Polifenoles
Els polifenoles són un grup de substàncies químiques trobades en plantes caracterisades per la presència de més d'un grup fenol per molècula. Els polifenoles són generalment subdivididos en taninos hidrolisables, que són ésterés d'àcit gálico de glucosa i uns atres sucres; i fenilpropanoides, com la lignina, flavonoides i taninos condensados.
Classificació
[editar | editar còdic]La subdivisió de polifenoles en taninos, lignina i flavonoides deriva de la varietat d'unitats simples polifenoles derivades dels metabòlits secundaris de les plantes de la ruta del àcit shikímico,[1] aixina com en les divisions clàssiques basades en l'importància relativa de cada component base en els diferents camps d'estudi. La química dels taninos es va originar per l'importància del àcit tánico per a l'indústria del curtido; les lignina per la química del sol i l'estructura de plantes; i els flavonoides per l'estudi dels metabòlits secundaris de plantes en la defensa dels vegetals i en el color de les flors (p. eix. antocianinas).
| Unitat base: |  Àcit gálico |
 Flavona |
 Àcit cinámico |
|---|---|---|---|
| Classe/Polímero: | Taninos hidrolisables | Flavonoide, taninos condensados | Ligninas |
Els polifenoles són també agrupats i classificats pel tipo i número de subcomponentes fenòlics presents.
|
Pirocatecol | Pirogalol | Resorcinol | Floroglucinol | Hidroquinona |
| Fenol | Pirocatecol | Pirogalol | Resorcinol | Floroglucinol | Hidroquinona |
| Eixemples: lignina derivades d'àcit cumárico, kaempferol | Eixemples: catequina, quercetina i lignina derivades d'àcit ferúlico, éster d'hidroxitirosol | Eixemples: galocatequinas, taninos, miricetina, lignina derivades d'alcohol sinapil | Eixemples: resveratrol | Eixemples: casi tots els flavonoides | Eixemples: arbutina |
L'unitat fenòlica pot ser esterificada o metilada. També li la pot trobar dimerizada o polimerizada, creant una nova classe de polifenol. Per eixemple l'àcit elágico és un dímer de l'àcit gálico i forma la classe de elagitaninos, o una catequina i una galocatequina poden combinar-se per a formar el compost roig teaflavina, procés que pot resultar en la classe de tearubiginas marrons del té.
En aliments
[editar | editar còdic]Les principals fonts de polifenoles són bayas, té, cervesa, raïms/vi, oli d'oliva, chocolate/cacao, anous, maníes, granades, yerba mat, i unes atres frutas i vegetalés.
Investigacions realisades per la Dra. Sara Arranz del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) han posat de manifest que en les frutes existix una fracció de polifenoles «no extraíbles» (PFNE) en propietats bioactivas que no eren quantificades durant els anàlisis de continguts sobre la base de polifenoles «extraíbles» (PFE), superant els primers fins a en cinc voltes les concentracions obtingudes per les medicions habituals dels PFE. Es varen informar valors de 112−126 mg/100 g de fruta fresca per als PFNE, front a 18,8−28 mg/100 g de fruta fresca per als PFE. Este grup de polifenoles s'extrauen en el laboratori a partir de les parets de les cèlules de la fruta usant diversos àcit.[2]
Els més elevats nivells de polifenoles es troben generalment en el clafoll de les frutes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ P. M. Dewick, The Biosynthesis of Shikimate Metabolites, Natural Product Reports 12:579-607 (1995)
- ↑ S. Arranz, F. Saura-Calixto, S. Shaha, i P. Kroon, "High Contents of Nonextractable Polyphenols in Fruits Suggest That Polyphenol Contents of Plant Foods Have Been Underestimated [1] archivat en Wayback Machine.". Journal of Agricultural and Food Chemistry, 2009. 57 (16): p. 7298
- Este artícul conté una traducció derivada de «Polifenoles» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.