Altava
Altava va ser una antiga ciutat romà-bereber en el territori de l'actual Argèlia. Durant la descomposició de l'imperi romà va ser l'epicentre del regne de Altava. Durant l'época colonial francesa, la ciutat es va ser coneguda com Lamoriciere. Actualment és part d'Ouled Mimoun, prop de Tremecén.
Història
[editar | editar còdic]Altava estava localisada en l'occident de Mauretania Caesariensis, en l'antiga ruta de Theveste a Numerus Syrorum (actual Maghnia). Altava estava poblada principalment per bereberes en l'época Septimio Sever, en una chicoteta guarnició romana. Dita guarnició -segons el historiadora M. Ruiu- estava composta per la Cohorte II Sardorum que protegia les fronteres romanes al sur del Mediterràneu en la carretera militar cridada Nova Praetentura. Esta carretera anava de Rapidum en Numidia a Altava i Numerus Syrorum en la frontera en la Mauretania Tingitana.[1]
Altava, segons el historiador Lawless, era un vicus que derivava el seu estatus independent de la fortalea militar. Tenia un gran fòrum i un important temple pagà, més vesprada reconvertit en iglésia cristiana en estendre's el cristianisme entre els bereberes. La ciutat romana tenia un àrea de casi 13 hectàrees i estava rodejada per granges.[2]
L'emperador Diocleciano va reorganisar l'Imperi Romà en 298 d. C. retirant-se de l'àrea de Volubilis, les montanyes del Rif en Marroc i les montanyes d'Atles en Argèlia occidental, despuix de la crisis del sigle III. Els governants bereberes varen crear un regne independent en eixe buit de poder, centrat en Altava i en la ciutat romanizada de Volubilis. Des de el VII els historiadors bizantino normalment ho varen cridar el regne de Altava.
Despuix de l'invasió vàndala de 429 d. C., Altava va passar a ser la capital d'un estat independent bereber. Este Regne Mauro Romà va estar situat entre Mauretania Caesariensis i Mauretania Tingitana, a certa distància del regne vàndal. A pesar de que la seua demografia bereber, l'estat seguia l'estructura sociocultural, militar i religiosa de l'Imperi Romà.[3]
Entre 550 i 578 d. C., Altava va ser la capital del rei bereber cristià Garmul.
L'última volta que el regne de Altava és citat en fonts històriques és en relació en la campanya de Gennadius, un magister militum enviat pel Imperi Romà d'Orient que va derrotar als bereberes i al governant de Altava en 578 d. C., provablement incorporant el seu regne a l'Imperi bizantí.[4]
No hi ha registres històrics sobre Altava en el VII, pero és també possible que el regne de Altava (o a lo manco una part d'este) sobrevixquera fins a la seua conquista pels àraps al voltant de 700 d. C.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Altava and the Roman "Cohors II Sardorum». Archivat des d'el original, el 3 d'agost de 2016. Consultat el 7 d'abril de 2020.
- ↑ Lawless, R. Mauretania Caesartiensis: anarcheological and geographical survey Section: The Roman Civilian Sites. p.122-195
- ↑ Villaverde Vega, Noé: "El Regne mauretoromano de Altava, sigle VI" p.355
- ↑ Martindale et al. " The Prosopography of the later Roman Empire" Vol.III
- ↑ Philippe Sénac et Patrice Cressier : "Histoire du Maghreb médiéval VII - XI ème siècle" Armand Colin. Paris. France. 2012
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Bowna, Alan. The Cambridge Ancient History: Volume 12, The Crisis of Empire, AD 193-337. Cambridge university Press. Cambridge, 2005
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Lawless, R. Mauretania Caesartiensis: anarcheological and geographical survey. Durham University. Durham, 1969 Altava
- (1992) Martindale (ed.). The Prosopography of the Later Roman Empire, Volume III: A.D. 527–641, Cambridge, United Kingdom: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-20160-5.
- Ruiu, Maria Antonietta. La Cohors II Sardorum ad Altava (Ouled-Mimoun, Algeria). Universita' degli Studi vaig donar Sassari. Sassari, 2012
- Villaverde Noé, Vega. Tingitana en l'antiguetat tardana, sigles III-VII: autoctonía i romanitat en l'extrem occident mediterràneu. Ed. Real Acadèmia de l'Història. Madrit, 2001 ISBN 8489512949, 9788489512948
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Altava» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.