Kanato de Kazán

Archiu:Kazan Kremlin Soyembika Tower 08-2016 img1.jpg

Kanato de Kazán

El Kanato de Kazán (en tàrtar: Qazan xanlığı; en rus: Казанское ханство) (1438-1552) va ser un estat tàrtar situat en el territori de l'antiga Bulgària del Volga en capital en Kazán. Comprenia les actuals repúbliques russes de Tartaristán, Mari-El, Chuvasia, Mordovia, i part de les d'Udmurtia i Baskortostán.

Geografia i població

El territori del kanato comprenia les terres poblades per búlgars musulmans de Bolğar, Cükätäw, Kazan i Qaşan i atres regions que originalment pertanyien a Bulgària del Volga. El Volga, el Kama i el Viatka eren els principals rius del kanato, aixina com les principals vies de comerç. La majoria de la població eren tàrtars de Kazán. El seu autoidentidad no es llimitava als tàrtars; molts s'identificaven simplement com a musulmans o com "el poble de Kazán". El Islam era la religió de l'Estat.

La noblea feudal local estava formada per búlgars ètnics, pero la cort i l'escolta dels kanes de Kazán estaven compostes per tàrtars esteparios (kipchaks, i més vesprada per nogayos) que vivien en Kazán. Segons la tradició de Ginghizide, les tribus túrquicas locals també eren cridades tàrtars per la noblea esteparia i, més vesprada, per l'èlit russa. Part de l'alta noblea procedia de la Horda d'Or. Incloïa a membres de quatre importants famílies nobles: Arghin, Barin, Qipchaq i Shirin.

Entre els pobles somesos al kan es trobaven els chuvasios, els mari, els mordvinos, els tàrtars de Mishar, els udmurtos i els baskires. També es varen incorporar al kanato els permianos i algunes tribus dels komi. Els mishars havien aplegat durant el periodo de l'Horda d'Or i varen assimilar gradualment als mordvinos i burtas finlandesos residents. El seu territori estava governat per antics tàrtars esteparios. Alguns ducados de Mishar mai varen ser controlats des de Kazán i en el seu lloc gravitaron cap al Kanato de Qasim o la Rússia moscovita.

La major part del territori del kanato estava cobert de boscs, i només la part meridional lindaba en la estepa. La principal població de les estepas eren els nómades mangitas, també coneguts com nogayos, que a voltes reconeixien el govern del kan de Kazán, pero més a sovint realisaven incursions agrícoles contra tàrtars i chuvasios, com havien fet en el periodo de l'Horda d'Or. Més vesprada, els nogayos varen ser traslladats i substituïts per calmucos. Més recentment, esta zona va ser colonisada per tàrtars, chuvasios i russos, que varen erigir muralles defensives per a vigilar la frontera sur. Des de que es va establir el kanato, les tropes cosacas tártaras ho varen defendre dels nogayos.

Les fonts russes indiquen que en el kanato de Kazán s'utilisaven a lo manco cinc idiomes. El primer i més important era el idioma tàrtar, que incloïa el dialecte mig dels tàrtars de Kazán i el dialecte occidental dels mishares. La seua forma escrita (idioma tàrtar antic) era la llengua preferida de l'estat. El idioma chuvasio era descendent del idioma bulgárico, parlada pels chuvasios pagans. L'idioma bulgárico també va influir molt en el dialecte mig del idioma tàrtar. Les atres tres eren provablement el idioma mari, les llengües mordvínicas i el idioma baskir, que també es varen desenrollar a partir dels idiomes bulgárico i kipchak.

Societat

El khan governava l'Estat. Basava les seues accions en les decisions i consultes d'un consell de gabinet, o Diwan. La noblea comprenia els rancs de bäk (bey), ämir (emir) i morza. Els estaments militars consistien en el oğlan (ulan), bahadir, içki (ichki). El clero musulmà també eixercitava un paper important. Es dividien en säyet (seid), şäyex (xeic), qazí (qazi) i imans. Els ulema, o clercs, eixercitaven un paper judicial i mantenien les madrassas' (escoles) i les maktabs (biblioteques).

