprocesados i un increment de la mortalitat per totes les causes. [10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «How ultra-processed food took over your shopping basket» (en en). Consultat el 28 de novembre de 2025.
- ↑ 2,0 2,1 «Processed foods for improved livelihoods» (en en). Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura. Consultat el 28 de novembre de 2025.
- ↑ Global Environmental Politics.18(2)
- 93–113.ISSN 1526-3800.doi:10.1162/glep_a_00458.
- ↑ Monteiro CA, Cannon G, Lawrence M, Costa Louzada M, Pereira Machado P (2019). Ultra-processed foods, diet quality, and health using the NOVA classification system., Rome: Food and Agriculture Organisation of the United Nations. ISBN 978-92-5-131701-3.
- ↑ Organization, Pa American Health (2019). Ultra-processed food and drink products in Latin America: Sals, sources, nutrient profiles, and policy implications., Washington DC: Pa American Health Organization. ISBN 978-92-75-12032-3.
- ↑ «Center for Epidemiological Research in Nutrition and Public Health, University of São Paulo, Faculty of Public Health».
- ↑ Public Health Nutrition.12(5)
- 729–31.doi:10.1017/S1368980009005291.
- ↑ 8,0 8,1 «Safe Food Austràlia: Glossary of definitions». Food Standards Austràlia New Zealand (FSANZ). Consultat el 28 de novembre de 2025.
- ↑ Public Health Nutrition.21(1)
- 5–17.doi:10.1017/S1368980017000234.
- ↑ Cell Metabolism.30(1)
- 67–77.i3.ISSN 1932-7420.doi:10.1016/j.cmet.2019.05.008.Consultat el 2026-05-21.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alimento ultraprocesado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.