Anar al contingut

Alternanthera brasiliana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Alternanthera-brasiliana2.jpg
Alternanthera brasiliana (Alternanthera brasiliana)

Alternanthera brasiliana, també coneguda com a gran alternantera púrpura, herba de metal, full de sanc, full de loro, full de rubí, herba d'alegria brasilera, A. purpura o herba d'alegria púrpura, és una planta de la família Amaranthaceae, nativa dels boscs d'Amèrica del Sur i també Centroamérica.[1] És cultivada com a planta ornamental, molt similar en apariència a Alternanthera dentata, que figura com un dels sinònims d'esta espècie.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta herbàcea, erecta i en expansió que pot créixer fins a 3 metros d'altura, encara que generalment medix menys d'1 metro com a planta cultivada. Els brots de la planta, que varien entre el roig, el vert i el púrpura, són delicadamente hirsutos quan són jóvens, encara que es tornen glabrescentes a mida que envellixen. Les seues fulles oposts, que medixen d'1 a 10 cm de llarc i de 0,70 a 5 cm d'ample, solen tindre un color púrpura motejat o un roig púrpura lluminós.[1] Pot perdre algunes dels seus fulls en hivern, fent-ho parcialment 'caducifolio' en llocs que tenen hiverns llaugerament frescs.

Les seues flors són pompones de color vainilla que estan ordenades en arracadas compactes (7–20 mm de llarc) en la ramificació superior dels fulls i són de forma menuda. Estes arracades tenen una forma redonejada o llaugerament allargada i naixen en brots que normalment tenen entre 3 i 10 cm de llarc. Pot florir en qualsevol época de l'any, pero en climes templats i subtropicales més frets florix en major freqüència en hivern.[2] El seu frut és de color marró, molt chicotet (1,5–2 mm de llarc) conté una llavor que generalment està amagada dins de les parts més velles de la flor.[3]

S'usa com a planta ornamental en molts cultivares, com 'Purple Prince' i 'Little Ruby' (este nom també s'usa per als cultivares de Alternanthera dentata d'aspecte similar). A sovint s'extrau de la naturalea per a us regional com a aliment i medicina, a on s'utilisa com a agent antiviral i antidiarreico. Creix a ple sol en sols humits i be drenados, a on es multiplica per auto-sembra. També es pot propagar fàcilment per mig de esquejes.[1]

Distribució

[editar | editar còdic]

La planta és originària de Brasil, Perú, Equador, Colòmbia, Veneçola, Guayanas, Nicaragua, Belize, Guatemala, Mèxic i el Carib.

Ademés, està naturalizado en àrees selvades i terres cultivades en Àfrica occidental, districtes costers del nort i est d'Austràlia, Florida, Suràfrica, algunes illes del Pacífic i en ales de barrancs sombreados i rieres en Java.[1] La majoria de les espècies de joyweed, inclosa esta, es consideren males herbes ambientals en Queensland, Nova Gales del Sur, el Territori del Nort i Austràlia Occidental.

Referències

[editar | editar còdic]