Aliments funcionals
Aliments funcionals (en la lliteratura especialisada se sol abreviar com AF), també dits alicamentos són aquells aliments que són elaborats no solament per les seues característiques nutricionals sino també per a complir una funció específica, com pot ser el millorar la salut i reduir el risc de contraure malaltiaés. Per a això se'ls agreguen components biològicament actius, com mineralés, vitamines, àcit grassos, fibra alimentícia o antioxidants com polifenoles. A esta operació d'afegir nutrients exógenos se li denomina també fortificació. Este tipo d'aliments és un camp emergent de la ciència dels aliments que veu una possibilitat molt àmplia d'investigació alimentària. Entre els guanys més mencionats en la lliteratura científica i en el màrqueting dels productes alimenticis es troba la millora de les funcions gastrointestinals, l'aporte de sistemes redox i antioxidant, aixina com la modificació del metabolisme de macronutrientes.[1]
Existix, no obstant, una preocupació creixent des de finals de el XX per part de les autoritats sanitàries pel que fa a l'educació del consumidor sobre el consum i les propietats atribuïdes a este tipo d'aliments.[2] Les autoritats alimentàries i sanitàries de tot lo món reclamen als consumidors que el consum d'estos aliments siga part d'una dieta equilibrada i en cap cas com un substitut de la mateixa. A pesar d'este creiximent en la demanda, la comunitat científica mundial es troba evaluant l'idoneïtat per a la salut humana del consum d'este tipo d'aliments, sobretot si es consideren consum a llarc determini. Este tipo d'aliments cobrix un ampli espectre de possibilitats que poden anar des de simples cerealés i els seus productes, làcteus diversos fins a passar per aliments de disseny o frutes en alt nivell d'antioxidants.
Història
[editar | editar còdic]A pesar de que l'idea i us d'aliment funcional és molt antiga i estava fonamentada en la visió de l'aliment com un fàrmac, el concepte 'per es' naix en Corea del Sur en els anys 1980s quan les autoritats alimentàries coreanes varen prendre consciència de que per a controlar les despeses globals en salut era necessari desenrollar aliments que milloraren la calitat de vida de la població, cobrint certes 'deficiències pandémicas'. En esta época s'establix per primera volta en Japó el concepte nutricional de "Aliments solament naturals" (en anglés Foods for Only Natural, l'acrònim de la qual és: FON).[3] La demanda d'este tipo d'alimentació ha creixcut espectacularment en este país asiàtic des de finals de el XX.
Poc a poc va ser apareixent en diversos països europeus la necessitat de regular este tipo d'alimentació.[4] Naixen proyectes específics dins de l'àrea d'alimentació funcional baix l'auspici del ILSI (Plantilla:Enllaç interlingüístico).[5] Poc a poc la preocupació sobre este tipo d'alimentació es va fer internacional a finals de el XX. L'aparició de paleses relatives al disseny d'aliments funcionals i el seu benefici econòmic (cas del benecol) ha disparat l'interés per part de l'indústria alimentària.
Definicions
[editar | editar còdic]No existix una definició ni llegislació mundialment consensuada per a catalogar este tipo d'aliments; inclusivament hi ha variacions en el terme utilisat per a referir-se als mateixos depenent del país i el context. Açò ha donat lloc a multitut d'accepcions com a aliments de disseny, nutracéuticos, alicamentos i farmalimentos. Estes definicions poden considerar-se lo mateix a efectes pràctics, pero en matisos distints.
No obstant, algunes de les agències internacionals i organismes governamentals d'alguns països encarregats de vigilar la salut alimentària han redactat chicotetes definicions genèriques. Un eixemple és el Food Information Council (FIC) que els definix com aquells aliments que proporcionen beneficis per a la salut més allà de la nutrició bàsica.[6] La definició de la FUFOSE emfatisa la demostració científica de que l'aliment millora una o vàries funcions de l'organisme. Aixina mateix, el sèptim programa marque de la UE fa recalcament en la necessitat d'accions d'investigació, desenroll tecnològic i demostració científica.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ "Concepts and strategy of functional food science: the European perspective", Marcel B Roberfroid, Am J Clin Nutr 2000;71(suppl):1660S–4S.
- ↑ European Commission Community Research (2000) Project Report: Functional food science in Europe, Volume 1; Functional food science in Europe, Volume 2; Scientific concepts of Functional Foods in Europe, Volume 3. EUR-18591, Office for Official Publications of the European Communities, L-2985, Luxembourg.
- ↑ "Functional Foods: Designer Foods, Pharmafoods, Nutraceuticals", Israel Goldberg; 1994; Springer; Séries: Diet therapy; ISBN 0-8342-1688-4
- ↑ "Functional Food Science in Europe". (1998). British Journal of Nutrition, 80(1):S1-S193.
- ↑ Informació de les activitats alimentàries en: https://web.archive.org/web/20080307034047/http://europe.ilsi.org/
- ↑ Alimentació i nutrició: Manual teòric-pràctic", Clotilde Vázquez Martínez; 2005; Edicions Díaz de Sants ISBN 84-7978-715-5
- ↑ sèptim programa marque de la UE
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alimentos funcionales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.