Zarato rus

El Zarato rus () o Zarato moscovita () és el nom oficial del Estat rus des de la pren del títul de sar per Iván IV en 1547 fins a la fundació del Imperi rus per Pedro el Gran en 1721. Va ser el successor del Principat de Moscou. En tal nom es varen vincular tots els territoris russos que en tal época estaven lliures de la dominació de nacions estrangeres.

Història

Patrimoni bizantí

Artícul principal → Sar.

En el XVI, el governant rus s'havia convertit en una figura poderosa i autocràtica, un sar. En assumir eixe títul, el sobirà de Moscou intentava emfatisar que era un governant major o emperador (sar, царь) representa l'adaptació eslava del títul/nomene imperial romà César) a l'altura del emperador bizantí. De fet, en acabant de que Iván III es casara en Sofia Paleólogo, neboda del difunt emperador bizantí Constantino XI Paleólogo, en 1472, la cort moscovita va adoptar térmens, rituals, títuls i emblemes del Imperi bizantí, com el àguila bicéfala, que sobreviu en el escude d'armes de Rússia.

Al principi, el terme bizantí autocrátor expressava només el significat lliteral d'un governant independent, pero en el regnat d'Iván IV (1533-1584) va aplegar a implicar un govern illimitat (autocràtic). En 1547, el gran duc Iván IV va ser coronat sar i, per tant, reconegut —a lo manco per la Iglésia ortodoxa russa— com a emperador. Notablement, el hegúmeno Filoféi de Pskov va afirmar en 1510 que en acabant de que Constantinopla caiguera en mans del Imperi otomà en 1453, el sar rus seguia sent l'únic governant ortodox llegítim, i que Moscou era la «Tercera Roma», convertint-se en el successor llineal final del Imperi romà. Estos varen ser els dos centres del cristianisme i dels imperis romans (Occident i Orient) d'époques anteriors. El concepte de la Tercera Roma resonaria en la autoimagen del poble rus en sigles futurs.

Principis del regnat d'Iván IV

Artícul principal → Iván IV de Rússia.

El desenroll dels poders autocràtics del sar va alcançar el seu punt àlgit durant el regnat d'Iván IV, que es va guanyar el sobrenom de "Grozni". La paraula anglesa terrible sol utilisar-se per a traduir la paraula russa grozni del sobrenom d'Iván, pero es tracta d'una traducció un tant arcaica. La paraula russa grozni reflectix l'antic us anglés de terrible com "que inspira por o terror; perillós; poderós; formidable". No transmet les connotacions més modernes de l'anglés terrible, com "defectuós" o "malvat". Vladímir Dal va definir grozni específicament en l'us arcaic i com a epítet dels sars: "Valent, magnífic, magistral i que manté als enemics en el temor, pero a la gent en l'obediència". Els erudits moderns també han sugerit atres traduccions.

Iván IV es va convertir en gran príncip de Moscou en 1533 a l'edat de tres anys. Les famílies boyardas Shuiski i Belski varen competir pel control de la regència fins que Iván va assumir el tro en 1547. Com a reflex de les noves pretensions imperials de Moscou, la coronació d'Iván com a sar va ser un ritual inspirat en els de els emperadors bizantins. En la contínua ajuda d'un grup de boyardos, Iván va iniciar el seu regnat en una série d'útils reformes. En la década de 1550, va promulgar un nou còdic de lleis, va renovar l'eixèrcit i va reorganisar el govern local. Sense dubte, estes reformes pretenien enfortir l'Estat front a les contínues guerres.

Política exterior d'Iván IV

Artícul principal → Guerra de Livonia.

Archiu:Clocher d'Ivan li Grand.jpg

Campanar d'Iván el Gran, elevat a l'altura actual durant el regnat de Borís Godunov

Moscovia va seguir sent una societat prou desconeguda en Europa occidental fins que el baró Segismundo von Herberstein va publicar els seus Rerum Moscoviticarum Commentarii (lliteralment Notes sobre els assunts moscovites) en 1549. Esta obra oferia una àmplia visió d'un Estat poc visitat i del que s'informava escassament. En la década de 1630, el sarisme rus va rebre la visita d'Adam Olearius, que els seus escrits, plens de vida i ben informats, pronte es varen traduir a les principals llengües d'Europa.