La majoria de la població estava composta per qara xalıq (negres), una població musulmana lliure que vivien en terres estatals. Les terres feudals estaven poblades en la seua majoria per çura (siervo). Els presoners de guerra solien ser venuts a Turquia o a Àsia Central. Ocasionalment eren venuts dins del Kanato com a esclaus (qol) i a voltes eren assentats en terres feudals per a convertir-se més vesprada en çura. La població musulmana i no musulmana del Kanato devia pagar el yasaq.

Estaments privilegiats

En la societat kazana, els estaments més privilegiats eren la noblea i el clero. Les persones més importants que formaven part del Divan ("karachi") i emirés (príncips #gobernant) tenien la major riquea i influència. El títul de karachi pertanyia als caps dels quatre clans tàrtars més nobles -Shirin, Baryn, Argyn i Kipchak- i es transmetia per herència. Karachi per la seua posició eren els consellers més propencs i coemperadores reals del kan de Kazán.

En les obres de l'historiador de Crimea Seyid-Muhammed Rulla s'identifiquen estos dos térmens (karachi i emirs). Els emirs, en ser descendents dels clans més nobles de l'aristocràcia feudal, eren molt pocs. En els aristócrates kazanos el títul de pare es transmetia només al fill major. Els restants grups de la noblea kazana eren beks, murzy i príncips estrangers. Els beks se situaven un escaló per baix dels emirs en l'estructura social de la societat kazana. Els fills menors dels beks eren murzy (contracció de l'àrap-persa emir-zade, lit. fill principesco). Entre els príncips estrangers, les posicions més fortes les ocupaven els cridats " Príncips de Arsk". En el kanato hi havia molts príncips chuvash, votsk i cheremiss.

Els representants del clero musulmà també ocupaven una posició privilegiada. El cap espiritual —seyyid— eixercitava un paper important en l'administració de l'Estat. El jan devia tindre en conte els seus consells i a voltes instruccions directes, el cap de l'estat eixia a peu a la trobada del seyyid montat a cavall, i en els documents oficials s'indicava el nom del seyyid abans del nom del jan.

Un grup privilegiat de persones que posseïen parceles de terra i estaven exentes d'imposts i taxes es denominava tarkhans. Els oglanes i els cosacos pertanyien a la classe militar. Els oglanes eren comandants d'unitats montades i tenien dret a participar en els kurultai. Els cosacos eren simples guerrers. A voltes se'ls dividix en "cortesanos" (que servien en la capital) i "zadvornye" (que servien en les províncies). La numerosa i ben organisada oficialitat gojava d'un estatus privilegiat especial.

Classe de residents urbans i rurals

Entre els representants de la classe no privilegiada es trobaven els residents urbans i rurals ordinaris: comerciants, artesans, treballadors per conte propi i llauradors. L'etiqueta Sahib-Giray menciona 13 tipos d'imposts i tributs que devien pagar estos grups de població, pero dels que estaven exents els tarkhans: yasak (impost sobre la renda del 10%, klan (obrok), salyg, kulush, kultyka, bach, kharaj kharajat (impost sobre el comerç), sala-kharaji (impost sobre els llogarets), yer-khylasy (impost sobre la terra), tyutynsyany (impost sobre les pipes), susun (menjar), gulufe (forraje) i dejuni. També es coneix l'existència d'atres imposts: tamga (impost sobre les mercaderies), impost sobre el pes i uns atres.

Llauradors depenents i esclaus

Les terres dels terratinents eren cultivades per llauradors depenents ("kishi"). Els terratinents també ampraven esclaus presoners de guerra, que eren assignats a les facendes. Segons C. Herberstein, a la veta de 6 anys un esclau d'este tipo passava a ser lliure, pero no tenia dret a abandonar el territori de l'estat.

