Alt rendiment agrícola

Alt rendiment agrícola, és una tecnologia, que conta en la seua pròpia filosofia d'alt rendiment, la qual engloba una mentalitat a través d'un conjunt de valors, que busquen alcançar nivells excepcionals d'eixercite individual i grupal,a través de l'aprenentage continu, proactividad, colaboració i resiliencia davant els desafius, mantenint l'ètica pel ben comú i la sostenibilitat ecològica, mateixa que és aplicada a través d'una metodologia, de 24 passos, i que està disponible baix certes condicions pero a la seua volta conta en certes restriccions.^{cita requerida}

La tecnologia ha segut desenrollada principalment per un grup d'ingeniers mexicans liderats per l'agrònom Ernesto Cruz González, entre els anys 1990 al 2018, la qual s'ha aplicat en a lo manco 8 països,(Mèxic, China, Argentina, Brasil, Bolívia Colòmbia, Guatemala i el Salvador) i ha conseguit el récort nacional de Mèxic en Jalisco 2020, el récort nacional de China per dos anys, récort nacional de silaje en China de 120 ton/ha. i el récort mundial en 44.04 tonellades per hectàrea, en una regió de China en l'any 2019. 

L'anterior tecnologia, havia conseguit el récort mundial de 22.5 ton/ha en Illinois, E.U.A. en el doctor Harold Rich qui era assessor de Herman Watchan, i en 1990 va ser contractat per Cruz González i el seu equip. Rich va iniciar solicitant senyes tècniques com: altura del nivell de la mar, hores d'allumenament, hores/calor, hores/calor acumulada, nivell de radiació, el fotoperiodo, entre atres senyes i, despuix de realisar els seus càlculs els expressa que no podrà assessorar-los. En base a la seua determinació de sobrevivencia, varen insistir, pero l'assessor va desistir baix l'argument:^{cita requerida}

“Si estigueren en Illinois, potser si pogueren, pero per les condicions climàtiques de vostés no es pot per diverses raons, ya que estan dins del tròpic”.

Basat en la seua determinació, Ernesto Cruz, va insistir ara pel seu conte, per “en base en prova i error” i despuix de 10 anys, ya havia conseguit el Premi Nacional d'Investigació Tecnològica de China, per primera volta otorgada a un estranger. Aixina va conseguir establir tres voltes el récort mundial de rendiment de dacsa en China.

Història

Mèxic, Estats Units i Canadà varen firmar el Tractat de Lliure Comerç en 1990, quan Estats Units era el màxim productor de dacsa del món i el del màxim rendiment agrícola en el món. Açò va ser causa que Mèxic disminuïra la seua producció degut a que costava menys importar el gra que produir-ho. En 2008 E.U.A. va passar per una crisis econòmica, lo que va disparar els preus dels grans i el problema es va agravar més en 2012 quan Estats Units va enfrontar la pijor sequia dels últims 50 anys.

Per un atre costat, agricultors de Mèxic varen assumir el repte de millorar la productivitat agrícola, per a no desaparéixer, i va anar a partir de llavors que tenien que recuperar la sobirania alimentària. Per açò, Ernesto, expert en alt rendiment de canya i atres productes, es va actualisar i va especialisar en dacsa, conseguint aumentar la producció de dacsa en diverses regions de China, i a on Cruz va treballar per 13 anys, conseguint récorts nacionals de rendiment, fins a conseguir el récort mundial de dacsa, en 44.04 ton/ha.^{cita requerida}

La tecnologia

Cruz va investigar i desenroll una metodologia formal de 24 passos en el que el pas 15 és sembrar, mateixa que inclou 1) Ment oberta, 2) riquea d'informació i el seu anàlisis tècnic profunt de mils de senyes 3) inversió en mecanisació, 4) diagnòstic molt a fondo del tipo de sol, 5) capacitació d'agrònoms, 6) fertilisació especialisada a mida, 7) aplicació de la recepta particular de maneig del sol i 8) la fertilisació del cultiu.