Els comerciants anglesos i holandesos varen difondre més informació sobre Rússia. Un d'ells, Richard Chancellor, va navegar fins al mar Blanco en 1553 i va continuar per terra fins a Moscou. A la seua tornada a Anglaterra, la Companyia Moscovita va ser formada per ell mateixa, Sebastián Cabot, Sir Hugh Willoughby, i varis mercaders londinencs. Iván IV va utilisar a estos mercaders per a intercanviar cartes en Isabel I.

A pesar de l'agitació interna de les décades de 1530 i 1540, Rússia va continuar lliurant guerres i expandint-se. Va créixer de 2,8 a 5,4 millons de quilómetros quadrats de 1533 a 1584. Iván va derrotar i anexionó el Janato de Kazán en el Volga mig en 1552 i més vesprada el Janato de Astracán, a on el Volga es troba en el mar Caspio. Estes victòries varen transformar a Rússia en un Estat multiétnico i multiconfesional, que seguix sent hui en dia. El sar controlava ara tot el riu Volga i accedia a Àsia Central.

L'expansió cap al noroest, cap al mar Bàltica, va resultar molt més difícil. En 1558, Iván va invadir Livonia, involucrant-se finalment en una guerra de vinticinc anys contra la Mancomunidad Polac-Lituana, Suècia i Dinamarca. A pesar dels primers èxits, l'eixèrcit d'Iván va ser espentat cap a arrere i la nació no va conseguir assegurar-se una codiciada posició en la mar Bàltica.

En l'esperança de traure profit de la concentració de Rússia en els assunts de Livonia, Devlet I Giray del Crimea, acompanyat de fins a 120 000 ginets, va devastar repetidament la regió de Moscou, fins que la batalla de Molodi va posar fi a tals incursions cap al nort. No obstant, durant les décades següents, les terres fronterices del sur varen ser saquejades anualment per la Horda Nogai i el Janato de Crimea, que es duyen als habitants locals com a esclaus. Decenes de mils de soldats protegien la Gran Cinturó de Abatis, una càrrega per a un estat el desenroll social del qual i econòmic estava estancat.

Últim regnat d'Iván IV i oprichnina

Artícul principal → Opríchnina.

A finals de la década de 1550, Iván va desenrollar una hostilitat cap als seus consellers, el govern i els boyardos. Els historiadors no han determinat si les diferències polítiques, les #animositat personals o el desequilibri mental varen ser la causa de la seua ira. En 1565, va dividir Rússia en dos parts: el seu domini privat (o opríchnina) i el regne públic (o zémschina, en). Per al seu domini privat, Iván va elegir alguns dels districtes més pròspers i importants de Rússia. En estes zones, els agents d'Iván varen atacar a boyardos, comerciants i inclús gent comuna, eixecutant sumariamente a alguns i confiscant terres i possessions. Aixina va començar una década de terror en Rússia que va culminar en la Massacre de Nóvgorod (1570, en).

Com a resultat de les polítiques de la opríchnina, Iván va quebrar el poder econòmic i polític de les principals famílies boyardas, destruint aixina precisament a les persones que havien construït Rússia i eren les més capaces d'administrar-la. El comerç va disminuir i els llauradors, davant els creixents imposts i les amenaces de violència, varen escomençar a abandonar Rússia. Els esforços per restringir la movilitat dels llauradors nugant-los a les seues terres varen acostar a Rússia a la servitut llegal. En 1572, Iván va abandonar definitivament les pràctiques de la opríchnina.

