Nobatia
Nobatia, o Nobadia, va anar un antic regne africà existent en la regió a la qual va donar nom Nubia, a partir de l'any 350, sent la capital del mateix la ciutat de Pajoras. El regne de Nobatia va ser en gran medida el successor de Napata (del com derivaria el nom Nobatia) i —especialment— de l'antic Regne Meroítico o Regne de Meroe i de el "regne" del Iam.
Història
[editar | editar còdic]La regió actualment anomenada Nubia va rebre des de l'antiguetat fortes influixos culturals des del Antic Egipte, per la seua banda els antics nubios varen aplegar a ocupar en alguns periodos el territori egipcíac. Després de l'influix cultural egipcíac es va fer fort l'influix cultural grec i posteriorment romà. D'esta manera cap al sigle Plantilla:SIGLO varen arribar a la Tebaida (Alt Egipte) eremitas —com els Pares del Desert— i monges que varen difondre el cristianisme pel Valle del Nilo al sur de la primera Catarata. El terme Nobatia deriva de la població anomenada nobates, a la qual va invitar en el 297 l'emperador romà Diocleciano per a ajudar-li a repelir les incursions que els blemios realisaven en la llavors província romana de l'Egipte. Tot indica que els nobates varen tindre èxit en esta missió, ya que una inscripció de Silko, rei dels nobates, proclama haver triumfat sobre els blemmíes i haver-los rebujat cap als deserts orientals. La població nobate genèticament descendia majoritàriament de l'antiga cultura Ballana. Els primers monarques de Nobatia es varen convertir al cristianisme despuix de l'actuació del patriarca egipcíac cridat Longinos, ajudat pel bisbe Theodoro de Filé.
La capital, Pajoras (actual Faras (Nubia)), va ser erigida entre els sigles IV i V.
Els primers reis de Nobatia coneguts actualment varen ser el citat Silko (una inscripció trobada en Nubia li dona el títul en grec de basilikos, rei), que va regnar aproximadament entre el 536 i el 555, i Eirpanomos, qui va regnar després del 555 i abans del 590. El regne de Nobatia s'estenia de nort a sur per la Vall del Nilo, aproximadament entre la primera i la tercera catarata.
En el 640, l'ocupació per part dels àraps ya musulmans de l'Egipte fins a llavors bizantino va aïllar als regnes cristians del noreste africà (Nobatia, Makuria, Alodia, Regne Etíope Axumita) del restant dels estats cristians. L'unificació de Nobatia (ara fronteriça en els àraps establits en Egipte) en Makuria va ser un modo de mantindre l'identitat cultural i ètnica d'abdós estats davant l'alvanç islàmic.
És aixina que cap a l'any 652 Nobatia es va unir a l'atre immediat regne cristià, el de Makuria, sent la capital de tal "regne unit" la ciutat de Dongola, originalment capital de Makuria, ciutat menys exposta a les incursions dels musulmans. Per este motiu, des d'eixa época la seua història és la mateixa que la de Makuria. Pese a l'unió en Makuria, la Nobatia va mantindre una certa autonomia, ya que era governada per un eparca que gojava del títul de domestikos de Pajoras. Segons pareix, tal títul va ser inicialment electiu i després va devindre en hereditari.
Cultura i art
[editar | editar còdic]
La cultura i l'art del territori que després correspondria a Nobatia en gran mida deriva de la cridada cultura Ballana, que ha deixat com a evidències arquitectòniques l'edifici quadrat de Qustul. En l'antiguetat va rebre forts influixos d'Egipte (construcció de piràmides, aspecte de les deidades, encara que va ser exclusiu el "deu-elefant"), pero tal art correspon al del regne Meroítico.
Despuix de l'ocupació d'Egipte per Alejandro Magne comença a donar-se l'influix cultural helènic que es verificarà inclús en les formes d'escritura i en els noms dels monarques. En l'ocupació d'Egipte pels romans es reforça l'influix "grecorromano", máxime despuix de les breus ocupacions de Napata per les tropes romanes. Durant el baix imperi romà i el periodo de l'Egipte bizantí, époques en les que pren preeminència el cristianisme en la regió, el gran influix serà el de l'art copto. Se sap que en Faras es varen construir grans iglésies i monasteris, pero actualment casi res queda d'estos. Fins al present, les principals troballes s'han donat en excavar les arenes de les zones pròximes a Asuán (és dir en plena regió fronteriça en l'Alt Egipte). Allí s'han trobat chicotetes capelles de planta cruciforme —casi quadrades— de menuts vans i cobertes en cúpules, i pintures i relleus (per eixemple dels capiteles) que evidencien un gran influix del art copto paleocristiano, sent el regne un estat la religió oficial del qual era el cristianisme monofisita.
Despuix del sigle Plantilla:SIGLO es va produir una intensa "arabizaació" de la cultura en el territori que corresponguera a Nobatia (país cridat en àrap Al-Maris), quedant integrada la població en alguns clans àraps com el dels Banu Kanz, encara que es varen mantindre menuts estats cristians com el de Dotawo fins a 1504, any en el qual tot el territori va ser anexat al sultanato de Sennar.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nobatia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.