Alnus alnobetula

El aliso vert (Alnus viridis) és un aliso en un ampli ranc a través de les regions més fresques del hemisferi nort.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbusto gran o chicotet arbre de 3-12 m d'altura en corfa plana grisácea inclús en eixemplars de longeva edat. Fulls verda lluentes, ovoides, de 3-8 cm de llongitut i 2-6 cm d'ample. Florés en aments, apareixent vesprada en primavera despuix que els fulls emergixen (a diferència d'atres alisos a on les flors antecedixen als fulls); els #ament masculins són pendulosos, de 4-8 cm de llarc, els #ament femenins d'1 cm de llongitut i 7 mm d'ample, en madurar a fins de l'autumne, en grups de 3-10 en una branca central. Llavors menudes, 1-2 mm de long., pardo clar en una prima ala circular. El sistema radicular és somero.
És demandant de llum; arbusto de ràpit creiximent en sols pobres. En moltes àrees, és altament colonizador de remugades d'ales de montanyas, a on els seus potencials competidors han segut destrossats i morts per tal dany de remugada. Este aliso sobreviu al sinistre a través de la seua habilitat de recrecer per les raïls i tocones trencats. Al contrari d'algunes atres spp. de alisos, no requerix de sol humit, colonisant exitosamente ales deforestades, rocoses. Creix també en costes de rius subárticos, particularment del nort de Siberia, Alaska, Canadà, ocupant àrees similarmente degradades per erosió del gèl durant primavera; en este hàbitat comunament participa mesclat en sauces arbustivos.
Usos
[editar | editar còdic]Li l'usa en forestación de sols infértiles, que els enriquix per mig de la seua fixació de nitrogen per nòduls simbiòtics bacteriales.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Alnus viridis va ser descrita per (Chaix) DC. i publicat en Flore Française. Troisième Édition 3(3): 304. 1805.[1]
Alnus: nom genèric del llatí clàssic per a este gènero.[2]
viridis: epítet llatío que significa "de color vert"[3]
- Varietats
Hi ha quatre a sis subespecies, algunes tractades com spp. separades per certs autors:
- Alnus viridis subesp. viridis. Europa Central.
- Alnus viridis subesp. suaveolens. Còrsega (endèmica).
- Alnus viridis subesp. fruticosa. Noreste d'Europa, nort d'Àsia, noroest de Norteamérica.
- Alnus viridis subesp. maximowiczii (A. maximowiczii). Japó.
- Alnus viridis subesp. crispa (A. crispa, aliso de montanya). Noreste de Norteamérica, Groenlàndia.
- Alnus viridis subesp. sinuata (A. sinuata, aliso de Sitka). Oest de Norteamérica, lluntà noreste de Siberia.
- Alnaster viridis (Chaix) Spach
- Betula viridis Chaix
- Duschekia viridis (Chaix) Opiz
- Semidopsis viridis (Chaix) Zumagl.[4][5][6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Alnus viridis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 29 de novembre de 2012.
- ↑ «Page AB-AM» (en en). www.calflora.net. Consultat el 28 de decembre de 2016.
- ↑ «Dictionary of Botanical Epithets» (en en). www.winternet.com. Consultat el 28 de decembre de 2016.
- ↑ Sinònims en Catalogue of life
- ↑ «Alnus viridis (Chaix) DC. — The Plant List» (en en). www.theplantlist.org. Consultat el 28 de decembre de 2016.
- ↑ «Alnus viridis en». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 29 de novembre de 2012.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Alnus viridis.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alnus viridis.
- Flora Europaea: Alnus viridis
- Flora de Norteamérica: Alnus viridis
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alnus viridis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.