Allanita
La allanita, també cridada ortita[1] és un mineral de la classe 9 (silicat), segons la classificació de Strunz, que rep el seu nom del mineralogista escocés Thomas Allan (1777-1833).[2][3][4]
La allanita-(Ce) pertany al grup de la epidota, conté ceri i atres elements de terres rares i és molt més abundant que la Allanita-(I). Allanita-(I) és rica en itri. Pot ser radiactiva per estos elements de terres rares i la possible presència de tori.
Els cristals solen ser prismàtics, per lo general allargats, o tabular, i d'un tamany minúscul. També hi ha en forma de grans incrustats en roques. És opac o transparents, de color des de negre, vert obscur i negre verdoso, i de lluentor resinoso. És dur i dens i casi carix d'exfoliació. Es fon a relativa baixa temperatura, 800°, 2,5 en l'escala Kobell. Abans de fondre's aumenta considerablement de tamany.[1]
La allanita és un mineral accessori habitual en moltes roques ígneas o ígneas metamorfizadas i és llaugerament radioactiva. S'associa en atres minerals en contingut en elements de terres rares.
Va ser descobert en 1810 i cridat aixina pel mineralogista escocés, Thomas Allan (1777–1833).[2] La localitat tipo és illa Aluk, Groenlàndia a on va ser descobert per primera volta per Karl Ludwig Giesecke.[3]
Varietats
[editar | editar còdic]Presenta terres rares en la seua composició, per lo que pot ser débilmente radiactiva, existint tres varietats reconegudes per l'IMA com tres minerals distints, segons si posseïx ceri, lantano o itri:[5]
- Allanita-(Ce) CaCeFe2+A el2(Si2O7)(SiO4)O(OH)
- Allanita-(La) CaLaAl2Fe2+(Si2O7)(SiO4)O(OH)
- Allanita-(I) CaYFe2+A el2(Si2O7)(SiO4)O(OH)
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Allanita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.