Anar al contingut

Regne de Numidia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a la província de l'Imperi romà vore Numidia.


El Regne de Numidia (300 a. C..-25 a. C.) va ser un estat de l'antiguetat constituït despuix de la segona guerra púnica. El regne tenia una cultura d'orige púnico, es va consolidar com un gran regne durant el regnat de Masinisa. Ubicat en el nort d'Àfrica, en l'àrea dels moderns països d'Argèlia i Marroc , Líbia, en capital en Cirta. Els seus habitants eren natius d'ètnia bereber i libios, colon púnicos i mestizos estretament vinculats en els mauritanos.

Història

[editar | editar còdic]

Les primeres civilisacions de ganaders i agricultors durant el Neolític es coneixen pels restants de troballes arqueològiques de vàries coves, en ceràmiques de tipo imprés i cardial, que mostren relacions en la colonisació neolítica de tot el llitoral del Mediterràneu occidental, estes cultures varen influir en els pobles contemporàneus de la península ibèrica.

Les corrents que motiven el naiximent de les civilisacions del bronze no varen aplegar o no varen deixar chafada en el territori mauritano durant el tercer i segon mileni a. C.

Influència fenicia

[editar | editar còdic]

Fins a l'arribada dels fenicios en el VII a les costes de Mauritània i Numidia, varen ser una regió apartada de la civilisació, escassament poblada i sense grans assentaments. Despuix de la caiguda de Tir davant els Assiris en el VI Cartago va prendre el relleu de la seua metròpoli i és llavors quan l'influència púnica comença a tindre rellevància en les costes de l'Antiga Mauritània. L'establiment de factories i colónies fenicias va representar el primer contacte en una cultura superior. Els fenicios varen establir una ciutat colonial important en la costa atlàntica, Lixus, en la desembocadura del riu Lucus, junt a l'actual Larache, i vàries factories cobrint tot el llitoral mediterràneu i atlàntic fins a Mogador, en l'illot del qual apareixen els testimonis geogràficament més remots de l'acció colonial fenicia. El moment inicial d'este procés és incert, pero en els sigles VII i VI a. C. ya estaven presents en Mogador, i Lixus era ya una ciutat important. A través de l'acció fenicia penetra en el llitoral mauritano i númida la vida urbana, l'us del ferro, es coneix la moneda, s'introduïx la vinya i provablement l'olivera.

Cartago des de la seua fundació va tindre una intensa relació en les terres del nort d'Àfrica, obligada a pagar als pobles libios, sobre els territoris dels quals s'havia assentat, una espècie de cànon o tribut. En el V varen organisar dos expedicions per a reconéixer les costes mauritanas, convertint-les en territoris de domini cartaginés.

Cartago, governada per rics aristócrates, va crear un imperi comercial, impulsant la creació de noves colónies, en les costes dels actuals Marroc i Argèlia, buscant nous recursos naturals, iniciant l'explotació dels recursos peixquers dels llitorals, i fabricant salazones i salines per a exportar el garum. Es varen crear numeroses factories i colónies, exportant marfil, or, estany, púrpura i esclaus, i important entre els indígenes les seues mercaderies, vidres, ceràmicas, objectes de bronze o ferro, i teixits de púrpura.

Cartago terminarà per modelar el territori norafricano, en l'assimilació de la cultura púnica, com la llengua, l'alfabet i la religió, preservant certa autonomia. Durant el periodo d'influència púnica, Numidia va sofrir una silenciosa revolució, estenent-se els cultius de la vinya, l'olivera, el blat o la higuera. Tot això va propiciar un aument gradual del desenroll econòmic i cultural. El llenguage, el púnico es convertirà en la llengua oficial baix Masinisa i seguirà utilisant-se quatre sigles despuix pels mateixos sacerdots de la diòcesis de Hippona -Bona- en les seues prédicas.


El llegat de Cartago va ser important en l'agricultura, destaca un model de llaurat de reixa triangular, forjat en ferro, molt més eficaç que el milenari llaurat bereber consistent en una simple punta de fusta aguzada que obria una mala regata o la mateixa aportació que supon el cultiu de l'olivera, que hauran d'adoptar els propis romans.

Cartago va reclutar mercenaris entre els númidas. Paulatinament, l'us de l'escritura púnica es va unir, encara que no ho va substituir, al del líbico.

Época púnico-númida

[editar | editar còdic]

Durant el transcurs de la segona guerra púnica serà quan Roma escomence a interessar-se realment per Àfrica i els seus recursos demogràfics i econòmics. Iniciant contactes diplomàtics i l'estudi dels recursos del nort d'Àfrica.

