Altaveu actiu
,_edited_and_partly_reconstructed,_without_background.jpg){kind=link}
El altaveu actiu és un tipo d'altaveu caracterisat per l'us de filtres actius (digitals o analògics), en lloc de filtres passius, per a dividir l'espectre d'audiofrecuencia en intervals compatibles en els transductores amprats.
A diferència dels altaveus passius, en un altaveu actiu analògic la senyal es amplifica despuix dels filtres. Ampra, per tant, electrònica que treballarà en les amplitut pròpies de l'eixida de preamplificador (nivelles de llínea). Açò permet una gran ventaja en eficiència respecte de les alternatives passives, que filtren senyals amplificades i perden gran cantitat d'energia en forma de calor.
En freqüència, tant el filtre com els amplificadors (un per cada transductor) es troben integrats en la caixa de l'altaveu, deixant com a única diferència externa respecte dels passius el cable d'alimentació.
A pesar de tractar-se de dissenys molt superiors[1][2] (a igualtat de recursos) als passius, només tenen gran acceptació en l'entorn professional, a on el seu us és pràcticament universal. Els audiófilos encara mantenen gran cantitat de prejuïns con relación a un altaveu que es enchufa i que no els permet elegir un amplificador:[3] l'altaveu actiu (i molt especialment l'actiu digital) és contrari a molts dogmes que caracterisen a estos aficionats (per eixemple, amplificament en vàlvules de buit, evitar l'integració per a poder adquirir/elegir el màxim número de components per separat, conversió digital-analògica precoç, evitar qualsevol forma de ecualización, etc.).[4]
Tipos
[editar | editar còdic]Digital
[editar | editar còdic]
Un tipo d'altaveu actiu que es caracterisa per rebre una senyal digital d'entrada i realisar el filtrat de freqüències en l'àmbit exclusivament digital en l'ocupació de processadors digitals de senyal (DSP) abans de la conversió digital-analògica (DAC) i el seu posterior amplificament. Ya que a la senyal d'entrada no li precedix un preamplificador analògic, l'ajust de volum deurà ser realisat (típicament, a través d'un mando a distància) en l'altaveu, despuix de la conversió digital-analògica i abans de l'amplificament.
Provablement, la ventaja més important respecte a un altaveu actiu analògic es troba en el fet de que estos dissenys permeten realisar ajusts a demanda (automàticament si incorporen un micròfon o manualment a través de software específic conectant un ordenador a una llínea de comunicacions de l'altaveu), açò és, poden ecualizar la senyal enviada (principalment al transductor de greus) per a adequar la reproducció a les condicions de l'entorn. Bang & Olufsen ha patentat un sistema automàtic d'este tipo baix el nom Adaptive Bass Control[5][6] i Genelec® oferix, per a la calibración activa dels seus altaveus en filtrat digital, AutoCalTM.[7]
Per eficiència, immunitat al soroll, flexibilitat i capacitat dels filtres digitals, l'altaveu digital és netament superior a qualsevol atre disseny. Només els costs de disseny i producció llimiten el potencial d'estos altaveus en el mercat domèstic.
Entre els fabricants que oferixen estos altaveus es troben, per eixemple, Meridian Àudio,[8] Genelec®[9] i Bang & Olufsen.[10]
Analògic
[editar | editar còdic]
Un tipo d'altaveu actiu que rep una senyal analògica d'entrada (normalment, a l'eixida d'un preamplificador) per a realisar el filtrat de freqüències analògic i, posteriorment, amplificar la senyal.
En la pràctica, tots els monitors professionals són actius. Entre els fabricants que oferixen estos altaveus per a us domèstic es troben, per eixemple, Meridian Àudio,[11] ATC[12] o Genelec®.[13]
Subwoofer
[editar | editar còdic]Un subtipo d'altaveu actiu analògic de via única dissenyat per a reproduir, aproximadament, les dos primeres octaves (les més greus, normalment entre 20 i 80 Hz) del total de 10 que forma l'espectre de audiofrecuencias i que, típicament, integra un filtre passe baix actiu, proteccions de sobrecàrrega i un amplificador dedicat. Ya que la nostra percepció de la direccionalidad d'estes ones acústiques és molt llimitada (una conseqüència de la gran difracció característica de les ones de baixa freqüència), es fa innecessari més d'un canal (i, per tant, un altaveu) tant per a les reproduccions estereofòniques com multicanal (de fet, 3 kbps basten per a transmetre un canal sense compressió per a subwoofer en freqüències de fins a 80 Hz, alguna cosa casi insignificant comparats en l'1,4 Mbps necessari per a reproduir un CD).
Este tipo d'altaveu no es realisa casi mai passiu perque:
- La reproducció de les baixes freqüències (especialment les més extremes, açò és, les de la primera octava) requerix, a igualtat d'intensitat sonora (medit en dBSPL), una gran potència en les versions passives (de fet, són rars, cars i de baixa sensibilitat els altaveus domèstics passius que reproduïxen en dignitat freqüències inferiors a 35 Hz). Esta potència aumentaria els requeriments de l'etapa d'amplificament (o llimitarien la disponibilitat d'estos per al restant de freqüències) si el subwoofer és passiu.
