Kanato kazakh

El Kanato kazakh (en kazakh: Қазақ хандығы, Qazaq handyǵi, قازاق حاندىعى) va ser un estat successor de la Horda d'Or existent entre els sigles XV i XIX, ubicat aproximadament en el territori de l'actual República de Kazakhstan. En el seu apogeu, el kanato va governar des de l'est de Cumania (hui en dia l'oest de Kazakhstan) fins a la major part d'Uzbekistan, Karakalpakistán i el riu Sir Daria en confrontació militar fins a Astracán i la província de Jorasán, que ara estan en Rússia i Iran, respectivament. El Kanato també va participar en l'esclavitut i les incursions en els seus països veïns de Rússia i Àsia Central, i més tart va ser debilitat per una série d'invasions d'oirates i zúngaros. Açò va resultar en una disminució i una major desintegració en tres Jüzes, que gradualment varen perdre la seua sobirania i es varen incorporar a l'expansionista Imperi rus (vejau Història territorial de Rússia). El seu establiment va marcar el començ de la condició d'Estat kazakh que el seu 550 aniversari es va celebrar en 2015.

Història

En 1227, es va formar un proto-estat kazakh dins de la Horda d'Or en la estepa, que era la Horda Blanca. Despuix de la seua separació de l'Horda d'Or en 1361, l'Horda Blanca es va convertir en un Estat independent durant un cert periodo de temps, a voltes unint-se en la Horda Blava per a restablir l'Horda d'Or. No obstant, despuix de la mort del Kan de l'Horda d'Or, Barak Kan, en 1428 l'Horda d'Or es va fragmentar, i l'Horda Blanca es va dividir en el Kanato uzbeko i la Horda Nogái mentres que el restant la terra estava dividida entre Mustafá Kan en el sur i Mohammed Kan (futur primer kan de Kazán) en el nort. El Kanato uzbeko, que dominava la major part de l'actual Kazakhstan, va ser governat per Abu'l-Jayr Kan, que va conspirar per a matar a Barak Kan. Baixe el liderage d'Abu'l-Jayr Kan, el Kanato uzbeko es va convertir en un estat corrupte, inestable i dèbil que a sovint s'ocupava de problemes interns. Per a empijorar les coses, el Kanato va ser aplanat per oirates que varen saquejar assentaments nómades i les principals ciutats a on varen ser saquejats, ferits, i inclús assessinats, molts civils. La pau es va fer en 1457 entre els uzbekos i els oirates, a on Abu'l-Jayr Kan va sofrir una severa derrota que ho va fer perdre la reputació entre els uzbekos.

Formació

La formació del Kanato kazakh va començar en 1459, quan vàries tribus uzbekas insatisfetes en el govern d'Abu’l-Jayr, liderades per dos fills de Barak Kan, Janibek i Kerei, varen fugir del Kanato uzbeko en un event conegut com la Gran Migració. Els dos germans varen dur als nómades cap a Mogolistán, finalment es varen assentar allí i varen establir un Estat independent. El nou kanato pronte es va convertir en un estat intermig entre el Mogolistán i el Kanato uzbeko. Encara que tant Janibek Kan com Kerei Kan varen ser considerats els #gobernant fundadors del Kanato kazakh, va ser Janibek Kan qui inicialment va eixercir la major part del poder. Ansiós per lliberar la seua terra d'Abu’l Jayr Kan, Janibek va invadir el Kanato uzbeko en 1468. Abu’l Jayr, en resposta, va llançar una campanya contra els kazakhs, pero va morir camí a Zhetysu. Despuix de la mort de Kerei Khan en 1473/4, Janibek Kan es va convertir en l'únic governant. Els primers anys del Kanato kazakh varen estar marcats per les lluites pel control de la estepa contra el net d'Abu'l-Jayr, Muhammad Shaybani. En 1470, els kazakhs varen derrotar a Shaybani en la ciutat de Iasy (actual Turkestán), obligant als uzbekos a retirar-se al sur a Samarcanda i Bujará.