Archiu:Caps block 8 Massinissa.png
Retrat modern de Masinisa.

Durant la segona guerra púnica existien varis regnes vassalls de Cartago en el nort d'Àfrica que compartien territori, Sifax rei d'un d'estos menuts regnes aliat de Cartago, dominava el Oranesado i part del nort d'Argèlia. Per la seua banda, Masinisa, un atre noble númida aliat de Cartago, va ser influenciat per Escipión l'Africà i va terminar per enfrontar-se a Cartago. D'acort en Escipión, va establir l'aliança, i va cedir Gades a Roma. Despuix de la batalla de Zama, Masinisa, baixe la protecció de Roma, va deixar de ser feudatario per a constituir un Estat númida que s'estenia des del Muluya fins a les proximitats de Cartago.

Despuix de la derrota final dels cartagineses, Masinisa es va convertir en el principal aliat del poble romà, va rebre llavors la sobirania, tant de les antigues terres del regne dels Masilos, com dels territoris que els romans havien confiscat a Sifax. Va establir una organisació helènica i va mantindre numeroses relacions comercials en Rodas, Delos i Atenes i va intentar formar un Estat únic en el nort d'Àfrica. Va encorajar i va promoure l'assentament de les tribus i va fundar numeroses ciutats.

Masinisa també es anexionó part del territori cartaginés i va seguir anexionándose territoris púnicos en virtut dels drets que li conferia el tractat firmat en els romans. Durant el II Masinisa litigó en els cartagineses en vàries ocasions, durant els anys 195, 193, 182, 172, 162 i 153 a. C., recolzat per la República Romana. En la pròpia Cartago existia un partit númida que desijava l'unió en Numidia, la qual cosa provocava els recels de Roma. Al final, el senat de Roma va declarar una guerra total contra Cartago, la tercera guerra púnica.

Despuix de morir Masinisa en el 148 a. C. va preparar el repartiment del regne entre tres dels seus fills, Micipsa, Manastebal i Gulussa. Pero Micipsa va conseguir reunificarlo. Aliat de Roma, va enviar tropes númidas al lloc de Numància 134-133 a. C. a les órdens del seu nebot Yugurta. Fallit Micipsa 118 a. C. va tindre lloc una nova partició: Yugurta va rebre la zona occidental i Adherbal l'oriental, lindante en el territori romà. Pronte va esclatar la guerra entre abdós reis.

Influència romana

[editar | editar còdic]

Quan va morir Micipsa en 118 a. C., el regne es va dividir entre els seus dos fills Aderbal i Hiempsal i el seu nebot Yugurta. Yugurta va rebre la zona occidental, Adherbal l'oriental immediata al territori romà. Immediatament, Yugurta es va enfrontar en Hiempsal i li va assessinar. A continuació es va enfrontar en Aderbal, que va resultar vençut i va fugir a Roma per a demanar ajuda. Els oficials romans, provablement sobornats, potser pel desig de terminar ràpidament en el problema, varen aprovar la divisió de Numidia en dos parts, l'est per a Aderbal, i l'oest per a Yugurta.


Yugurta no va quedar satisfet, i en l'any 113 a. C., va invadir Cirta, capital de Aderbal, incorrent en la còlera de Roma, en resultar morts varis comerciants itálicos allí assentats, ademés del propi Aderbal. Roma es va vore obligada a intervindre en 111 a. C., en una breu campanya manada pel cònsul Lucio Calpurnio Béstia. Yugurta es va rendir, pero va obtindre una pau molt favorable, sospitant-se una volta més que va ser conseguida en soborns. Com a conseqüència, Cayo Memio, tribuno de la Plebe, va promoure una investigació, solicitant la presència del propi Yugurta, pero va ser vetat per un atre tribuno sobornat, Cayo Bebio. Yugurta va tindre que anar a Roma, pero no va aplegar a declarar.

