Aloa

Mapa en el qual es troba Aloa al sur de Makuria.

Alodia, també coneguda com Alwa o Aloa (en grec: Aρογα, Aroua; àrap: علوة , 'Alwa), era un regne medieval nubio en lo que hui és el centre i el sur de Sudan. La seua capital era la ciutat de Soba, ubicada prop de l'actual Jartum en la confluència dels rius Nilo Blau i Blanco.

Possible bandera segons l'Atles Català de 1375

Va ser fundada poc despuix de la caiguda de l'antic regne de Kush, al voltant de l'any 350 d. C. Alodia es menciona per primera volta en registres històrics en l'any 569. Despuix de la solsida Meroe en el IV, els governants nubiohablantes varen crear tres regnes en la vall del Nilo: Nobatia al nort, Makuria en el centre i Alodia al sur en capital en Soba. Va ser l'últim dels tres regnes nubios en convertir-se al cristianisme en el 580 despuix de Nobadia i Makuria.

Geografia

Alodia va ser un regne gran i multicultural, administrat per un poderós rei que nomenava als seus governadors provincials. La capital, Soba, descrita com una ciutat de "extenses vivendes i iglésies plenes d'or i jardins", va prosperar com un enclavament comercial. Les mercaderies aplegaven des de Makuria, Orient Mig, Àfrica occidental, Índia i inclús China. Donada la seua situació geoestratégica, el comerç va favorir la convivència de diferents llengües com la nubia i la grega.

Alodia estava ubicada en Nubia, regió que en l'Edat Mija es va estendre des d'Asuán (en el sur d'Egipte) fins a un punt indeterminat al sur de la confluència dels rius Blanco i Blau del Nilo. El cor del regne era Gezira, una fèrtil planura llimitada per el Nilo Blanco en l'oest i el Nilo Blau en l'est. A diferència del Valle del Nilo Blanco, la Vall del Nilo Blau és ric en llocs arqueològics coneguts de Alodia, entre ells Soba. L'extensió de l'influència alodiana en el sur no està clara, encara que és provable que llimitara en les terres altes d'Etiopia. Els llocs alodianos del sur es troben prop de Sennar. S'han sugerit conexions nubias en Darfur, pero falten proves que ho corroboren per ara. En les afores del regne, entre el Nilo i l'Atbara estava el Butana, a on es trobaven els pasturages aptes per al ganado.

Història

Inicis

El nom Alodia podria ser d'una antiguetat considerable; la primera volta que es va escriure sobre el regne es va nomenar com Alut en una estela kushita de finals de el IV a. C. Va aparéixer de nou com Alwa en una llista de ciutats kushitas de l'autor romà Plinio el Vell (I d. C.), que es diu està ubicada al sur de Meroe. A principis de el IV, el regne de Kush, que solia controlar gran part de les riberes dels rius de Sudan, estava en decliu i els nubios (parlants de llengües nubias) varen començar a establir-se en la Vall del Nilo.

Orient Mig i Aloa en l'any 565 d.C.

Originalment vivien a l'oest del riu, pero els canvis en el clima els varen obligar a anar cap a l'est, lo que va donar lloc a conflictes en Kush des d'a lo manco el I a. C. A mitan de el IV, els nubios varen ocupar la major part de l'àrea que una volta va estar controlada per Kush, mentres que es va llimitar als confines del nort del Butana. Una inscripció aksumita menciona cóm els nubios guerrers també varen amenaçar les fronteres del regne d'Aksum al nort del riu Tekeze, lo que va acabar en una expedició aksumita. Descriu una derrota nubia per les forces de Aksum i una marcha posterior a la confluència del Nilo i Atbara. Allí, els aksumitas varen saquejar vàries ciutats kushitas, entre elles Alodia. L'evidència arqueològica sugerix que el regne de Kush va deixar d'existir a mitan de el IV. No se sap si les expedicions de Aksum varen jugar un paper directe en la seua caiguda. Sembla provable que la presència de aksumitas en Nubia va durar poc. Els kushitas varen ser absorbits pels nubios i el seu llenguage va ser reemplaçat pel nubio.

