Altar de Domicio Enobarbo

El Altar de Domicio Enobarbo (en latín: Llaura Domitii Ahenobarbi) és en nom que se li dona a quatre panels de marbre esculpidos que provablement decoraven una base que soportava estàtues de cult en la naos del Temple de Neptú en el Camp de Mart, en la ciutat de Roma. Estos panels nos conten dos històries. Una cívica, i una atra mitològica. En els panels cívics es representen tres escenes. La primera és la representació del càrrec de censor. La segona és la suovetaurilia. La tercera, és la representació del eixèrcit romà. En els panels mitològics observem una representació del matrimoni de Neptú i Anfitrite.
El friso està datat a finals de el II,[n 1] lo que ho convertix en el segon bajorrelieve romà més antic que ha aplegat fins als nostres dies.[n 2] És molt provable que el general Cneo Domicio Enobarbo haja manat a construir els relleus despuix d'una victòria naval, potser la que va guanyar en Samos en 129 o 128 a C. contra Aristónico (pretenent al tro de Pérgamo baix el nom de Eumenes III).[1]
Els panels esculpidos estan exposts al públic. Una part està en l'exhibició del Louvre (Ma 975[2]) i una atra està en la Gliptoteca de Munich (Inv. 239). Una còpia dels panels de Munich es poden vore en el Museu Pushkin de Moscou.
Context arqueològic
[editar | editar còdic]Els panels varen ser trobats en la zona corresponent al Temple de Neptú construït prop del Circ Flaminio,[3][n 3] junt al Camp de Mart. És provable que els restants d'este temple estiguen baix l'iglésia de Santa María in Publicolis, pero la seua identificació seguix sent incerta.[1]
Història
[editar | editar còdic]Antiguetat
[editar | editar còdic]Els relleus semblen haver segut realisats durant la construcció d'un Temple de Neptú en el Camp de Mart. Un general, provablement Cneo Domicio Enobarbo, va prometre construir un temple per al deu de la mar despuix d'una victòria naval, potser la que va guanyar en Samos en 129 o 128 a C. contra Aristónico (pretenent al tro de Pérgamo baix el nom de Eumenes III) que havia intentat opondre's a la donació de Pérgamo a Roma per voluntat del rei Nuga-ho III. La construcció del temple (o restauració d'un temple preexistente) esta datada en 122 a C., any en el que Cn. Domicio Enobarbo va ser nomenat cònsul.[1][4]
Els relleus de la base de l'estàtua de cult, que originalment constava solament d'escenes mitològiques, es varen completar despuix de l'ascens de Domicio Enobarbo com censor en el 115 a C. en una quarta panel. Atres hipòtesis apunten a que estes varen ser realisades durant temps a on era censor Lucio Valerio Flac o Marco Antonio l'Orador, que podrien estar igualment relacionades en els motius dels relleus.[5]
Hi ha evidència de que este temple de marte estava lligada als descendents de Cneo Domicio Enobarbo. En 41 a C., Cneo Domicio Enobarbo (descendent de Enobarbo, el cònsul de 122 a C., qui compartia el seu nom complet), partidari del partit republicà i dels assessins de César va fer falcar un áureo en motiu d'una victòria sobre un partidari d'Octavio, que presentava l'image del seu antepassat en l'anvers i un tetrástilo. temple en el revers, en l'inscripció NEPT CN DOMITIUS LF IMP (Cn. Domicio, Fill de Lucio, Imperator, a Neptú.[6]
Renaixença
[editar | editar còdic]Els relleus es mencionen en 1629 i 1631 despuix de haver segut descoberts durant les obres realisades per la família romana Santacroce entre 1598 i 1641, entre les que destaca la construcció i ampliació d'un palau prop del Tíber per part de l'arquitecte Peparelli. Els relleus havien eren usats com a decoració en el pati del palau,[5] a on estan atestats en 1683.[7]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Cels Saint-Hilaire, 2011.
- ↑ Bas-relief de Domitius Ahenobarbus au Louvre sur la base Atles.
- ↑ Pliny the Elder, Natural History, 36.26
- ↑ Coarelli, 2007, p. 267.
- ↑ 5,0 5,1 Coarelli, 1968.
- ↑ M. Crawford, Roman Republic Coinage, Cambridge, 1974, p. 525
- ↑ Stilp, 2001.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]Obres Generals
[editar | editar còdic]- Cels Saint-Hilaire, Janine (2011). La République romaine: 133-44 av. J.-C. (en fr), Armand Colin.
- De Chaisemartin, Nathalie (2003). Rome - Paysage urbain et idéologie: Dones Scipions à Hadrien (IIe s. av. J.-C.-IIe s. ap. J.-C.) (en fr), Armand Colin.
- Coarelli, Filippo (2007). Rome and environs: an archaeological guide, University of Califòrnia Press. ISBN 978-0-520-07961-8.
Anàlisis dels relleus
[editar | editar còdic]- Stilp (2001). Mariage et Suovetaurilia: étude sur li soi-disant " Autel de Domitius Ahenobarbus " (en fr), Rome: Giorgio Bretschneider.
- Dialoghi vaig donar Archeologia.3
- 302–368.
- Torelli, Mario (1992). Typology and Structure of Roman Historical Reliefs, University of Michigan Press, pp. 5–16.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Altar de Domicio Enobarbo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n", pero no es trobà una etiqueta <references group="n"/>