En 1480, el fill de Kerei Kan, Burunduk, es va convertir en kan. Durant el seu regnat, els kazakhs varen poder reunir un eixèrcit de 50.000 hòmens i derrotar repetidament a les forces de Muhammad Shaybani a lo llarc del riu Sir Daria. Va ser durant el seu regnat que els uzbekos varen concloure la pau en els kazakhs en 1500, donant aixina totes les terres de l'antic Kanato uzbeko en el nort del Sir Daria al Kanato kazakh.

Sobre estos acontenyiments, el Haidar Duglati de el XVI en la seua Tarikh-i Rashidi informa:

En aquella época, Abulkhair Khan eixercia tot el poder en Dasht-i-Kipchak. Havia estat en guerra en els sultáníes de Juji; mentres que Jáni Beg Khan i Karáy Khan varen fugir davant ell a Mogolistán. Isán Bughá Khan els va rebre en grans honors i els va entregar Kuzi Báshi, que està prop de Chu, en el llímit occidental de Mogolistán, a on varen viure en pau i contents. A la mort de Abulkhair Khan, els Ulús dels Uzbegs varen caure en la confusió i varen sorgir constants lluites entre ells. La majoria d'ells es varen unir al partit de Karáy Khan i Jáni Beg Khan. Contaven en unes 200.000 persones i varen rebre el nom de Uzbeg-Kazak. Els sultans kazakhs varen començar a regnar en l'any 870 [1465-1466] (pero Deu sap millor), i varen continuar gojant d'un poder absolut en la major part de Uzbegistán, fins a l'any 940

[1533-1534 D.].

Expansió del Kanato kazakh

Kasym, fill de Janibek, es va convertir en Khan en 1511. Baixe el seu mandat, el Kanato kazakh va alcançar la seua major força fins al punt de que la Horda Nogái, que ocupava el territori de l'actual Kazakhstan occidental, es va convertir en el seu enemic número un. Kasym va capturar en èxit la capital nogái, Saray-Juk, en 1520, espentant a l'Horda Nogái cap al Janato de Astracán. Baixe el regnat de Kasym Khan, les fronteres del Kanato kazakh es varen expandir i la població va alcançar el milló d'habitants. Va ser durant el regnat de Kasym Khan quan el Kanato kazakh va guanyar fama i pes polític en l'àmbit euroasiàtic modern. Kasym Khan també es va convertir en un important mecenes de les arts, la lliteratura i la religió, lo que va permetre que l'Islam tinguera una gran importància política i sociocultural entre la societat kazakh. Baixe el seu regnat, el Zarato moscovita també es va convertir en el primer estat important en establir relacions diplomàtiques en el Kanato kazakh. En fer-ho, Kasym Khan va establir la seua reputació com a líder d'èxit, ya que el seu imperi es va donar a conéixer com una entitat política prometedora a l'Europa occidental.

El manuscrit de "Tarikh-Safavi", escrit en persa per historiadors perses, va escriure sobre Kasym Khan, duent la major part de la Dasht-i-Kipchak baix el seu control absolut. El manuscrit també descriu cóm un esquadró kazakh de huit mil soldats va ajudar a Sheibani Khan de Bujará a anexionarse la ciutat iraní de Jorasán.

Kasym Khan també va instituir el primer còdic de lleis kazakh en 1520, cridat "Қасым ханның қасқа жолы" (transliterado, "Qasım xannıñ qasqa jolı" - "Lluent camí de Kasym Khan"). Kasym Khan també va ratificar la seua aliança en el líder Timúrida Babur, sobretot despuix de la caiguda dels Shaybánidas, per lo que va ser elogiat pel Mogoles i la població de Samarcanda.

