Alteracions andaluses
Alteracions andaluses és la denominació historiográfica, deguda a Antonio Domínguez Ortiz,[1] que reben els acontenyiments que varen tindre lloc en Andalusia en els anys centrals de el XVII, el moment més dur de la [[crisis del sigle XVII|crisis de el XVII]]; especialment les gresques que varen tindre lloc entre 1647 i 1652, com el gresca de la fam de Còrdova (1652).
Prèviament, durant una conjuntura políticament més crítica del regnat de Felipe IV d'Espanya (la denominada crisis de 1640), en l'any 1641 al Duc de Medina Sidonia (Gaspar Pérez de Guzmán i Sandoval) i al Marqués d'Ayamonte (Francisco Manuel Selvat de Guzmán i Zúñiga) se'ls va acusar d'organisar una conspiració, vinculada a la simultànea independència de Portugal.[2]
- Artícul principal → Conspiració del duc de Medina Sidonia.
La denominació alteracions vinculada a moviments socials en forma de tumults és compartida per atres successos de la història moderna d'Espanya, especialment les alteracions aragoneses (1590-1591) ocasionades pel cas d'Antonio Pérez.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Alteracions andaluses, Narcea, 1973
- ↑ Jover i uns atres Tomás i Valent
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alteraciones andaluzas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.