Anar al contingut

Riu Yukón

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Riu Yukón

El riu Yukón o Yucón (en inglés: Yukon River) és un llarc i important riu del noroest de Norteamérica, que fluïx en direccions N i O a través de les províncies o territoris canadencs de Columbia Britànica i Yukón, i de l'estat nortamericà d'Alaska, desembocant en el mar de Bering. Té una llongitut de 3185 km i forma una gran conca de 854 000 km².

En la seua desembocadura forma un delta en forma de palmito casi semicircular, en un braç de major tamany i uns quants molt menors. L'esgambi del seu caixer és prou variable, entre un quilómetro i més de tres durant els últims 1000 km del seu curs. Abans d'obrir-se per a formar la delta en la baïa de Norton, el seu esgambi és de casi dos quilómetros i mig.

La mitat del curs del riu transcorre per Alaska (Estats Units), i el restant pel Territori del Yukón —el territori canadenc al que dona nom— i Columbia Britànica. És el riu més llarc d'Alaska i va ser un dels principals mijos de transport durant la febra de l'or del Klondike, entre 1898 i 1899.

Yukón, en gwich'in, significa «gran riu». El riu es diu Kwiguk, o gran corrent en yupik. Antigament, es coneixia com a riu Lewes al curs superior del Yukón, des del llac Marsh fins a la confluència del riu Pelly en Fort Selkirk.

El tram canadenc conegut com «The Thirty Mile», des del llac Laberge fins a la confluència del riu Teslin, d'aproximadament 48 km, va ser declarat en 1991 integrant del Sistema de rius del patrimoni canadenc.

En 2017 el riu va sofrir un canvi brusc en el seu corrent frut del desgel d'un glaciar, segons sembla efecte del canvi climàtic.[1]

Geografia

[editar | editar còdic]

Tram canadenc

[editar | editar còdic]

El riu Yukón naix en el llac Atlin,[2] en la província de la Columbia Britànica (Canadà), en la cordilleres Fronterices, part de les montanyes Costeres, a a penes 40 km de la costa (l'atre alvertent desagua en el Lynn Canal, part del parc nacional de la Baïa dels Glaciars). El Yukón s'encamina en este primer tram en direcció nort, aplegant en seguida a la coa d'un dels braç del llac Tagish, el Taku Arm. El llac Tagish té més de 100 km de llarc, i més o menys en la seua mitat està la frontera del territori del Yukón. Al final d'este llac es troba la menuda localitat de Tagish (solament 206 hab. en 2001) i en seguida entra el Yukón en un atre llac, el llac Marsh (d'uns 30 km de llarc). Seguix el Yukón cap al nort, virando alguna cosa cap a l'est, acompanyat a partir d'ací en la vall per l'autopista Alaska. Alcança després la menuda ciutat de Whitehorse, la capital del territori del Yukón, que en 20 461 hab. és la localitat més poblada de la regió i conta en aeroport internacional.

Seguix el riu el seu alvanç aplegant a un nou llac, el llac Laberge (d'uns 50 km de llongitut i 2−5 km d'esgambi), just despuix del que rep per la dreta al riu Teslín (393 km), que procedix també del sur. El riu comença a tornar-se en direcció noroest, rebent despuix, també per la dreta, al riu Big Salmon. Alcana despuix la menuda localitat de Carmacks (426 hab. en 2007) i aplega a la zona coneguda com Five Finger rapids, en la que vàries illes dividixen el riu en cinc canals del que solament un d'ells és navegable.


Aplega despuix el riu a Fort Selrik, un antic fort de la HBC establit en 1848 situat en la confluència, també per la dreta, en el llarc riu Pelly (608 km). Després li aborda, per l'esquerra, el riu White (320 km), i en seguida, per l'atra mà, el riu Stewart (644 km). Continua el Yukón i aplega a Dawson City (1327 hab. en 2006). Seguix el seu alvanç en direcció noroest i rep per l'esquerra, al riu Fortymiles. Al poc, el Yukón abandona Canadà i s'adinsa en els Estats Units.

Tram nortamericà

[editar | editar còdic]

El riu s'adinsa en territori nortamericà més o menys cap a la mitat de la frontera occidental del estat d'Alaska, aplegant en seguida a la menuda localitat de Eagle (129 hab. en 2000), que conta en un chicotet aeroport. Aplega després el tram en el que el riu discorre per la Reserva Nacional dels Rius Yukon-Charley. Despuix de passar per Circle (100 hab. en 2000), aplega a un atre tram protegit, el Yukon Flats National Wildlife Refuge (34 942,6 km²) i alcança la localitat de Fort Yukón, el seu punt més septentrional, en la desembocadura d'un dels seus principals afluents, el riu Porcupine, que aplega des de Canadà i li aborda per la dreta. Fort Yukón contava en 595 habitants en l'any 2000.