Mirzá Muhammad Haidar va escriure en el seu Tarikh-i-Rashidi que:

Kásim Khán va sometre a tot el Dasht-i-Kipchak. El seu eixèrcit contava en més d'un milló [un miller de mills] d'hòmens. Llevat Juji Khán, mai havia regnat un Khan més gran que ell en eixe país.

Turbulències i guerra civil

Despuix de la mort de Kasym Khan, els Nogáis varen restaurar el seu statu quo capturant el territori anterior a l'oest del riu Turgay. El propi Kanato kazakh es va centrar en el territori de Zhetysu i el sur de Kazakhstan, a on escomençaven a produir-se lluites. El territori central de Kazakhstan, Saryarka, en aquell moment formava part nominalment del Kanato kazakh. El Kanato de Siberia es va apoderar de les regions septentrionals de Saryarka.

Quan Tahir Khan va pujar al tro kazakh, els Oirats varen invadir i varen capturar parts orientals de Saryarka en la década de 1520.

A principis de la década de 1530, va començar una guerra civil en el Kanato kazakh entre els nets de Janibek Khan. Haqnazar Khan va eixir victoriós i reunificó el kanato baix el seu control.

Haqnazar Khan (1537-1580)

Baix Haqnazar Khan, també conegut com Haq-Nazar o Khaknazar Khan o Ak Nazar Khan, el kanato kazakh s'enfrontava a la competència de vàries direccions: la Horda Nogái en l'oest, el kanato de Sibir en el nort, Mogolistán en l'est i el kanato de Bujará en el sur.

Haqnazar Khan va començar a lliberar les terres kazakhs ocupades. Va tornar les regions septentrionals de Sary-Arka al kanato kazakh. Despuix d'iniciar una campanya contra l'Horda Nogái, Haqnazar reconquistó Saraishyk a l'Horda Nogái i també els territoris kazakhs circumdants. En la lluita contra els jivanos, els kazakhs varen conquistar la península de Mangyshlak i varen repelir en èxit als oirats. Haqnazar va iniciar una campanya contra Mogolistán en l'objectiu d'incorporar finalment Zhetysu al kanato kazakh. La campanya va terminar en èxit i es va saldar en la derrota de Mogolistán. No obstant, en el nort, existia l'amenaça del kanato de Sibir, dirigit pel kan Kuchum.

En 1568, els kazakhs varen derrotar en èxit a la Horda Nogái en el riu Emba i varen aplegar a Astracán, pero varen ser repelits per les forces del Zarato moscovita.

Khan Shigai (1580-1582)

El nové kan del kanato kazakh va governar entre 1580 i 1582.

Despuix de la mort de Haqnazar khan, Shygai, net de Zhanibek khan, fill del sultà Zhadik, es va convertir en khan en 1580-1582. Encara que llavors tenia huitanta anys, fon un kan influent entre els kazakhs. Poc se sap de la seua vida. Chygai khan va continuar la direcció de la política exterior del kanato kazakh, seguit per Haknazar khan. Va utilisar racionalment els conflictes entre els hereus de Shaibani per a enfortir l'estat kazakh.

En 1582, el kan de Bujará Abdullah, el kan kazakh Shygai i el seu fill Tauekel sultà varen unir les seues forces i varen organisar la campanya de Ulytau contra el governant de Taskent Bava sultà. Bava Sultà va ser derrotat i va fugir a la estepa de Desht-Kipchak, les tropes uzbekas i kazakhs varen perseguir a Bava Sultà fins a Sarysu i Ulytau. Chygai Khan va morir durant eixa campanya. En el seu camí de tornada al Turquestán, Bava Sultan va ser assessinat pel sultà Tauekel i dut davant Abdullah. Satisfet en l'eliminació de l'enemic, Abdullah Khan va presentar a Risk a la província de Afrikent en la regió de Samarcanda.