Cristianización i auge

El relat de Juan de Éfeso descriu en detalle els acontenyiments entorn a la cristianización de Alodia. Com el més meridional dels tres regnes nubios, Alodia va ser l'últim en convertir-se al cristianisme. A inicis del sigle Plantilla:SIGLO, els regnes i pobles de la Nubia encara no eren plenament cristians; per això, l'emperatriu Teodora va enviar al monge Juliano d'Aleixandria per a predicar el cristianisme en Nubia (cridada llavors també «Baixa Etiopia»). Segons Juan de Éfeso, el Rei de Alodia estava al tant de la conversió de Nobadia en l'any 543 i li va demanar que enviara un bisbe que també batejaria al seu poble. La solicitut va ser concedida cap al 580, lo que va dur al batisme del rei, la seua família i la noblea local. Aixina, Alodia es va convertir en part del món cristià baix el patriarcat copto d'Aleixandria. Els misionero monofisitas (citar monofisitas Wikipedia) varen aplegar a Alodia influint en la seua religió. El misionero Longinos va aplegar allí procedent de Constantinopla (any 580) i es va dirigir al rei i els seus nobles, els qui varen adoptar la religió cristiana monofisita, aixina com el restant del poble. Alodia va ser monofisita des d'un inici, a diferència d'atres regnes com Makuria.

Entre els anys 639 i 641, els àraps musulmans varen conquistar l'Egipte al Imperi bizantí. Makuria, que en eixe moment s'havia unificat en Nobatia, va rebujar dos invasions musulmanes subsegüents, una aproximadament en els anys 641/642 i una atra en el 652. Posteriorment, Makuria i els àraps varen acordar firmar el Baqt, un tractat de pau que incloïa un intercanvi anual de regals i regulacions socioeconòmiques entre àraps i nubios. Alodia va ser mencionada explícitament en el tractat com no sent afectada per ell. Mentres que els àraps no varen poder conquistar Nubia, varen començar a assentar-se a lo llarc de la costa occidental de la Mar Rojo. Des del sigle nové, varen alvançar cap a l'interior, establint-se a lo llarc del desert oriental. D'esta manera, l'influència àrap permaneixeria confinada a l'est del Nilo fins a el XIV.

Sobre la base de l'evidència arqueològica, s'ha sugerit que la capital de Alodia, Soba, va experimentar el seu desenroll màxim entre els sigles IX i XII. En el sigle nové, Alodia va ser descrita per primera volta per el historiador àrap al-Yaqubi. En el seu breu resenya diu que Alodia és el més fort dels dos regnes nubios, sent un país que requerix un viage de tres mesos per a poder creuar-ho. També va registrar que els musulmans viajaven de tant en tant. Un sigle més vesprada, a mitan de el X, Alodia va ser visitada pel viager i historiador Ibn Hawqal, lo que va donar com resultat el relat més complet que es coneix del regne. Va descriure la geografia i la gent de Alodia detalladament, donant l'impressió d'un gran estat polietnico. També va notar la seua prosperitat, en tindre una "cadena ininterrompuda de llogarets i una franja contínua de terres cultivades". Quan Ibn Hawqal va aplegar, el rei gobernant es dia Eusebio, el qual, despuix de la seua mort, va ser succeït pel seu nebot Esteban. Un atre rei alodiano d'este periodo va ser David, qui és conegut per una làpida en Soba. El seu govern es remonta inicialment a 999-1015, encara que gràcies a les últimes datacions es data més àmpliament, entre els sigles IX o X. L'informe de Ibn Hawqal que descriu la geografia de Alodia va ser confirmat en gran part per al-Aswani, un embaixador fatimí enviat a Makuria, qui va viajar a Alodia. De manera similar a la descripció del-Yaqubi de 100 anys abans, es va notar que Alodia era més poderosa que Makuria, més extensa i que tenia un eixèrcit més gran. La capital, Soba, era una ciutat pròspera en "fins edificis i extenses vivendes i iglésies plenes d'or i jardins", mentres que també tenia un gran barri musulmà. Abu al-Makarim (XII) va ser l'últim historiador en referir-se a Alodia en detalle. Encara va ser descrit com un gran regne cristià que alberga al voltant de 400 iglésies. Es va dir que una particularment gran i finament construïda estava ubicada en Soba, cridada "Iglésia de Manbali". Hi ha evidència de que en certs periodos va haver estretes relacions entre les famílies reals alodianas i makurianas. És possible que el tro passara en freqüència a un rei el pare del qual era de la família real de l'atre estat. El rei Mouses Georgios, qui se sap que va governar en Makuria en la segona mitat de el XII, provablement va governar abdós regnes a través d'una unió personal. Tenint en conte que en el seu títul real ("rei dels Arouades i Makuritai") es menciona a Alodia abans de Makuria, podria haver segut inicialment un rei alodiano.