Economia

L'agricultura estava molt desenrollada en el regne. El poble cultivava blat, dacseta i blat sarraceno. La caça era comuna en les zones boscoses i la peixca està molt estesa en els chapulls. La apicultura en els boscs va tindre molt èxit. Ademés, els artesans es dedicaven al processament del cuiro.

La segona ocupació principal de la gent del regne era el comerç. La regió del Volga ha segut una ruta comercial des de l'antiguetat, a això també va contribuir l'ubicació geogràfica del país. L'estat va portar a terme un comerç a gran escala en Rússia, Pèrsia i Turkestán. Els pobladors de la ciutat fabricava diverses coses en argila i fusta i les venia als pobles d'Àsia Central i atres països.

Cultura

En general, la cultura del Janato de Kazán descendia de la de Bulgària del Volga. Els elements culturals de la Horda d'Or també estaven presents en els círculs nobles.

Gran part de la població urbana sabia llegir i escriure. Hi havia grans biblioteques en les mesquites i madrasas. Kazán es va convertir en un centre de ciència i teologia.

Encara que predominava l'influència islàmica, també es va desenrollar la lliteratura llaica. Els poetes més destacats en llengua tártara antiga varen ser Möxämmädyar, Ömmi Kamal, Möxämmädämin, Ğärifbäk i Qolşärif. Möxämmädyar va renovar les tradicions de la poesia kazana, i els seus versos varen ser molt populars.

La ciutat de Bolghar va conservar la seua posició com a lloc sagrat, pero només va tindre esta funció, per l'aparició de Kazán com a important centre econòmic i polític en la década de 1430.

L'arquitectura del kanato es caracterisa per la pedra blanca i les talles de fusta.

Història

Una teoria alternativa sugerix que, a finals de el XIV o principis del XV, els antics territoris de Bulgària del Volga (Kazán Ulús o Ducado de Kazán dins de la Horda d'Or) varen conseguir gojar d'una relativa independència. El principat era autònom i era governat per una dinastia búlgara.

En 1437, l'antic Khan de la Horda d'Or Ulugh Muhammad va ser derrotat en una lluita intestina, cedint el tro al Khan de Crimea Sayyid-Ahmad I, va fugir de Crimea i en autumne es va retirar al Volga, a on va capturar la ciutat de Kazan a l'any següent, expulsant d'allí al kan Ali Bey, en ajuda de la noblea local. Despuix de prendre Kazán, Ulug Muhammad es va proclamar kan independent, fundant aixina un nou estat militar-feudal. Junt a l'antiga Kazán, que estava mal fortificada, el nou kan va construir Nova Kazán, que es va convertir en la capital del nou kanato (segons atres fonts, Nova Kazán va ser fundada en 1402 per Altyn-bey, i baix Ulugh Muhammad es va ampliar i fortificó considerablement). Hi ha signes de que la transferència de poder va finalisar baix el mandat del fill de Mohammed, Maxmud, en 1445.

El kanato va estar marcat per guerres contra Rússia. Finalment les guerres varen terminar en 1552, quan Iván el Terrible va conquistar Kazan i la va incorporar a Rússia.

Història primerenca

Durant el regnat de Ulugh Muhammad i el seu fill Maxmud, les forces kazanas varen assaltar vàries voltes el Muscovia i les seues terres someses. Basilio II de Moscou va participar en la Gran Guerra Feudal contra els seus cosins, va ser derrotat en una batalla prop de Suzdal i es va vore obligat a pagar un rescat al kan kazán.

En juliol de 1487, el gran duc Iván III de Moscou va ocupar Kazán i va assentar en el tro a un líder títaro, Möxämmädämin. A partir de llavors, el kanato de Kazán es va convertir en protectorat de Moscou i els comerciants russos varen poder comerciar lliurement per tot el seu territori. Els partidaris d'una unió entre el Imperi Otomà i el Kanato de Crimea varen intentar explotar els agravis de la població per a provocar tumults (en 1496, 1500 i 1505), pero en resultats insignificants.

