Alquerque

Alquerque en el Llibre dels jocs d'Alfonso X el Sabio (1283).

El alquerque és un joc de tauler d'orige àrap. És conegut per ser el ancestro directe de les dames europees, encara que de la seua llarga història es desprenen també atres jocs actuals com el molí, el zamma, el fanorona, el yoté, el felli, el kharvaga i el sholo guti.

Encara que el joc està extint en Europa, encara es juguen variants en diverses regions d'Àfrica, Àsia i inclús de Norteamérica.

Història

El nom del alquerque prové de l'àrap al qirkat i tal volta les varietats de tres i nou naixqueren en l'antic Egipte, preservant-se també taulers gravats en pedres de varis temples grecs i romans del Mediterràneu.

La primera menció del joc de alquerque de tres i nou en la lliteratura és de finals de el X, quan Abu'l-Faraj al-Isfahani parla en la seua obra Kitab al-Aghani (El llibre de les cançons). Dut pels àraps a la península ibèrica, està molt present en l'Edat Mija espanyola des del romànic a on s'han trobat gravats en pedra en edificis com a iglésies i catedrals. No obstant, el soport preferent per al alquerque seria en tela o fusta o, directament sobre el sol.

El alquerque de dotze es va fusionar en el XV en el tauler d'escacs i va donar lloc a les dames. Les regles més antigues conegudes del joc de alquerque de dotze són les que apareixen en el XIII en l'obra Llibre de axedrez, daus i taules, d'Alfonso X de Castella.

Regles del joc de alquerque de dotze

El tauler està format per quatre quadrats que formen un atre més gran, tots ells en les diagonals i les mitats horisontal i vertical marcades. S'usen 24 peces, 12 d'un color i 12 d'un atre.

S'escomença en les peces posades cóm indica la figura. Alternativament, els jugadors mouen una de les seues peces a una posició buida adjacent, unida per una recta. En lloc de moure, també podem capturar (retirar peces de l'oponent) per mig d'un bot curt sobre una peça contrària. Les captures es poden encadenar, sempre en la mateixa peça inicial. En algunes versions és obligatori capturar quan es té l'oportunitat i si no es fa l'oponent nos bufa la peça en la que deuríem haver capturat (la peça es retira del joc).

Guanya qui captura totes les peces de l'oponent o li impedix moure-les.

Referències

• Regles del alquerque.

Bibliografia

• Westerveld, Govert (1547-1992). Llibre cridat ingeni, el qual tracta del joc de marro de punta: fet per Juan Timoneda. ISBN 84-604-4042-7.
• Westerveld, Govert (1994). Història de la nova dama poderosa en el joc d'Escacs i Dames. (History of the new powerful Queen in the game of chess and draught), pages 103-225. Homo Ludens: Der spielende Mensch IV, Internationale Beiträge dones Institutes für Spielforschung und Spielpädagogik an der Hochschule Mozarteum - Salzburg. Herausgegeben von Prof. Mag. Dr. Günther C. Bauer.
• Westerveld, Govert (2004), La reina Isabel la Catòlica, el seu reflex en la dama poderosa de Valéncia, breçol d'escacs modern i orige del joc de dames. En colaboració en José Antonio Garzón Roger, Valéncia. (Pròlec de Prof. Dr. Juan Torres Fontes). Generalitat Valenciana, Secretària Automòmica de Cultura. ISBN 84-482-3718-8
• Suárez Fernández, Luis (2006). Dama poderosa: Isabel la Catòlica i l'Escacs. En: Bolletí de la Real Acadèmia de l'Història, 2006, tom CCIII-quadern III setembre-decembre, págs. 381-383.
• Garzón, José Antonio (2010). Llums sobre l'Ingeni, el pioner llibre del joc cridat marro de punta, de Juan Timonedo. Centre Francisco Tomás i Valéncia, UNED Alzira-Valéncia. ISBN 978-84-92885-00-8.
• Westerveld, Govert (2013). The History of Alquerque-12. Spain and France, Volume I. ISBN 978-1-291-66267-2. 398 pàgines.

• Westerveld, Govert (2015). The History of alquerque-12. Remaining countries, Volume II. ISBN 978-1-326-17935-9. 418 pàgines.