Alyogyne hakeifolia

Alyogyne hakeifolia és una espècie de planta pertanyent a la família de les malváceas, originària del sur d'Austràlia. La planta és semblada a Hibiscus i va ser inclosa en este gènero durant molts anys. Ha segut cultivada com planta ornamental en Anglaterra des de el XIX.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbust erecto que alcança fins als tres metros d'altura, Alyogyne hakeifolia està densament cobert de fulls fins. L'espècie és coneguda pel seu ràpit creiximent, especialment en condicions favorables. La floració comença entre maig i agost en el seu hàbitat natiu, i es prolonga fins a febrer. Les flors són de color blau, púrpura, o els diferents tons de color groc crema. Les #floració apareixen profusamente despuix del primer o segon any. Tenen cinc pétals grans que s'òbrin per a revelar el centre de color roig obscur .
Taxonomia
[editar | editar còdic]L'espècie va ser recolectada per primera volta en 1802 en un lloc en Austràlia del Sur per Robert Brown, qui es va referir a la planta com Hibiscus filifolius.[1] Va ser dibuixada per Ferdinand Bauer al mateix temps, i més vesprada es va convertir en una aquarela. Molts atres noms es varen donar a l'espècie, incloent Hibiscus hakeifolius, Cienfuegosia hakeifolia, Fugosia hakeifolia,i el sinònim Alyogyne lilacina.
El nom actual va ser publicat en el Oesterreichische Zeitschrift Botanische ( Revista de Botànica d'Àustria) per Friedrich Alefeld en 1863,[2] despuix de la descripció com 'Hakeaefolius' per Ferdinando Giordano en l'any 1833. The Botanical Magazine in 1846.[3]
Paul Fryxell, en la revista "Les plantes d'Austràlia" (1966),[4] va descriure l'espècie com un dels dos gèneros únics en Austràlia. Junt en Hibiscus huegelii, es va traslladar en 1968 a una de les quatre espècies de Alyogyne.
Distribució
[editar | editar còdic]Es troba empliamente distribuït en tot al sur oest d'Austràlia Occidental, Alyogyne hakeifolia també es troba més a l'est de la província. L'espècie té preferència per les ondulantes planures d'arena roja o margas rocoses, i també es troba en pedra calcàrea en estes regions.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Robert Brown's Specimens, 1801-1805». Western Australian Government Department of Environment and Conservation, Western Australian Herbarium. Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2012. Consultat el 17 de març de 2009.
- ↑ Alefeld, F.G.C. (1863) Oesterreichische Botanische Zeitschrift 13: 12
- ↑ Hooker, W.J. (1846) Botanical Magazine: t. 4261
- ↑ Fryxell, P.A. (1966) Australian Plants 4: 16-18 (17-18)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Alyogyne hakeifolia» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alyogyne hakeifolia.- «Alyogyne hakeifolia». Australian Plant Name Index (APNI), IBIS database. Centre for Plant Biodiversity Research, Australian Government.
- Colleen Keena. «Alyogyne: An Update». Australian Plants online. Association of Societies for Growing Australian Plants. Archivat des d'el original, el 12 de giner de 2008. Consultat el 12 d'abril de 2008.
- http://anpsa.org.au/a-hak.html
- Archivat el 12 de decembre de 2010 archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alyogyne hakeifolia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.