Alphecca
| Constelació | Corona Borealis |
| Ascensió recta α | 15 h 34 min 41.3 s |
| Declinació δ | +26º 42’ 53’’ |
| Distància | 75 ± 1 anys llum |
| Magnitut visual | +2.21 (+2.24 / +7.1) |
| Magnitut absoluta | +0.18 / +5.0 |
| Lluminositat | 60 / 0.7 L☉ |
| Temperatura | 10 000 / ? K |
| Massa | 2.7 / 0.92 M☉ |
| Ràdio | 2.7 / 1 R☉ |
| Tipo espectral | A0V / G5V |
| Velocitat radial | +1.7 km/s |
| Atres noms | HD 139006 / HR 5793 HIP 76267 / GJ 9524 |
Alphecca és el nom de l'estrela α Coronae Borealis (α CrB / 5 Coronae Borealis), la més lluenta de la constelació de la Corona Boreal, en magnitut aparent +2.23.[1]
Nom
[editar | editar còdic]El nom de Alphecca prové de l'àrap نير الفكّة (na´anar al-fakkah, ‘la lluenta en el —anell— trencat’). α Coronae Borealis també és cridada Gemma, títul que no s'usava en l'antiguetat. Una possible etimologia del terme pot estar relacionada en el seu significat original, «capoll», en referència a les flors sense obrir i als fulls de la corona floral, lo que estaria d'acort en la primera idea de la constelació.[2]
Esta estrela apareix en les Geórgicas de Virgilio com stella Coronæ (Cnōsiaque ārdentis dēcēdat stēlla Corōnae, ‘quan muiga l'ardent estrela de la Corona de Cnossos’ —o siga, la corona d'Ariadna).
En ser l'estrela central i la més lluenta entre les sèt que conformen la figura, en l'Edat Moderna li el ha denominat Margarita Coronæ, ‘la perla de la corona’,[2] d'a on s'ha conjeturado que Diego Velázquez en els seus Meninas fera que la figures centrals formaren la constelació de la Corona Boreal, corresponent a l'infanta Margarita el lloc d'esta estrela. Tal idea es respala en el fet de que entre els llibres del pintor es va trobar la Summa Astrologica del cosmógrafo portugués António de Nájera.[3]
Característiques físiques
[editar | editar còdic]Alphecca és una estrela binaria la component principal de la qual és una estrela blanca de la seqüència principal de tipo espectral A0V. Semblant a Vega (α Lyrae), té una temperatura superficial de 10 000 K i és 67 voltes més lluminosa que el Sol. La seua massa és 2.7 voltes major que la massa solar i la seua ràdio és 2.7 voltes més gran que el de la nostra estrela; el seu velocitat de rotació, 133 km/s, supon que completa un gir sobre sí mateixa cada dèu dies. L'estrela acompanyant, Alphecca B, és una nana groga de tipo G5V. No molt distinta del Sol —i molt semblada a 61 Virginis, per eixemple—, té una massa equivalent al 92 % de la massa solar.[4]
El sistema constituïx una binaria eclipsante; la nana groga eclipsa a la seua lluenta companyera cada 17.3599 dies, resultant una chicoteta disminució en la magnitut aparent del sistema de +2.21 a +2.32. La separació mija entre les dos estreles és de 0.2 au i la rotació d'abdós no està sincronisada.
L'estrela blanca està rodejada per un disc de acrecimiento, com l'abans citada Vega o γ Ophiuchi, lo que planteja la possible existència d'un sistema protoplanetario. Per la seua banda, Alphecca B és una important font de rajos X, lo que implica una elevada activitat magnètica.[4]
També cal senyalar que Alphecca forma part de la cridada corrent de l'Associació estelar de l'Orsoa Major, conjunt d'estreles en un provable orige comú que es mouen conjuntament a través de l'espai.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Alphecca (SIMBAD).
- ↑ 2,0 2,1 Allen (1889). «Corona Borealis», Courier Dover Publications (ed.). Star Names — Their Lore and Meaning (en anglés), pp. 563. ISBN 0-486-21079-0.
- ↑ Ángel del Camp i Francés: La Màgia de les Meninas: Una iconología velazqueña, ed. Colege d'Ingeniers de Camins, Canals i Ports, Madrit, 1978, p. 30.
- ↑ 4,0 4,1 Alphecca or Gemma (Stars, Jim Kaler).
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alphecca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.