Cruz, va destacar que l'alt rendiment es conseguix en bons principis morals, disposició de treballar forta i una actitut de millora contínua. Els llímits els posa cada qui, en els seus prejuïns i paradigmes. Qui tinga com a objectiu la sobirania agrícola és necessari canvis en la forma de pensar i de fer les coses. Cal la cultura de la Millora contínua i de fort liderage.^{cita requerida}  

Com totes les tecnologies, és complexa, la qual pot ser gestionada solament per experts, i quan no és estrictament aplicada, els rendiments cauen dràsticament.^{cita requerida}

Durant 2 décades, l'investigació es va desenrollar i la seua aplicació s'ha realisat en múltiples regions i països del món. Els investigadors conten en laboratoris de microbiologia, desenroll de la genètica, aixina com per a l'innovació en pràctiques agronómicas de precisió, producció d'aminoàcits, per lo que ha desenrollat la seua pròpia metodologia per a alta productivitat en la dacsa i atres productes, en visió de rendabilitat, calitat i sustentabilidad. Cruz afirma:^{cita requerida}

“La nutrició és el factor que multiplica el rendiment, molt més que la genètica” no obstant, “el llímit està en la ment”, i la matriu per a fertilisació té més de 4,000 columnes.

Bàsicament, és casi res de barbechar, tots els residus es reciclen i no es crema res.

El 2012 el Govern Mexicà a través de la FIRA va acceptar i va validar els treballs de Cruz, en resultats en Estat de Mèxic, en récort de 12 ton/ha.; en els menonitas de Chihuahua que varen brincar de 10 a 17 ton/ha; en Ixtlahuacán del Riu varen aplegar en sembra de temporal fins a 17 ton/ha, aixina com La Barca Jal.; Cruz González va referir que en Jalisco una hectàrea donava un promig 6 ton/ha de dacsa i ell ya ha conseguit dur-ho a 25 ton/ha. en Sant Isidro Mazatepec. Els agricultors de Sinaloa varen conseguir pujar de 12 a 17 i els Guanajuato varen conseguir fins a 20; Aixina varen treballar també en Tamaulipas, Veracruz, Pobla, Tlaxcala i Michoacán. En esta tecnologia ya s'ha conseguit récort de 30 ton/ha., en 2020 i, 32 en 2021; seguix la meta de 35, perque vol tornar a trencar el récort de 44. Per a 2022, Mèxic ya tenia un superàvit agrícola, superior al petroler.

Nutrients

Es requerix incloure, no només 6 o 7 factors en l'anàlisis sino a lo manco 300 indicadors (i no solament el contingut de minerals) que poden definir la sòrt del cultiu al final del camí i els nutrients a aplicar, no solament els tradicionals com a Nitrogen, Sofre, Fòsfor o Potassi, sino uns 56 nutrients. Cruz afirma:^{cita requerida}

“Hi ha 4,500 factors diferents que incidixen en la productivitat de la dacsa. I per això un agricultor pren 1,200 decisions durant un cicle de cultiu. Pero en una decisió que prenga mal, els rendiments poden caure 25 o 30%”.

Sols

Cruz adicionalment va en conte en el recurs “solc”, el sistema de rotacions de l'agricultura local per a no extraure dels sols més nutrients dels que aporta, i no anar en contra del conte que llimitaria els “èxits” en relació en el recurs temps.

“No solament no devem ampliar la superfície sembrada, sino necessitem retornar millons d'hectàrees a boscs i selves, al món, perque si no l biodiversitat el planteja va a colapsar.”

Dacsa transgènica

Cruz, es declara enemic de la varietat transgènica, “no ho necessitem”. El govern de Mèxic, no ha acceptat els transgènics de dacsa com el Bt, per ser terra breçol de la dacsa. “Tenim 66 races de dacsa, de les que s'han tocat solament 5”, es ufana l'expert, orgullós d'eixa “riquea genètica invalorable” que encara es conserva a camp.

“Jamai vaig a usar transgènics, mai els vaig a usar, no estic d'acort. Soc un adicte a la tecnologia, no saps el nivell de la tecnologia que us, pero això no ho vaig a usar jamai, perque primer no produïxen més i segon, no vaig a atentar contra la naturalea i no li vaig a donar un verí a la meua família, ni a la humanitat, llavors no estic d'acort i disculpen-me, pero no estic d'acort i per molt que diguen que eres un indi que eres un retardat, disculpen-me, pero en tota humiltat Soc el Récort Mundial i no els necessitem per a donar-li de menjar al món”.