Decliu

L'evidència arqueològica de Soba sugerix un decliu de la ciutat, i per lo tant possiblement del regne de Alodia des de el XII. En el XIII es reporta una crisis política, en la qual diversos testics advertixen que a l'inici del sigle el regne gojava d'una cultura urbana boyante en 400 iglésies i una catedral metropolitana. No obstant, un emissari mameluco (Alm – al -Din Sanjar) va informar gràcies als seus contactes que aparentment hi havia nou senyors de la guerra cristians, els qui governaven en una série de fortalees a lo llarc del caixer del riu que anava des de la confluència de Atbara cap al sur rumbo a Gezira, la qual provablement representava la província central de l'antic regne de Alodia. Açò indica una fragmentació del regne.

Migració de tribus àraps cap a Sudan en els sigles XIV-XV.

Abdallah Jammah va ser un àrap Rufa'a que, segons les tradicions sudaneses, es va establir en la Vall del Nilo despuix de vindre des de l'est. Va consolidar el seu poder i va establir la seua capital en Qerri, just al nort de la confluència dels dos Nilos. A fins de el XV va reunir a les tribus àraps per a actuar contra la "tirania" alodiana, com se li crida, lo que s'ha interpretat com un motiu religiós-econòmic. Els àraps musulmans ya no acceptaven el govern ni els imposts d'un governant cristià. Baixe el liderage de Abdallah, Alodia i la seua capital, Soba, varen ser destruïdes.

Segons una atra tradició registrada en documents antics de Shendi, Soba va ser destruïda per Abdallah Jammah en l'any 1509, ya havia segut atacada anteriorment en el 1474. Es diu que l'idea d'unir als àraps contra Alodia ya estava en la ment d'un emir que va viure entre el 1439 i 1459. Con este fin, va emigrar de Bara en Kordofan a una montanya prop de Ed Dueim en el Nilo Blanco. Baixe el seu net, cridat Emir Humaydan, es va creuar el Nilo Blanco. Allí es va trobar en atres tribus àraps i va atacar a Alodia. El rei de Alodia va ser assessinat, pero el "patriarca", provablement l'arquebisbe de Soba, va conseguir fugir. Pronte va retornar a Soba. Un rei títaro va ser coronat i un eixèrcit de nubios, Beja i Abisinios es varen reunir per a lluitar "pel be de la religió". Mentrestant, l'aliança àrap estava a punt de fracturar-se, pero Abdallah Jammah els va reunir, al mateix temps que s'aliava en el rei Funj Amara Dunqas. Junts finalment varen derrotar i varen matar al patriarca, arrasant Soba despuix i esclavizando a la seua població.

Alodia cau en mans dels àraps que varen destruir el regne a finals de el XV. Posteriorment estos àraps varen caure baix el vassallage dels Funj, africans que varen conquistar la comarca en 1504 i ràpidament varen adoptar l'islam.

Vore també

• Makuria
• Nobatia
• Regne de Aksum

Bibliografia

• Ilife, John (1998). Àfrica, història d'un continent (en Espanyol), Cambridge: Cambridge University Press, p. 512.
• Zarroug, Mohi El-Din Abdalla (1991). The Kingdom of Alwa (en Inglés), Canada: University of Calgary Press.
• Oliver, Roland i Atmore, Anthony (2001). Medieval Africa 1250-1800 (en Inglés), Canada: Cambridge University Press.
• Obluski, Artur (2017). African Kingdoms: An Encyclopedia of Empires and Civilizations (en Inglés), University of Calgary Press.
• Edward (2004). The Nubian Past: An Archaeology of the Suen (en Inglés), Routledge: University of Calgary Press.
• Rilly, Claude (2008). «Enemy brothers: Kinship and relationship between Meroites and Nubians (Noba)», Between the Cataracts: Proceedings of the 11th Conference of Nubian Studies, Warsaw, 27 August- 2 September 2006. Part One., PAM, pp. 211–225. ISBN 978-83-235-0271-5.
• Hatke, George (2013). Aksum and Nubia: Warfare, commerce and political fictions in Ancient Northeast Africa. (en Inglés), New York: NYU.
• Adams (1977). Nubia. Corridor to Africa. Nubia. Corridor to Africa (en Inglés), Princeton: Princeton University Press.

• Taha, A. Taha (2012). “The influence of Dongolawi Nubian on Suen Arabic”. Califòrnia Linguistic Notes XXXVII. ISSN 0741-1391.
• Crawford, O. G. S. (1951). The Fung Kingdom of Sennar (en Inglés), John Bellows Ltd.
• «Expedition to Hosh el-Kab, Abu Nafisa, and Umm Marrahi forts. Preliminary report from the second season of fieldwork conducted from November 13th to December 8th, 2018 with an appendix on an aerial survey of Soba East on 12th and 13th December 2018» (2018). doi:10.13140/RG.2.2.26111.66724/1. Consultat el 13 de març de 2019.