Americio
El americio és un element químic artificial de número atómico 95 situat dins del grup dels actínits en la taula periòdica dels elements. El seu símbol és Am. Tots els seus isòtops són radiactius i no existixen en la naturalea. El seu nom prové d'Amèrica, de forma anàloga al europi.
El americio va ser produït per primera volta en 1944 pel grup de Glenn T. Seaborg de Berkeley, Califòrnia, en el Laboratori metalúrgic de l'Universitat de Chicago, com a part del Proyecte Manhattan. Encara que és el tercer element en la série transuránica, va ser descobert en quart lloc i despuix del curio, més pesat. El descobriment es va mantindre en secret i solament es va fer públic en novembre de 1945. La major part del americio és produït per urani o plutoni bombardejats en neutrons en reactor nuclear: una tonellada de combustible nuclear gastat conté al voltant de 100 grams de americio. És àmpliament utilisat en cámara detector de fums, aixina com en font de neutrons i medidors industrials. S'han propost vàries aplicacions inusuals, com a bateries nuclears o combustible per a naus espacials en propulsió nuclear, per al isòtop 242mAm, pero encara es veuen obstaculisades per l'escassea i l'alt preu d'este isòmer nuclear.
El americio és un producte radiactiu relativament suau en apariència plateada. Els seus isòtops més comuns són 241Am i 243Am. En composts químics, el americio generalment assumix l'estat d'oxidació +3, especialment en solucions.Es coneixen atres estats d'oxidació, que van de +2 a +7, i poden identificar-se pels seus espectres d'absorció òptica característics. La ret cristalina del americio sòlit i els seus composts contenen menuts defectes radiogénicos intrínsecs, deguts a la metamictización induïda per la autoirradiación en partícules alfa, que s'acumula en el temps; açò pot causar una deriva d'algunes propietats del material en el temps, més notable en les mostres més antigues.
Història
[editar | editar còdic]
El americio va ser aïllat per primera volta per Glenn T. Seaborg, Leon O. Morgan, Ralph A. James, i Albert Ghiorso en 1944 en el Laboratori de Metalúrgia de l'Universitat de Chicago. L'equip va crear l'isòtop 241Am a partir de 239Pu, bombardejant-ho en neutrons en un reactor nuclear. Açò es va transformar en 240Pu i despuix en 241Pu, canviant aixina a 241Am per desintegració beta.[1][2] Seaborg va obtindre la palesa US 3156523 per a "Element 95 and Method of Producing Said Element" (Element 95 i el método per a produir dit element).[3]
Característiques notables
[editar | editar còdic]
El americio pur té un llustre plateado i blanc. És més plateado que el plutoni i el neptuni, i aparentment més maleable que este o l'urani. La desintegració alfa de 241Am és aproximadament tres voltes la del ràdio. Uns quants grams de 241Am emeten una alta cantitat de rajos gamma, lo que crearia sérios problemes de salut a qualsevol que s'exponguera a l'element. També presenta la característica de que és fisible.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ G. T. Seaborg, R. A. James, L. O. Morgan: "The New Element Americium (Atomic Number 95)", NNES PPR (National Nuclear Energy Séries, Plutonium Project Record), Vol. 14 B The Transuranium Elements: Research Papers, Paper No. 22.1, McGraw-Hill Book Co., Inc., New York, 1949; Abstract; Maschinoskript (Januar 1948).
- ↑ K. Street, Jr., A. Ghiorso, G. T. Seaborg: "The Isotopes of Americium", in: Physical Review 1950, 79 (3), 530–531; doi:10.1103/PhysRev.79.530; Maschinoskript (11. April 1950).
- ↑ Patent Nr. 3156523; Google Patents [1] archivat en Wayback Machine..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Americio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.