Alvertent hidrogràfic

Archiu:Vertiente Mediterranea. CAPS 0

Vertent mediterrànea, Espanya (en color vert obscur).

Un alvertent hidrogràfic és un conjunt de conques hidrogràfiques que els seus rius en les seues afluents desemboquen en una mateixa mar i en ocasions, en un mateix llac, especialment, si este és de superfície considerable.

Divisòria d'alvertents

Una divisòria d'alvertents és una llínea imaginària traçada en la separació de les àrees de dos alvertents contigus. Sol passar, encara que no sempre, pels cims del relleu que produïx la separació.

Un eixemple notable és la Divisòria continental d'Amèrica, que separa els alvertents del Oceà Atlàntic de les demés alvertents del continent. En els Estats Units i Canadà, la Gran Divisòria separa els rius que drenan cap al Pacífic —com el riu Colorat i el riu Columbia— dels que drenan cap al oceà glacial Àrtic, com el Yukón i Mackenzie i a l'oceà Atlàntic, tant cap al golf de Mèxic —com el riu Gran i el riu Mississipi, com els que desemboquen directament en este oceà, com el Hudson i el San Lorenzo. En Amèrica del Sur, la cordillera dels Vages constituïx una divisòria dels tres alvertents que existixen en el continent: l'alvertent del Pacífic, la del mar Carib (per eixemple, el riu Magdalena, en Colòmbia) i la del oceà Atlàntic (Orinoco, ric Amazones, riu Paraná, etc.). En este últim cas, les característiques tan diferents d'estos rius, servixen d'eixemple de l'us del concepte d'alvertent, quan es tracta d'estudiar la geografia a escala continental, en la que només es té en conte les traces més notables i generals.

• Els rius del alvertent del Pacífic són relativament curts, en grans pendents, encaixats profundament en el relleu (el cas més espectacular és el del riu Majes, en Perú, que va excavar un canó d'uns 3.000 m de profunditat, és dir, el doble que la profunditat del Canó del Colorat).

• En canvi, el alvertent del Carib presenta alguns rius encaixats en valls tectónicos formats per la divisió del relleu en numeroses cordilleres paraleles: és el cas del riu Magdalena en el seu afluent principal, el riu Cauca) en Colòmbia i el riu Tocuyo en Veneçola.

• Per últim, els rius del alvertent de l'Atlàntic són molt llarcs, caudalosos, en escasses pendents, en numerosos meandres, navegables, característiques que es deuen a que la divisòria d'alvertents es troba molt més prop de l'Oceà Pacífic que de l'Atlàntic. És per això que a l'oceà Atlàntic drenan el 47% de totes les aigües continentals, mentres que al Pacífic només van a desembocar el 13% de dites aigües. Esta desproporció és encara major si nos referim a continents o subcontinents: en el cas d'Amèrica del Sur, la diferència entre l'alvertent atlàntic i la pacífica és molt major, considerant-la de manera percentual.

Seguint en l'alvertent atlàntic d'Amèrica del Sur, cal senyalar el cas únic del forcall de les aigües del Orinoco a través del riu Casiquiare, les aigües del qual van a desembocar al Amazones. No podem parlar en este cas, d'una divisòria d'alvertents sino de conques (la del Orinoco i la de l'Amazones). No obstant, l'enorme conca combinada d'estos dos rius (més de huit millons de km²) li dona una escala pràcticament continental. La divisòria de conques en este cas va servir per a establir parcialment els llímits, en 1750, entre les colónies de Brasil (pertanyent a Portugal en eixe temps) i de Veneçola (Espanya) i que, d'acort en el principi d'Uti possidetis iure, es varen mantindre despuix de l'independència dels països nomenats.