Almaty
Almaty[1][2] (Plantilla:Lang-kk, pronunciat <phonos file="Kk-almaty.ogg">/ɑlmɑˈtə/</phonos>; en ruso: Алмá-Атá), coneguda com Verny (Верный) durant el periodo del Imperi rus i fins a 1993 com Almá-Atá, és la ciutat més gran de Kazakhstan. Conta en una població de 2 039 376 habitants, aproximadament el 11 % de la població total del país,[3] i més de 2,7 millons en la seua àrea urbanisada, que inclou Talgar, Boraldai, Otegen Batyr i atres suburbis. Va ser la capital de la República Socialista Soviètica de Kazakhstan des de 1929 fins a 1991 i posteriorment del Kazakhstan independent entre 1991 i 1997,[4] quan el govern va traslladar la capital a Astanà, ubicada al nort del país i a dotze hores en tren.
Almaty continua sent el principal centre comercial i cultural de Kazakhstan, ademés de la seua ciutat més poblada i cosmopolita. Està situada en el sur del país, prop de la frontera en Kirguizistan, en una zona montanyosa als peus del Trans-Ili Alatau, a una altitut d'entre 700 i 900 metros, a on els rius Almatinka Gran i Almatinka Chicotet descendixen cap a la planura.[5]
Des de novembre de 2017, forma part de la Ret de Ciutats Creatives de l'Unesco en l'àmbit de la música.[6] En 1978, la ciutat va ser sèu d'una conferència internacional sobre atenció primària de salut, en la que es va adoptar la Declaració de Almaty, document que va supondre un canvi de paradigma en la salut pública mundial.
Etimologia
[editar | editar còdic]Hi ha una idea errònea de que el seu nom procedix del kazakh «алма/almá» («poma») i ата/atá («yayo») i se sol traduir per pare de les pomes, ya que la poma se supon que és nativa d'esta regió, pero sembla ser que el verdader orige del nom prové de la paraula ànima (poma) i el sufix -ty, és dir, poma.
Toponímia
[editar | editar còdic]El nom Almaty té les seues raïls en l'assentament medieval de Almatau, que s'alçava prop de la ciutat actual.[7] Una teoria controvertida sosté que el nom deriva de la paraula kazakh que significa «poma» (алма),[8] i a sovint es traduïx com a «ple de pomes». D'esta manera, Almaty es traduiria com a Montanya de la poma.
Existix una gran diversitat genètica entre les pomes selvades de la regió que rodeja a Almaty; es creu que la regió a l'oest de les montanyes Tian Shan és el breçol de la poma. L'espècie selvada Malus sieversii es considera una candidata provable per a ser el ancestro de la poma domèstica moderna.
Història
[editar | editar còdic]Prehistòria
[editar | editar còdic]
Durant els sigles X-IX en l'Edat del Bronze, agricultors i criadors de ganado es varen assentar en el territori de Almaty. Durant el Periodo Escita o Trau (de el VII a. C. fins al començ de l'Era Comuna), Almaty va ser elegida residència per la tribu dels trau o escitas, i més vesprada per la tribu uisun que habitaven el territori nort de la cordillera de Tian Shan. Les evidències d'eixa época són numerosos túmulos funeraris i antics assentaments, especialment els túmulos jagants dels sars Trau. Els més famoses troballes arqueològiques són els de el «Home d'or de Issyk» Kurgán, el tesor de Zhalauly, la diadema Kargaly, i les arts de bronze Zhetysu (calderes i llànties). Durant els periodos Trau i Uisun, Almaty es va convertir en el centre d'educació bàsica dels seus governants.
Edat Mija
[editar | editar còdic]La següent etapa en el creiximent de Almaty es va donar en l'Edat Mija i es va caracterisar pel desenroll de la cultura, la forma de vida tradicional, l'agricultura i l'artesania, emergint una série de pobles i ciutats en el territori de Zhetysu.
Entre els sigles X i XIV, els assentaments situats en el territori de la cridada «Gran Almaty» es varen convertir en part de les rutes comercials de la seda. En eixe moment, Almaty es va convertir en un dels centres comercials, artesanals i agrícoles de la Ruta de la Seda; posseïa dret de falcar moneda. La ciutat es menciona per primera volta com Almatu en llibres de el XIII.
Sigles XV i XVIII
[editar | editar còdic]
Entre els sigles XV i XVIII, la ciutat va sofrir una decaiguda de les activitats comercials en esta part de la Ruta de la Seda. No obstant, este periodo va estar ple d'importants acontenyiments polítics que varen deixar un impacte significatiu en l'història de Almaty i Kazakhstan, sent una etapa crucial de les relacions entre els grups ètnics i transformacions polítiques. El Kanato kazakh es va fundar ací, prop de Almaty.