El Yukón es torna llavors cap a l'est, llaugerament sur, en una zona molt plana i pantanosa, en freqüents menuts #llac, coneguda com Yukon Flats. Rep ací, per la marge dreta i procedent del nort, al riu Chandalar (529 km). Després seguix en este tram per les chicotetes localitats de Beaver i Stevens Village (87 hab. en 2000). Ix de l'àrea protegida i contínua cada volta més cap al surest, passant per Rampart (45 hab. en 2000) i aplegant despuix a Tanana (308 hab. en 2000), en la desembocadura del riu del mateix nom, el riu Tanana (1060 km), que li aborda per l'esquerra aplegant del surest. Contínua per Ruby (188 hab. en 2000), Galena (675 hab. en 2000) i Koyukuk (101 hab. en 2000), en la desembocadura del riu Koyukuk (805 km), que li abroda per la dreta procedent del nort. Vira el Yukón cap al sur i aplega a Nulato (336 hab. en 2000), Kaltag (230 hab. en 2000), Grayling (194 hab. en 2000) i Anvik (104 hab. en 2000), a on recíbe, per la dreta, al riu del mateix nom (riu Anvik, de 230 km). Contínua per Holy Cross (227 hab. en 2000) i després vira novament cap a l'est. Alcança Russian Mission (296 hab. en 2000), Marshall (394 hab. en 2000), Pilot Station (550 hab. en 2000), St. Mary's (500 hab. en 2000), Alakanuk (652 hab. en 2000) i Sheldont Point (164 hab. en 2000), en la desembocadura.

Hidrologia

[editar | editar còdic]

El cabal mig anual (mòdul) del Yukón és de 2160 m3/s en Dawson City per a un àrea de conca de 264000 km2, 3378 m3/s en Stevens Village per a un àrea de captació de 508417 km2 i 6347m3/s en Pilot Station a 225 km de la seua desembocadura per a un àrea de captació de 831390 km2. El riu té un periodo d'aigües altes de maig a setembre en un màxim en juny en el moment del desgel i un periodo d'aigües baixes de decembre a abril. Els valors extrems medits en l'Estació Pilot per al cabal mensual durant el periodo 1975-1993 són iguals a 307 m3/s i 23667 m3/s.

Història

[editar | editar còdic]

Plantilla:Panorama El riu Yukón va tindre gran rellevància històrica durant les glaciacions del Pleistoceno ya que la seua vall hauria format un corredor lliure de gèls entre les Montanyes Rocoses i el glaciar del Noreste de Canadà que se supon va servir de ruta d'entrada a la població, que provinent d'Àsia es va adinsar en el continent americà.

Eixa població va travessar en distintes onades l'estret de Bering, que formava un istme en haver descendit el nivell de la mar uns 100 m (la profunditat de l'estret de Bering és menor d'esta sifra) per l'acumulació de gèl en els grans glaciars de Canadà i d'Europa del Nort i Central.
El Yukon va ser estudiat per primera volta per William Ogilvie en la década de 1880.[3]

Afluents

[editar | editar còdic]

Els seus principals afluents, en direcció aigües avall, són els següents rius:

en el tram canadenc:
  • riu Teslin, en una llongitut de 393 km i una conca de 35 500 km²;
  • riu Pelly, en una llongitut de 608 km i una conca de 51 000 km²;
  • riu White, en una llongitut de 320 km;
  • riu Stewart, en una llongitut de 644 km i una conca de 51 000 km²;
  • riu Klondike, en una llongitut de 160 km i una conca de 8000 km²;
  • riera Beaver, en una llongitut de 290 km;
en el tram nortamericà:
  • riu Porcupine, en 916 km i una conca de 117 900 km²; té com a principals subafluentes als rius Draanjik (257,5 km), Black (260 km), Sheenjek (320 km) i Old Crow (282 km);
  • riu Christian, en una llongitut de 230 km;
  • riu Chandalarr, en una llongitut de 529 km (inclou al East Fork Chandalar (281,6 km) i al North Fork East Fork Chandalar);
  • riera Birch, en una llongitut de 240 km;
  • riu Hodzana, en una llongitut de 201 km;
  • riu Tanana, en una llongitut de 1060 km i una conca de 114 000 km²; té com a principals subafluentes als rius Nenana (230 km) i Salcha (201 km);
  • riu Nowitna, en una llongitut de 455 km;
  • riu Melozitna,, en una llongitut de 217 km;
  • riu Koyukuk, en una llongitut de 805 km (inclou al South Fork, de 225,3 km); té com a principals subafluentes als rius Kanuti (282 km), Alatna (233 km) i John (201 km);
  • riu Anvik, en una llongitut de 230 km;
  • riu Bonasila, en una llongitut de 201 km;
  • riu Innoko, en una llongitut de 800 km; té com a principal subafluente al riu Iditarod (523 km);
  • riu Atchuelinguk, en una llongitut de 266 km;
  • riu Andreafsky—East Fork Andreafsky, en una llongitut de 391 km (Andreafsky, 190 km, en el East Fork Andreafsky, 201 km);

El riu Yukón alberga una de les corrents de salmón més llargues del món. Cada any, el salmón chinook, el salmón coho i el salmón chum retornen als seus caixers en Alaska, el territori del Yukón i la Columbia Britànica. El salmón chinook és el que realisa el viage més llarc, ya que es calcula que entre el 35 i el 50% es dirigix a Canadà. Com els salmones no mengen durant la seua migració de desove, deuen tindre grans reserves de greix i energia per a alimentar el seu viage de mils de quilómetros. Per això, el salmón del Yukón destaca per la seua carn especialment rica i aceitosa.

