Amoni

Els amoni varen ser un antic poble que habitava en la zona de l'oasis de Siwa. Heródoto declara que vivien en una ciutat, i que en ella hi havia santuari del deu Zeus Tebano, simplement perque les representacions posseïen un cap de moltó, pero el deu que posseïa cap de moltó en la representació egipcíaca era Jnum, encara que és més be Amón (d'ahí el nom de la tribu) al que es representava en dos banyes de moltó, símbol de la prosperitat i la fortuna. A este santuari va ser Alejandro Magne per a fer-se saber fill del Deu Suprem (Zeus en el sincretisme grec).

Segons Heródoto, els amoni destaquen per viure en unes fonts «l'aigua de les quals és tíbia al alba i més freda a el hora en que el mercat és més concorregut. Res més aplegar el migdia, l'aigua es torna extremadament freda (llavors és quan reguen els seus horts). I, a mida que el dia va declinant, remet la seua frescura, fins al moment en que el sol es posa, instant en que l'aigua es torna tíbia. Acte seguit es va calfant progressivament en acostar-se la mijanit, moment en que hervir a borbotones; i res més passar la mijanit, es va gelant fins a l'aurora. Eixe manantial és conegut com la «cuya agua es tibia al alba y más fría a la hora en que el mercado es más concurrido. Nada más llegar el mediodía, el agua se vuelve extremadamente fría (entonces es cuando riegan sus huertos). Y, a medida que el día va declinando, remite su frescura, hasta el momento en que el sol se pone, instante en que el agua se vuelve tibia. Acto seguido se va calentando progresivamente al acercarse la medianoche, momento en que hierve a borbotones; y nada más pasar la medianoche, se va enfriando hasta la aurora. Ese manantial es conocido como la Fuente del Sol»». En l'actualitat s'ha identificat esta font en la de Ain-el-Hamman, de naturalea volcànica.

Els amoni també són coneguts per ser els únics testics de la desaparició d'un eixèrcit persa de 50 000 hòmens. Cambises II, rei de Pèrsia, va manar este eixèrcit contra este poble, pero l'eixèrcit va desaparéixer sepultat per l'arena del desert.

Bibliografia

• Heródoto (1979). Història, Llibre 4, Gredos. ISBN 842493525X.