Estes terres també varen ser testic dels tràgics acontenyiments relacionats en l'invasió zúngara i els esforços kazakhs per a protegir la seua terra i preservar la seua independència. En 1730 estos varen derrotar als zúngaros en les montanyes Anyrakay, a 70 km al noroest de Almaty.
Conquistat el kanato en 1848 pel Imperi rus, el 4 de febrer de 1854 es va iniciar la construcció del Fort Verny prop de la cordillera de Trans-Ilí Alatáu i entre els rius Bolshaya Almatinka i Málaya Almatinka. La construcció va terminar en l'autumne. Es tracta d'un pentàgon entancat i un costat construït a lo llarc de la Málaya Almatinka. Més vesprada, la prop de fusta va ser substituïda per la paret de rajoles en esclafidors. Les principals instalacions varen ser erigides entorn a la gran plaça per a la formació i desfilada.[10]
Des de 1856, va començar a rebre llauradors russos, lo que va aumentar el número d'habitants.
En 1867, el Fort Verny es va transformar en la ciutat i es va passar a cridar Almatinsk. No obstant, la població no volia eixe nou nom i pronte va ser renombrada com Verny.
Segons el primer pla de la ciutat, els seus paràmetros varen ser de 2 km en el sur a lo llarc del riu Almatinka, i a 3 km a l'oest. La nova àrea de la ciutat es va dividir en una part residencial, i la segona en els districtes.
.jpg){kind=link}
El 28 de maig de 1887, a les 4:00 a. m., un terremot va destruir casi totalment la ciutat de Verny en 11 o 12 minuts. La majoria dels edificis que varen resultar més danyats varen ser els de rajola. El terremot va deteriorar l'image de la ciutat. Com a conseqüència, la gent es va inclinar per construir els edificis de fusta o atobó.
XX
[editar | editar còdic]Segona Guerra Mundial
[editar | editar còdic]Durant la Segona Guerra Mundial, el territori de la ciutat va canviar en gran mida. Per a organisar millor la retaguàrdia i concentrar indústries i recursos materials, el govern es va vore obligat a proveir estage per a 26 000 persones evacuades. Almaty va hostajar més de 30 instalacions industrials evacuades del front oriental, 8 hospitals, 15 instituts, universitats i escoles tècniques, al voltant de 20 institucions culturals, etc. Empreses de producció de cine de Leningrado, Kiev i Moscou també varen ser evacuades a Almaty.
1945 al 2000
[editar | editar còdic]
Des de 1966 fins a 1971, 1.4 millons de metros quadrats de sol públic i cooperatiu de vivenda es varen posar en marcha. El primer edifici edificat va ser el Hotel Kazakhstan, el més alt de la ciutat i inaugurat en 1970 (actualment, és el segon edifici més alt del país per darrere de la torre d'observació d'Astanà, Bayterek). Anualment, al voltant de 300 000 metros quadrats de les vivendes estaven en construcció. Va ser el periodo de construcció a prova de terremots en varis pisos dels edificis. En esta época es varen construir gran cantitat d'escoles, hospitals, equipaments culturals i d'oci, inclós el Palau de Lenin (actual Palau de la República), Hotel Kazakhstan, el complex deportiu Medeo, etc.
Des de 1981, es va posar en marcha el proyecte del metro de Almaty. Despuix de la dissolució de l'Unió Soviètica, en 1993, el Govern va prendre la decisió de canviar el topònim rus Ànima Nuga a Almaty. El nou nom de la ciutat seria Almaty, reivindicant el nom kazakh. En 1997, el president de la República de Kazakhstan, Nursultán Nazarbáyev va aprovar el decret per a transferir la capital de Almaty a Astanà.
El nou Pla General de Almaty va ser desenrollat en 1998 i té com a objectiu formar una ciutat ecològica, segura, cómoda, i que socialment done bones condicions de vida als seus ciutadans. L'objectiu principal és promoure l'image de Almaty com una ciutat-jardí. Un dels components del Pla General és continuar la construcció de blocs de pisos i vivendes individuals, reorganisar els territoris industrials, millorar l'infraestructura de transport i el llançament del Metro de Almaty.
Clima
[editar | editar còdic]La ciutat posseïx un clima continental humit (Dfa en la classificació climàtica de Köppen).
Demografia
[editar | editar còdic]Segons el cens de 1989 en l'URSS, la població de Almaty era de 1 071 900 habitants; en el cens de Kazakhstan de 1999, es va informar d'una població de 1 129 400. En 2005, es varen registrar 1 226 000.[11]
En les senyes de febrer de 2015, el comité nacional d'estadístiques va informar que la població de Almaty era d'1 797 431 habitants.[3] Açò va supondre un aument del 37 % sobre la sifra del cens de 1999 d'1 129 400 i un 44 % més que la sifra del cens de 1989 de la URSS d'1 071 900.[12]
Segons senyes de 2021,[13]l'islam era la religió majoritària (57'77 %), seguida a gran distància del cristianisme (17'41 %), budisme (0'22 %) i judaisme (0'11 %). Els que professaven una atra religió distinta de les anteriors eren el 0'24 %; els no religiosos suponien el 4'32 %; i els que no varen respondre quin era la seua religió varen ser el 19'94 %.