Segons una teoria popular, la opríchnina va ser iniciada per Iván en la finalitat de movilisar recursos per a les guerres i sofocar l'oposició. Independentment del motiu, la política interior i exterior d'Iván va tindre un efecte devastador en el Zarato moscovita i va conduir a un periodo de lluites socials i guerra civil, el Temps de problemes (Smútnoye vremya, 1598-1613).

Temps de problemes

Artícul principal → Temps de problemes.

Iván IV va ser succeït pel seu fill Fiódor, que no tenia interés en governar i possiblement era deficient mental. El poder real va passar al cunyat de Fiódor, el boyardo Borís Godunov (a qui s'atribuïx l'abolició del Dia de Yuri, l'únic moment de l'any en que els siervo eren lliures de passar d'un terratinent a un atre). Potser l'acontenyiment més important del regnat de Fiódor va ser la proclamació del Patriarcat de Moscou en 1589. La creació del patriarcat va supondre el punt culminant de l'evolució d'una Iglésia ortodoxa russa separada i totalment independent.

En 1598, Fiódor va morir sense hereu, posant fi a la Rúrik dinastia. Borís Godunov va convocar llavors el Zemski Sobor, una assamblea nacional de boyardos, funcionaris eclesiàstics i plebeus, que ho va proclamar sar, encara que vàries faccions de boyardos es varen negar a reconéixer la decisió. Les males collites generalisades varen provocar la hambruna russa de 1601-1603, i durant el descontent subsegüent, va sorgir un home, Dmitri I, que afirmava ser fill d'Iván IV, el Zarévich Dmitri Ivánovich que havia mort en 1591. Este pretenent al tro, que va aplegar a ser conegut com a Fals Dmitri I, va obtindre respal en Polònia i va marchar a Moscou, reunint seguidors entre els boyardos i atres elements al seu pas. Els historiadors especulen que Godunov hauria capejat esta crisis de no haver mort en 1605. Com a conseqüència, el fals Dmitri I va entrar en Moscou i va ser coronat sar eixe any, despuix de l'assessinat del sar Fiódor II, fill de Godunov.

Posteriorment, Rússia va entrar en un periodo de caos continu, conegut com La Época dels Problemes (Смутное Время). A pesar de la persecució dels boyardos per part del sar, del descontent dels ciutadans i de la progressiva segregació de l'campesinado, els esforços per llimitar el poder del sar varen ser poc entusiastes. Al no trobar cap alternativa institucional a la autocracia, els russos descontents es varen unir entorn a varis pretenents al tro. Durant eixe periodo, l'objectiu de l'activitat política era guanyar influència sobre el autócrata en el poder o colocar al propi candidat en el tro. Els boyardos varen lluitar entre sí, les classes baixes es varen rebelar cegament i eixèrcits estrangers varen ocupar el Kremlin de Moscou, lo que va dur a molts a acceptar la autocracia zarista com un mig necessari per a restaurar l'orde i l'unitat en Rússia.

Expulsió dels polacs del Kremlin de Moscou pel príncip Pozharski en 1612. Pintura d'Ernst Lissner.

L'Época dels Problemes va incloure una guerra civil en la que la lluita pel tro es va complicar per les #maquinació de faccions boyardas rivals, l'intervenció de les potències regionals Polònia i Suècia, i un intens descontent popular, liderat per Iván Bolótnikov. El fals Dmitri I i la seua guarnició polaca varen ser derrocats, i un boyardo, Vasili Shuiski, va ser proclamat sar en 1606. En el seu intent de retindre el tro, Shuiski es va aliar en els suecs, desnugant la Guerra de Ingria en Suècia. Fals Dmitri II, aliat en els polacs, va aparéixer baix les muralles de Moscou i va establir una cort simulada en el poble de Túshino.