- La possibilitat d'amprar filtres actius permet ecualizar la senyal d'entrada. Açò és alguna cosa molt interessant per a llimitar el volum de la caixa i per a reforçar/compensar resonàncies; un fenomen especialment notable en les més baixes freqüències en recints menuts (la llongitut d'ona d'un sò de 20 Hz en l'aire és d'uns 17 m).
- Un subwoofer passiu tindria importants problemes de compatibilitat en la majoria de decodificadores/amplificadors en canal específic de subwoofer (per eixemple amplificadors/docodificadores Dolby AC-3). Estos solen tindre eixides RCA sense amplificar per a conectar en subwoofer actiu. La compra d'un amplificador monofònic adicional es faria imprescindible per a estos casos.
Ventages respecte de les alternatives passives
[editar | editar còdic]Correctament dissenyats poden oferir, a igualtat de recursos, major calitat que els passius,[14] ya que:
- És possible amprar filtres més abruptes (especialment en els models digitals) impedint que un transductor reba senyals insuficientment atenuades de freqüències que queden fòra del seu ranc de treball.
- Permeten l'ocupació d'amplificadors dissenyats específicament per a les característiques elèctriques i mecàniques de cada transductor (lo que, ademés, exclou la necessitat de que els amplificadors cobrixquen el total del ranc de audiofrecuencias, llimitant llaugerament l'aument de costs respecte d'un sistema basat en altaveus passius).
- Permeten al dissenyador (i en el cas digital, a l'usuari) ecualizar en facilitat la senyal d'entrada en el filtre a l'objecte de reforçar/compensar característiques elèctriques i mecàniques del transductor o caixa. En els models digitals açò inclou, ademés del transductor i la caixa, l'entorn de l'altaveu (realisat, per eixemple, en l'instalació i en modo automàtic en un micròfon i analisador integrat).
A igualtat de potència, menor consum per realisar el filtrat de freqüències en nivells de llínea (preamplificados). Açò és molt apreciat en aplicacions professionals de molt alta potència.
És necessari tindre present que les ventages en matèria de calitat són especialment significatives ya que es referixen als únics dispositius (els altaveus) que poden introduir diferències audibles en un sistema de reproducció acústica modern (correctament dissenyat, funcionant dins dels seus llímits d'operació i, per a realisar comparacions, sempre en ensajos doble-cego en els nivells ajustats dins de ±0,1 dBSPL[15]). Al contrari de lo que s'entén com a vàlit entre aficionats, els altaveus no només són el punt més dèbil de la cadena de components d'un sistema de reproducció acústica... ¡són l'únic punt dèbil! (els únics que introduïxen distorsió audible encara que, per a ser més precisos, es dega referir a l'subsistema altaveus-sala d'oïment).[16]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ TNT-Àudio: Sounding passive? Get Active! (anglés)
- ↑ Secrets of Home Theater and High Fidelity: The Benefits of an Active Speaker Lifestyle (anglés)
- ↑ Matrix-Hifi: El síndrome del Dr. Zaius [1] archivat en Wayback Machine. (espanyol)
- ↑ Embedded Signal Processing Laboratory (University of Texas at Austin): Debunking Àudio Myths Desmontant els mits de l'àudio (anglés)
- ↑ Àudio Engineering Society Electronic Library: Adaptive Bass Control - The ABC Room Adaptation System (anglés)
- ↑ Bang & Olufsen: Sound (anglés)
- ↑ Genelec®: AutocalTM -- Fast, easy and consistent acoustic self-calibration (anglés)
- ↑ Meridian Àudio: The DSP Path
- Archivat el 26 de juliol de 2006 archivat en Wayback Machine. (anglés)
- ↑ Genelec®: DSP Monitoring Systems (anglés)
- ↑ Bang & Olufsen: Beolab 5 [2] archivat en Wayback Machine. (espanyol)
- ↑ Meridian Àudio: M60 (anglés)
- ↑ ATC (Acoustic Transducer Company): Tower séries (anglés)
- ↑ Genelec® (anglés)
- ↑ Elliott Sound Products: Active vs. Passive Crossovers [3] archivat en Wayback Machine. (anglés)
- ↑ Sean dos equips a comparar: A i B. En l'ajuda d'un voltímetro d'alterna i una senyal d'entrada constant (per eixemple, una sinusoidal simple d'1 kHz), es deu ajustar la senyal d'eixida de B a una tensió que deu quedar compresa dins del ranc de la tensió d'eixida de A (en idèntica senyal d'entrada) multiplicada i dividida per 1,01158. Per eixemple, si la senyal d'eixida de A és de 2 Vrms, la tensió de B per a la mateixa senyal deu quedar compresa entre els llímits d'1,9771 Vrms i 2,02316 Vrms. En cas contrari, A seria distinguible de B simplement perque es podria apreciar la diferència d'intensitat (diferències d'intensitat sonora superiors a ±0,1 dBSPL són apreciables per un oït humà jove i sà), lo que invalidaria l'ensaig. Lo normal és ajustar en mV si es van a comparar nivells de llínea (fins a l'etapa d'amplificament) i la precisió del voltímetro deurà ser de, a lo manco, centèsima de mV.
- ↑ Matrix-Hifi: Ensajos cegos (espanyol)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Altavoz activo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.