Recomençada la guerra, Roma va enviar al cònsul Quint Cecilio Metelo el Numídico, que es va enredrar en una campanya interminable durant cinc anys (111 a. C.-106 a. C.). Impacient pel curs de la guerra, el seu lloctinent Cayo Mario va tornar a Roma per a postular-se al consulat, i una volta conseguit, va tornar i va prendre la direcció de les operacions. Cayo Mario, es va granjear l'amistat de Bomílcar, el germà de la mare de Yugurta i principal lloctinent del rei númida, encomanant-li la missió de depondre a Yugurta, pero es va descobrir la trama i Yugurta ho va eixecutar quan este es dedicava a provocar descontents entre el seu guàrdia. Despuix d'una série de victòries militars romanes, Yugurta finalment es va vore obligat a fugir al Regne de Mauritània de Boco I, de qui era gendre. Mario va enviar llavors al seu llegat Lucio Cornelio Sila a Mauritània per a privar de respals a Yugurta. Sila va conseguir el respal de Boco I, i la captura de Yugurta, que va ser enviat a Roma carregat de cadenes i eixecutat en 104 a. C. Numidia va ser dividida entre el mauritano Boco I i el númida Gauda. Despuix de la mort de Gauda va ser substituït per Juba I.

Bust de Juba I.

Boco I, despuix de la seua mort va dividir el seu regne entre els seus fills Boco II i Bogud, Est i Oest respectivament. Els dos germans varen participar en la segona guerra civil a favor de Juliol César i en contra del Juba I invadint Numidia. Juba I va ajudar als pompeyanos en contra de César, tenint que fer front junt a Publio Atio Vare a l'eixèrcit de Curio, que per orde de César li va declarar enemic del poble romà, privant-li del dret al regne.

En la batalla de Tapso va aportar gran cantitat d'hòmens i elefants. Va tindre que dividir les seues forces per l'invasió de l'oest de Numidia pel rei de Mauritània Boco II, aliat de César, que va conseguir prendre Cirta, la capital de Numidia. Despuix de la victòria de César en la Batalla de Tapso, Juba es va suïcidar. Despuix de la guerra, Boco II va ampliar el seu regne i Numidia es va integrar com a província romana. Creant-se gran cantitat de colónies de veterans.

Octavio Augusto va restituir a Juba II com a rei de Numidia entre els anys 29-27 a. C., convertint-se Juba II en un fidel aliat de Roma. Entre el 26 i el 20 a. C., Augusto li va comprometre a casar-se en Cleopatra Selene II, donant-li una gran dote i confirmant-la com a reina. No obstant Juba II i Cleopatra II no varen regnar junts molt temps en Numidia, degut a que la població local s'oponia a Juba per la seua excessiva romanización, lo que va causar desórdens civils. La parella real va deixar llavors Numidia, traslladant-se al Regne de Mauritània. Els tumults varen ser sofocats i el regne va quedar integrat definitivament en l'Imperi romà com una província.

Cultura

[editar | editar còdic]
Alfabet tifinagh.


Durant el III es va establir una cultura anomenada púnico-mauritana, de gran influència fenicio-cartaginesa fins a l'incorporació de Mauritània a l'Imperi romà en el 42 d. C. Com a conseqüència de les influències rebudes a través de ciutats i factories fenicias llitorals, que en el temps es transformen en ciutats més o menys autònomes. Despuix de la caiguda de Cartago en el 146 a. C., el país adquirix major desenroll, sobretot en les zones llitorals, ya que l'interior seguix poblat per pastors nómades, aliens a les corrents civilizadoras. Apareix un sistema propi d'escritura, el cridat alfabet líbico en el que s'escriuen texts en la llengua indígena, bereber, i l'última fase de les quals ha segut l'alfabet tifinag empleat en el Sahara fins a casi els nostres dies. En suma, es crea una civilisació autòctona, encara que derivada dels estímuls colonials, que va durar fins a la romanización.

Reis de Numidia Oriental

[editar | editar còdic]

Reis de Numidia Occidental

[editar | editar còdic]

Reis de Numidia

[editar | editar còdic]

Despuix de l'anexió romana

[editar | editar còdic]

Despuix de la caiguda del regne, la regió númida va ser regida per diferents nacions:

Referències

[editar | editar còdic]
  • Història universal sigle XXI.La formació de l'imperi romà ISBN 84-323-0168
  • BIBL.: E. F. GAUTIER, Li passé d'I'Afrique du Nord, París 1952
  • F. MILLAR, L'impere romà i i popoli limitrofi, Torí 1968
  • J. VAN OOTEGHEM, Caius Marius, Brusseles 1964; P. ROMANELLI, Storia delle protince romane dell'Africa, Roma 1959
  • G. i C. PICARD, La ciailisation de l'Afrique Romaine, París 1959
  • W. H. C. FRIEND, The Donatist Church, Oxford 1952; CH. COURTOIS, Els Vandales et l'Afrique, París 1955.
  • Enciclopèdia Ger [enllaç trencat][1]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Regne_de_Numidia&oldid=793137»