Economia
[editar | editar còdic]Almaty posseïx un centre financer regional i centre de negocis: el RFCA (Centre Financer Regional de la ciutat de Almaty), ademés de contar en la sèu de Kazakhfilm Studios, una de les principals productores de cine del país i de la regió.[14]
Museus
[editar | editar còdic]- Museu estatal d'instruments musicals nacionals de Kazakhstan
- Museu central de la República de Kazakhstan
- A. Kasteyev State Museum of Arts
- Almaty Museum of Arts
Transport
[editar | editar còdic]Deport
[editar | editar còdic]La ciutat és la sèu del club de fútbol kazakh FC Kairat, que juga en el Estadi Central, també l'estadi a on juga la selecció kazakh. Un atre deport igual molt practicat és el bàsquet, i en la ciutat s'assenta un dels clubs de bàsquet més importants de Kazakhstan; el CB Almatý és l'equip que ha collit més èxits a nivell nacional. Els atres deports predominants són el hockey, el patinage artístic i el tenis.
L'equip de fútbol sala AFC Kairat Almaty ha segut campeó de l'UEFA Futsal Cup en dos ocasions (2013 i 2015).
En 2009, Almaty es va presentar per a ser candidat oficial per a organisar els XXII Jocs Olímpics d'Hivern de 2014, pero no va ser inclosa en la «llista curta» de les ciutats candidates. Aixina i tot, a l'any següent, Almaty es va presentar per a organisar els Jocs Asiàtics d'Hivern de 2011, obtenint la nominació.
El recint més gran és el Medeo, la pista de bandy i patinage sobre gèl més alta del món, en més de 8500 assents. S'ampra com a camp local de l'equip de bandy Dynamo Almaty. Els equips de bàsquet i de fútbol competixen en el Palau cultural i deportiu Baluan Sholak.
Persones destacades
[editar | editar còdic]- Aleksandr Brener (1957-), artista.
- Olga Shishigina (1968-), atleta.
- Dmitri Fofonov (1976-), cicliste.
- Yelena Líjovtseva (1976-), teniste.
- Ruslana Korshunova (1987-2008), model.
- Reguina Kulikova (1989-), teniste.
- Sarina Dias (1993-), tenista.
- Daneliya Tuleshova (2006-), cantant
Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Manual d'Espanyol Urgent: Topònims i gentilicis». Fundació de l'Espanyol Urgent (Fundéu BBVA). Consultat el 2024-11-28.
- ↑ «FUNDÉU BBVA - Almatí.pdf». Google Docs. Consultat el 17 de setembre de 2020.
- ↑ 3,0 3,1 «Об изменении численности населения Республики Казахстан с начала 2017 года до 1 декабря 2017 года (Citizenship of the Republic of Kazakhstan... to 1 December 2017)» (en russian). Stat.gov.kz.
- ↑ «Население». Stat.kz. Archivat des d'el original, el 4 de giner de 2013. Consultat el 11 de giner de 2013.
- ↑ «Almaty — Kazakhstan», Encyclopædia Britannica.
- ↑ Almaty included into network of the creative cities of UNESCO (in (ru)).
- ↑ «History and meaning of the city names in Kazakhstan» (en ru). weproject.media. Consultat el 2024-05-26.
- ↑ «Kazakhstan - Motherland of Apples» (en en-us). The Gulf Observer. Consultat el 2024-05-26.
- ↑ Ness, Immanuel. Encyclopedia of World Cities. M I Sharpe Reference, 1999. ISBN 0-7656-8017-3. pag. 19
- ↑ Mikhailov, Andrey (2022-05-15). Ànima-Nuga – discouraging charm in the Centre of Àsia. The subjective guidebook (en en), Litres. ISBN 978-5-04-330667-8.
- ↑ «С начала года население Алматы увеличилось на 1.4%» (en ru). Archivat des d'el original, el 15 d'octubre de 2007. Consultat el 26 de juliol de 2007.
- ↑ «О некоторых итогах переписи населения Казахстана». Demoscope.ru. Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 20 de juny de 2015.
- ↑ «Wayback Machine». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 2 de setembre de 2022. Consultat el 2024-05-26.
- ↑ Khabar. «Президент посетил киностудию «Казахфильм»» (en kk). Archivat des d'el original, el 16 de juny de 2018. Consultat el 28 de giner de 2012.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Almaty.- Sitie web oficial de Almaty
- [enllaç trencat]
- Nous edificis i promotors en Almaty
- Directori d'organisacions de Almaty (rus)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Almaty» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.