Anar al contingut

Alytes obstetricans

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
sapo partero comú (Alytes obstetricans)


El sapo partero comú (Alytes obstetricans) és una classe d'amfibi pertanyent a l'orde dels anurs de la família d'Alytidae. És pròpia de Bèlgica, França, Alemània, Luxemburc, Holanda, Portugal, Espanya, Suïssa i Regne Unit. Està amenaçada per pèrdua d'hàbitat, encara que la diversitat genètica de les poblacions existents reduïx les seues possibilitats d'extinció[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

És de chicotet porte, 5 cm; aspecte voluminós, cap gran i #front redonejada, ulls prominents (pupila vertical, iris dorat i vetes negres). Tímpan visible i més diminut que l'ull. La pell és granulosa en barrugues menudes, agrupades en els costats en dos rencs dorsolaterales. Presenta membres curts i forts, els anteriors en tres tubèrculs metacarpianos, i els posteriors en membrana interdigital reduïda i un tubèrcul metatarsiano menut. La seua coloració dorsal és grisa a parda, i manchitas verdes, rojoses i negres poc marcades; la zona ventral clara.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

El seu hàbitat natural són els boscs templats, subtropical o tropicals secs, arbustales templats, rius, llacs i pantàs d'aigua dolça, deserts templats, camp arable, pastures, àrea urbana.

Alimentació

[editar | editar còdic]

S'alimenta a l'aguaite d'escarabats, moscas, arnes, aranyas, cucs, bavosas, milpiés, opiliones i uns atres artròpodes concorde a les seues dimensions. Les larvas consumixen vegetalés, carronya i invertebrats aquàtics.

Desenroll i reproducció

[editar | editar còdic]

Este sapo té una esperança de vida molt curta en comparació a atres sapos: pot aplegar als 5 anys, front als 30 anys dels sapos comuns.

El mascle escomença a cantar en l'inici de la primavera des del seu refugi o en els seus voltants, atraent a les femelles grávidas que emeten cridades de resposta. El amplexo és complex, és terráqueo, de tipo inguinal. Despuix d'estimular el mascle a la femella, esta solta una ristra d'ous que, fecundados, són enrollados pel mascle entre les seues pates atrasseres, permaneixent un més. Després el progenitor solta la posada en l'aigua, a on les larves trencaran la coberta de l'ou per a nadar lliurement.

Depredación

[editar | editar còdic]

És depredado per culebras d'aigua, alguns mamífers, lechuzas i aus zancudas. I les seues larves per culebras d'aigua, aus, odonatos, ditíscidos, salamandres i larves de salamandra.

Etologia

[editar | editar còdic]

La seua activitat és molt variable en funció de la zona geogràfica. No és territorial i és comú de varis individus compartir el refugi baix grans pedres o clavills. El mascle mostra competència acústica entre ells, i complexes interaccions acústiques. Les femelles grávidas poden atacar-se entre sí per accedir a un macho. Rar en activitat en el dia, és bàsicament crepuscular i nocturn. Els metamòrfics nous es troben en els voltants de l'aigua, i els adults s'allunten prou i només els mascles tornen a l'aigua a depositar la posada.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. El sapo partero, un supervivent en caràcter Saber Universitat. Consultat el 23 de decembre de 2015.