Tauekel Khan (1582-1598)

Tauekel Khan va ampliar el control del kanato kazakh sobre Taskent, Ferganá, Andijan i Samarkanda. En 1598, les forces kazakhs es varen acostar a Bujará i la varen sitiar durant 12 dies, pero despuix el líder bujaraní Pir-Muhammad i els reforços baix el mando del seu germà Baki-Muhammad varen fer retrocedir als kazakhs. En eixa batalla, Tauekel Khan va ser ferit i va morir durant la retirada de regrés a Taskent.

Esim Khan (1598-1628)

Despuix de la mort de Tauekel Khan va aplegar Esim Sultà, fill de Sheehan Khan. El seu regnat va ser l'época del següent (tercer) enfortiment del kanato kazakh despuix de Kasim Khan i Khak-Nazar Khan. Esim Khan va traslladar la capital del kanato a Sygnak, en Turquestán, i va reprimir els tumults dels karakalpaks.

Va seguir un periodo de 15 anys de calma entre el Kanato kazakh i el Kanato de Bujará.

Esim Khan va establir la pau en el Janato de Bujará i li va tornar el control de Samarcanda. No obstant, Bujará seguia amargada per la pèrdua de Taskent, lo que va provocar nous conflictes. A partir de 1607, el Kanato de Bujará va participar en vàries batalles i finalment va obtindre el control de Taskent.

Esim Khan va unir a l'eixèrcit kazakh i va començar una campanya contra el Khan de Taskent Tursún Muhammad i Khan de Bujará. En 1627, va derrotar a l'enemic. Esim Khan va abolir el Kanato de Taskent i la guerra va terminar definitivament.

Salqam-Jangir Khan (1629-1680)

Durant el regnat de Salqam-Jangir Khan, va aparéixer en l'est un nou i poderós rival dels kazakhs, conegut com el Zunghar Khanate. Els Zunghar s'havien convertit recentment al Mahayana [i el seu Erdeni Batur creïa que podria restablir l'imperi de el XIII de Genghis Khan. No obstant, molt havia canviat des dels dies del Imperi mongol. Les èlits khan kazakhs s'havien convertit per complet al Islam baix l'autoritat del emir Timur, que també va restablir nous centres de poder com Samarcanda i Bujará, que havien influït molt en la fundació del kanato kazakh.

En 1652, el líder dzunghar Erdeni Batur va intentar eliminar el kanato kazakh i als seus habitants; va enviar més de 50.000 guerrers zunghar contra el Kanato kazakh, que es va negar a sometre's a ell. Les primeres etapes de les Guerres Kazakh-Dzungar varen tindre lloc en les Montanyes Altái i les batalles posteriors es varen lliurar en les vastes estepas. Incapaços de detindre l'alvanç dels zungaros, els guerrers gazi kazakhs i les forces del seu líder, Salqam-Jangir Khan, varen ser derrotats. En l'any 1680, Salqam-Jangir Khan va morir en batalla.

Tauke Khan (1680-1718)

Tauke Khan va ser elegit líder del Kanato kazakh immediatament despuix de la mort de Salqam-Jangir Khan, i va conduir als maltrechos guerrers kazakhs a través de les estepas per a resistir l'alvanç dels zungaros. Els ya debilitats kazakhs es varen enfrontar de nou a la derrota en Sayram i pronte varen perdre moltes ciutats importants a mans dels zungaros.

Tauke Khan pronte va buscar aliances en el Kirghiz del surest, que també s'enfrontava a una invasió zunga en la seua regió del llac Issyk-Kul, i inclús en l'Uigures de la conca del Tarim. En 1687, els zungaros varen sitiar Hazrat-i Turkestan i es varen vore obligats a retirar-se despuix de l'arribada de Subhan Quli Khan.