En 1521, Kazán es va lliurar del domini de Moscou i va firmar un tractat d'ajuda mútua en el Kanato de Astracán, el Kanato de Crimea i la Horda Nogay. A continuació, les forces combinades del kan Muhamed Giray i els seus aliats de Crimea varen atacar Moscovia.

Kanes de Kazán

Els governants del kanato de Kazán varen ser (la llista no està completa):

• ? — Ghiasetdín de Kazán - com a governant de Ghiasetdín Ulús (districte), no del kanato;
• 1438-1446 — Ulugh Muhammad (Olug Moxammat, Ulug Mohammad, Oluğ Möxämmät, Ulu Mukhamed);
• 1446-1466 — Maxmud (Mäxmüd, Mahmudek, Mahmud, Makhmud);
• 1466-1467 — Xalil (Xälil, Khalil ibn Mahmud);
• 1467-1479 — Ibrahim (İbrahim);
• 1479-85 — Ilham (İlham, Ğäli, Ghali, Ali) (1.ª volta);
• 1485-86 — Moxammat Amin (Möxämmät Ämin, Möxämmädämin, Muhammad Amin) (1.ª volta);
• 1486-87 — Ilham (2.ª volta);
• 1487-96 — Moxammat Amin (2.ª volta);
• 1496-97 — Mamuq (Mamıq, Mameq, Mamuk);
• 1497-1502 — Ghabdellatif (Ğäbdellatíf, Abd Al-----Latyf, Abdul Latyf) ;
• 1502-18 — Moxammat Amin (3.ª volta); Finalisa la dinastia d'Olug Moxammat.

• 1518-21 — Shahgali (Şahğäli, Shah Ali) (1.ª volta);
• 1521-25 — Sahib Giray (Säxibgäräy, Sakhib-Girey);
• 1525-32 — Safa Giray (Safagäräy, Safa-Girey) (1.ª volta);
• 1532-35 — Cangali (Cağäli, Jan Ali, Ca Ali);
• 1535-46— Safa Giray (2.ª volta);
• 1546 — Shahgali (2.ª volta);
• 1546-49 — Safa Giray (3.ª volta);
• 1549-51 — Utamesh (Utamesh Giray, Ütämeşgäräy, Ötemiş, Otemish, Utyamysh) Soyembika (Söyembikä) com a #gobernant i regente;
• 1551-52 — Shahgali (3.ª volta);
• 1552 — Yadegar Moxammad (Yadegär Möxämmät, Yadigar Muhammad, Yadygar);

Bibliografia

• "Qazan Xanlığı (Khanate of Kazan)". Tatar Encyclopaedia (in Tatar). Kazan: The Republic of Tatarstan Academy of Sciences. Institution of the Tatar Encyclopaedia. 2002.
• Viacheslav Shpakovsky, David Nicolle, Gerry Embleton, Armies of the Volga Bulgars & Khanate of Kazan, 9th–16th centuries, Osprey Men-at-Arms 491 (2013).
• Azade-Ayshe Rorlich, Origins of Volga Tatars in: The Volga Tatars, a Profile in National Resilience (1986).
• Muhammad Murad Ramzi (محمد مراد الرمزي) (1908), Talfīq al-akhbār wa-talfīḥ al-āthār fī waqāʼiʻ Qazān wa-Bulghār wa-mulūk al-Tātār (تلفيق الاخبار وتلقيح الآثار في وقائع قزان وبلغار وملوك التتار), First edition (الطبعة الاولي) Volume 1 (المجلد الاول) Printed at the Al-Karīmiyyah and Al-Ḥussayniyyah printing shop in the town of "Orenburg" upon committed expenses (طبع بالمطبعة الكريمية والحسينية ببلدة "اورنبورغ" على مصاريف ملتزمه).