Alvertent

Alvertent, en la geomorfología, és una superfície inclinada, situada entre els punts del relleu (picos, crestas, vores de cerros o replanells) i els baixos (peus d'alvertent, vaguadas o valls, caixers).

Característiques de valls i vertents

Les valls es caracterisen per les formes dels seus alvertents (seccions travesseres). El perfil d'un alvertent pot ser regular o irregular (és dir, en ruptures de pendent), resultat de l'acció de l'erosió sobre una litologia concreta, variant a lo llarc de la història geològica segons les condicions paleoclimáticas i la fitoestabilización (presència de cobertura vegetal i sols més o menys desenrollats).

Un alvertent es caracterisa per:

• la seua altura i llongitut, que determinen el seu desnivell o pendent;
• el seu perfil regular o irregular (presència de bancs, de terrats fluvials); les pendents regulades o alvertents de Richter (que duen el nom d'un geomorfólogo suís) són els alvertents rectilíneas i clarament inclinades, de 25 a 35°, sense ruptures de pendent;
• la seua superfície: sol, afloraments rocosos, pedrers;
• la seua exposició al sol: solà o umbría;
• la seua vegetació (cliserie -escalonament per pisos-);
• el seu aprofitament humà (terrats per a cultiu, traçat de les vies de comunicació, etc.);

Conca hidrogràfica i alvertent hidrogràfic

El conjunt dels alvertents que desaguan a través d'un mateix element, ya siga un sumidero, un riu, un llac o un mar es coneix com a conca vertent o conca hidrogràfica. I al conjunt de totes les conques que desaguan en la mateixa mar se li crida alvertent hidrogràfic.

També se li sol cridar alvertent o manantial a l'escape d'aigua a la superfície de les napas subterrànees.