En 1697, Tsewang Rabtan es va convertir en el líder del Zunghar Khanate, i va enviar a varis dels seus comandants per a subyugar a Tauke Khan i moltes guerres importants entre els Zunghars i el Kanato kazakh varen continuar en els anys següents: 1709, 1711-1712, 1714 i 1718. En efecte, el Kanato kazakh havia quedat debilitat per l'enfrontament i casi un terç de la seua població s'havia perdut pel conflicte subsegüent. En la mort de Tauke Khan en 1718, el kanato kazakh es va dividir en tres Jüz': el Gran jüz, el Mig jüz i el Menut jüz. A partir de llavors, cada Jüz va tindre el seu propi Khan.

Tauke Khan també és conegut per refinar el còdic de lleis kazakh i reeditar-ho baix el títul "Жеті Жарғы" (transliterado, "Jeti Jarği"-"Sèt Cartes").

Abylai Khan (1771-1781)

Ablai Khan va ser un kan del jüz Mig o Horda que va conseguir estendre el seu control sobre els atres dos jüzes fins a incloure a tots els kazakhs. Abans de convertir-se en kan, Ablai va participar en les Guerres kazakh-dzungaras i va demostrar el seu talent com a organisador i comandant. Va dirigir numeroses campanyes contra el kanato de Kokand i contra els kirguises. En esta última campanya, les seues tropes varen lliberar moltes ciutats del sur de Kazakhstan i inclús varen capturar Taskent. Durant el seu regnat real, Ablai Khan va fer tot lo possible per mantindre Kazakhstan lo més independent possible del invasor Imperi rus i de la dinastia Qing chinenca. Va amprar una política exterior multivectorial per a protegir a les tribus dels agressors chinencs i Dzungar. També va protegir als taishas dzungar Oirat Amursana i Dawachi dels atacs del Khan del Khanato de Dzungar, Llepe Dorji, quan el Khanato de Dzungar es va fracturar despuix de la mort de Galdan Tseren en 1745. No obstant, una volta que Amursana i Dawachi varen deixar de ser aliats, Ablai Khan va aprofitar l'oportunitat per a capturar raberes i territori dels dzungar.

Kenesary Khan (1841-1847)

Kenesary Khan va ser l'últim Khan kazakh que va derrotar a Shergazi Muhammad Khan (khan del jüz menor) i a Gubaidullah Khan (khan del jüz major) per a unir als kazakhs per última volta. Despuix del seu govern, es va convertir en líder del moviment de lliberació nacional que es va resistir a la captura de terres kazakhs i a les polítiques de segregació per part de l'Imperi rus. Era net d'Ablai Khan i se li considera l'últim governant del kanato kazakh.

A mitan de el XIX, els kazakhs varen caure baix el control total de l'Imperi rus i se'ls va prohibir elegir al seu propi líder o inclús tindre representació en les estructures llegislatives de l'imperi. També es va retirar als representants locals kazakhs tota la recaptació fiscal i tributària, que va passar a mans dels administradors russos. Kenesary Khan va lluitar contra les forces imperials russes fins a la seua mort en 1847.

En 1841, en un Kurultai kazakh, Kenesary va ser elegit Khan (líder suprem) per tots els representants kazakhs. La cerimònia de coronació va seguir totes les tradicions kazakhs.

Com a lluitador per la llibertat i popular com a veu líder contra les polítiques cada volta més agressives i contundents de l'Imperi rus, Kenesary era implacable en les seues accions i impredictible com a estratega militar. No obstant, en 1846, el seu moviment de resistència havia perdut impuls, ya que alguns dels seus rics associats havien desertat a l'Imperi rus, despuix d'haver segut sobornats i haver-se'ls promés grans riquees. Traïcionat, Kenesary Khan desconfiava cada volta més dels membres restants de la Resistència, lo que possiblement els va alienar encara més. En 1847, el Khan dels kazakhs va trobar la mort en terres kirguises durant el seu assalt a les tribus kirguises del nort. Va ser eixecutat per Ormon Khan, el khan kirguís que posteriorment va ser recompensat pels russos en una major propietat i un paper administratiu oficial. El cap de Kenesary Khan va ser tallada i enviada als russos.

