Allanita

La allanita, també cridada ortita és un mineral de la classe 9 (silicat), segons la classificació de Strunz, que rep el seu nom del mineralogista escocés Thomas Allan (1777-1833).

La allanita-(Ce) pertany al grup de la epidota, conté ceri i atres elements de terres rares i és molt més abundant que la Allanita-(I). Allanita-(I) és rica en itri. Pot ser radiactiva per estos elements de terres rares i la possible presència de tori.

Els cristals solen ser prismàtics, per lo general allargats, o tabular, i d'un tamany minúscul. També hi ha en forma de grans incrustats en roques. És opac o transparents, de color des de negre, vert obscur i negre verdoso, i de lluentor resinoso. És dur i dens i casi carix d'exfoliació. Es fon a relativa baixa temperatura, 800°, 2,5 en l'escala Kobell. Abans de fondre's aumenta considerablement de tamany.

La allanita és un mineral accessori habitual en moltes roques ígneas o ígneas metamorfizadas i és llaugerament radioactiva. S'associa en atres minerals en contingut en elements de terres rares.

Va ser descobert en 1810 i cridat aixina pel mineralogista escocés, Thomas Allan (1777–1833). La localitat tipo és illa Aluk, Groenlàndia a on va ser descobert per primera volta per Karl Ludwig Giesecke.

Varietats

Archiu:Allanite-Quartz-39466.jpg

Cristals de allanite sobre cuarzo fumat de la White Mountain Wilderness, comtat de Lincoln, Nou Mèxic, USA (2.7×1.8×1.7 cm)

Archiu:Allanite w-rock Basic calcium iron Rare Earth aluminum silicate near 29 Palms San Bernardino County California 2204.jpg

Allanita

Presenta terres rares en la seua composició, per lo que pot ser débilmente radiactiva, existint tres varietats reconegudes per l'IMA com tres minerals distints, segons si posseïx ceri, lantano o itri:

• Allanita-(Ce) CaCeFe²⁺A el₂(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH)
• Allanita-(La) CaLaAl₂Fe²⁺(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH)
• Allanita-(I) CaYFe²⁺A el₂(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH)