Anar al contingut

Aloe reitzii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Aloe reitzii (Aloe reitzii)


Aloe reitzii és una espècie de planta suculenta de la família Xanthorrhoeaceae. És originària del sur d'Àfrica.[1]


Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta usualment solitària, sense talle o en talle curt procumbente, que alcança un tamany de 600-900 mm d'altura, exclosa la inflorescència. Té molts fulls, estovat-erectas, de 400-650 x 85-120 mm, molt superficialment canalisades, glaucas a vert opac, el envés en espines en la llínea mija apical. L'inflorescència és erecta, molt densa, en arracades cilíndric-còniques, 2-6-ramificado, en 1-1,3 m d'altura; bràctees ovado-agudes. Les flors roges per damunt, per baix de color llima, cilíndriques.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Creixen en les praderias de montanyes rocoses en hiverns molt frets i en pluja d'estiu. Les flors cilíndriques de A. reitzii la distinguixen d'atres espècies d'esta secció. L'inflorescència de A. reitzii tendix a ser més lliurement ramificada que la de Aloe gerstneri, i els pedicels són més curts. A. reitzii compartix en Aloe aculeata el color de les flors que són diferents en les parts superior i inferior de la mateixa flor. En A. reitzii les flors són de color roig per damunt i groc per davall.[2][3]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Aloe reitzii va ser descrita per Gilbert Westacott Reynolds i publicat en S. African Bot. 3: 135 1937.[4][5][2]

Etimologia

Vore: Aloe

reitzii: epítet otorgat en honor de Herrn F. W. Reitz, qui va descobrir l'espècie.[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Aloe reitzii». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 4 d'octubre de 2011.
  2. 2,0 2,1 «Aloe reitzii». Conservatori i Jardí Botànic de Ginebra: Flora africana. Consultat el 4 d'octubre de 2011.
  3. Aloe reitzii en Jstor
  4. Aloe reitzii en Tròpics
  5. Aloe reitzii en PlantList
  6. Urs Eggli, Leonard I. Newton: Etymological Dictionary of Succulent Plant Names. Springer, Berlin/Heidelberg 2010, ISBN 978-3-642-05597-3, S. 201.