En 1609, Polònia va intervindre oficialment en els assunts russos, va capturar a Shuiski i va ocupar el Kremlin de Moscou. Un grup de boyardos russos va firmar en 1610 un tractat de pau, reconeixent com a sar a Vladislao IV de Polònia, fill del rei polac Segismundo III Vasa. En 1611, Fals Dmitri III va aparéixer en els territoris ocupats per Suècia, pero pronte va ser capturat i eixecutat. La presència polaca va provocar una renaixença patriòtica entre els russos, i en Nizhni Nóvgorod es va formar un eixèrcit de voluntaris, finançada pels mercaders Stróganov i beneïda per la Iglésia ortodoxa russa, es va formar en Nizhni Nóvgorod i, dirigida pel príncip Dmitri Pozharski i Kuzmá Minin, va expulsar als polacs del Kremlin. En 1613, un Zemski Sobor va proclamar sar al boyardo Mijaíl Fiódorovich Románov, donant començ al regnat de 300 anys de la Dinastia Románov.

Sars del Zarato rus (1547-1721)

• Iván IV el Terrible (1547-1584)
• Simeón Bekbulátovich (1575-1576) (com a Gran Príncip baix Iván IV)
• Teodoro I (1584-1598)
• Borís Godunov (1598-1605)
• Teodoro II (1605)
• Demetrio I (1605-1606)
• Basilio IV (1606-1610) (Vasili Shuiski), últim de la dinastia de Rúrik.
• Vladislao IV de Polònia (1610-1613; en 1634 oficialment va terminar les seues demandes)
• Miguel I (1613-1645), primer de la dinastia Románov.

• Allunte I (1645-1676)
• Teodoro III (1676-1682)
• Sofia, regente (1682-1689)
• Iván V (1682-1696)
• Pedro I el Gran (1682-1721)

Llínea temporal dels governants del Zarato

<timeline>

Preset = TimeHorizontal_AutoPlaceBars_UnitYear ImageSize = width:760

Colors =

 aneu:offWhite     value:rgb(0.97,0.97,0.97)
 aneu:paleGray     value:rgb(0.86,0.86,0.86)
 aneu:darkGray     value:gray(0.6)
 aneu:baroqueBlue  value:rgb(0.6,1,0.6)

BackgroundColors = canvas:offWhite Period = from:1547 till:1721 ScaleMajor = unit:year increment:20 start:1547 gridcolor:paleGray LineData =

 at:1547 color:darkGray layer:back
 at:1578 color:darkGray layer:back
 at:1650 color:darkGray layer:back
 at:1699 color:DarkGray layer:back
 at:1721 color:DarkGray layer:back

Definix $bold = fontsize:M shift:(10,-7)

BarData=

 barset:Keisarit

PlotData=

1. set defaults

 width:15 fontsize:S textcolor:black align:left anchor:from shift:(10,-4) color:baroqueBlue
 barset:Keisarit
 from:1547 till:1584 text:"Iván IV"
 from:1584 till:1598 text:"Teodoro I"  
 from:1598 till:1605 text:"Borís I"
 from:1605 till:1605 text:"Teodoro II"
 from:1605 till:1606 text:"Dimitri I"  
 from:1606 till:1610 text:"Basilio IV"  
 from:1610 till:1610 text:"7 boyardos"
 from:1610 till:1612 text:"Vladislao IV"  
 from:1613 till:1645 text:"Miguel I"
 from:1645 till:1676 text:"Alexis I"
 from:1676 till:1682 text:"Teodoro III"  
 from:1682 till:1689 text:"Sofia I"
 from:1682 till:1696 text:"Iván V"  
 from:1682 till:1721 text:"Pedro I"    

</timeline>

Vore també

• Sar de totes les Rusias
• Imperi rus
• Anex:Monarques russos
• Adquisicions territorials de Rússia
• Història de Rússia

Bibliografia

• Sobre Rússia durant el regnat de Alekséi Mijáilovich, Sant Petersburgo, 1840 (About Russia, during the reign of Alexei Mikhailovich) de Grigori Kotoshijin, font indispensable per a estudiar l'administració del Zarato moscovita
• Domostroy és un conjunt de reglaments del sigle XVI que regulen el comportament quotidià de les famílies boyardas russes.