Històricament, els pobles del Yukón han depés i seguixen depenent del salmón per a les seues necessitats culturals, de subsistència i comercials. Tradicionalment, el salmón se seca, ahúma i congela per al consum humà i dels gossos de trineu. Entre els métodos de peixca habituals en el Yukón es troben les rets de enmalle, rets de deriva, rets d'immersió i rodes de peixca. La preferència de determinades arts depén en gran mida de les variades característiques del riu en les distintes zones. En algunes parts del riu no hi ha moles que permeten l'us de rets fixes, mentres que en atres llocs els afluents són lo suficientment menuts com per a que la deriva resulte poc pràctica.


En els últims 20 anys, el reclutament de salmones, és dir, el número d'adults que retornen, ha sofrit vàries sacsades. Les décades de 1980, 1990 i 2000 s'han caracterisat per la reducció radical de la població de vàries espècies de salmón. El Departament de Comerç d'Estats Units va emetre una Declaració Federal de Desastre per a les pesquería comercials de Chinook del riu Yukón en 2008 i 2009, exigint el tancament complet de la peixca comercial junt en restriccions a la peixca de subsistència. Se seguix debatent la causa d'estos pobres rendiments, en preguntes sobre els efectes del canvi climàtic en el suministrament d'aliments de l'oceà i la prevalença de malalties en els adults que retornen, els métodos de peixca utilisats en el riu i els efectes de la Pollock en la Mar de Bering. [en el suministrament d'aliments i les captures accessòries de salmón.[4][5] En 2010, l'Alaska Department of Fish & Game's Board of Fisheries va emetre la primera restricció de l'història per al tamany de malla de les rets en el Yukón, reduint-ho a Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist..[6]

Vàries organisacions treballen per a protegir la salut de les poblacions de salmón en el futur. La Yukon River Drainage Fisheries Association es va formar en 1990 per consens de peixcadors que representaven a tota la conca en resposta als desastres dels últims anys. Els seus objectius organisatius són donar veu als peixcadors dels pobles que tradicionalment han gestionat estos recursos, facilitar la comunicació entre els peixcadors i els gestors de la peixca i ajudar a preservar l'integritat ecològica de les poblacions de salmón i els coneiximents ecològics tradicionals de les cultures locals.[7]

En març de 2001, els governs de EE. UU. i Canadà varen aprovar l'Acort sobre el Salmón del Riu Yukón per a gestionar millor un recurs compartit internacionalment i garantisar que més salmones d'orige canadenc tornen a creuar la frontera.[8] L'acort s'aplica a través del Panel del riu Yukón, un organisme internacional de 12 membres, a parts iguals nortamericanes i canadenques, que assessora als gestors de la peixca del riu Yukón en matèria de restauració, conservació i gestió coordinada.[9]

Organisacions tribals com la Association of Village Council Presidents (AVCP), el Council of Athabascan Tribal Governments (CATG) i la Tanana Chiefs Conference (TCC) treballen per a mantindre el salmón del riu Yukón en la finalitat de promoure la salut de les persones, les cultures i les comunitats.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «[1]». Consultat el 19 d'abril de 2017 (en és).
  2. US Geological Survey.Consultat el 2025-11-23.
  3. Biografia de William Ogilvie, d'Alberta's Survey History (en anglés)
  4. Thiessen, Mark. Els federals declaren el desastre peixquer del riu Yukón. [2] archivat en Wayback Machine.. Fairbanks Daily News-Miner. Recuperat el 15 de març de 2010
  5. Hopkins, Kyle. Pollock vs. salmon bycatch issue stirs waters at meeting
    • Archivat el 10 de juny de 2011 archivat en Wayback Machine.. Anchorage Daily News. Recuperat el 15 de març de 2010
  6. Associated Press. La junta de peixca restringix les rets de enmalle per a salmón del Yukón
    • Archivat el 9 de març de 2010 archivat en Wayback Machine.. Anchorage Daily News. Consultat el 15 de març de 2010
  7. Siga Grant Alaska. Els peixcadors del Yukón celebren dèu anys. Viages científics a l'Àrtic. Consultat el 15 de març de 2010
  8. Acorde sobre el Salmón del Riu Yukón. Yukonriverpanel.com, març de 2001
  9. Estatuts de la Societat del Panel del riu Yukón. Yukonriverpanel.com, novembre de 2002

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]