En l'última década, Kenesary Khan ha segut considerat cada volta més un héroe en la lliteratura i els mijos de comunicació kazakhs. Un monument a Kenesary Khan es pot vore en la vora del riu Esil en la capital de Kazakhstan, Astanà.

Desintegració del kanato i conquista russa

El decliu gradual, la desintegració i l'adheriment dels territoris kazakhs a l'Imperi rus varen començar a mitan de el XVIII i varen finalisar en la segona part de el XIX. A mitan de el XVIII, com a resultat dels prolongats conflictes armats en el Dzungares i els Oirats, el Kanato kazakh havia començat a declinar i a desintegrar-se encara més en tres Jüzés, que anteriorment constituïen el Kanato kazakh en forma de confederada.

A mitan de el XIX, algunes tribus del Jüz Mig varen començar la guerra contra els ocupants russos. No obstant, el procés va ser llarc i va estar plagat de molts conflictes armats i resistències menors i majors.

Les polítiques/estratègies colonials russes varen dur fortalees militars, molts assentaments i normes impostes des de l'exterior a les terres kazakhs. L'Imperi rus va introduir una série de lleis que abolien el govern indígena local en forma de govern dels khan, instituïen polítiques segregacionista d'assentament, etc., lo que va provocar numerosos #alçament contra el domini colonial. Importants moviments de resistència varen ser encapçalats per líders com Isatay Taymanuly (1836-1837), Makhambet Utemisuly (1836-1838) i Eset Kotibaruli (1847-1858).

Mentrestant, el Jüz Major es va aliar en l'Emirat de Bujará i el Janato de Kokand del sur, i va començar a opondre's a l'expansió de l'Imperi rus.

El ple domini rus sobre totes les terres kazakhs es va establir en la segona mitat de el XIX, en acabant de que l'eixèrcit imperial rus prenguera les ciutats meridionals d'Aq-Meshit, Shymkent, Aulie-Atá i unes atres.

Bibliografia

A History of the Moghuls of Central Asi: The Tarikh-i-Rashidi By Mirza Muhammad Haidar Dughlt, N. Elias, Sir I Denison Ross page 121

• Dughlt, Mirza Muhammad Haidar (January 2008). A History of the Moghuls of Central Asi: The Tarikh-i-Rashidi – Mirza Muhammad Haidar Dughlt – Google Books. ISBN 9781605201504.
• Perdue, Peter C (2009). China Marches West: The Qing Conquest of Central Eurasia. Harvard University Press. p. 274. ISBN 978-0-674-04202-5.
• Russia's Steppe Frontier: The Making Of A Colonial Empire, 1500–1800 By Michael Khodarkovsky, pp. 167–168
• M. K. Palat, "Tsarist Russian Imperialism," Studies in History v. 4 (1988)
• Yuriy Anatolyevich Malikov (2006). Formation of a Borderland Culture: Myths and Realities of Cossack-Kazakh Relations in Northern Kazakhstan in the Eighteenth and Nineteenth Centuries. University of Califòrnia, Santa Barbara. p. 290. ISBN 978-0-542-85601-3.
• История Казахстана | Работорговля Казахами в Сибири History Of Kazakhstan | Slave Trade in

Siberia * Darrel Philip Kaiser (2006). Origin & Ancestors Families Karle & Kaiser of the German-Russian Volga Colonies. Lulo.com. p. 168. ISBN 978-1-4116-9894-9.

• "Traditional Institutions in Modern Kazakhstan". Src-h.slav.hokudai.ac.jp.
• "Adventure in the East". Clave. 6 April 1959.
• Mayhew, Bradley (1989). Fabled Cities of Central Àsia: Samarkand, Bukhara, Khiva: Robin Magowan, Vadim I. Gippenreiter. ISBN 0896599647.
• Report of Josef Wolff 1843–1845