Siwa
Siwa (topònim bereber, transcrito en caràcters àraps com سيوة; en llengua Tamazight: isiwan) és un oasis del desert libio, que pertany a Egipte i es troba a uns 300 quilómetros de la costa de la mar Mediterrànea, en el territori de la governació de Matruh, casi en la frontera en Líbia. Una carretera la conecta en la capital, Marsa Matruh, al nort, i en l'oasis de Bahariya, a l'est.
Situada en una profunda depressió (18 m baixe el nivell de la mar), Siwa és molt rica en aigua i produïx grans cantitats de dátiles d'excelent calitat. La seua fama es deu principalment al seu antic paper com a sèu de l'Oràcul de Amón, les ruïnes del qual són una popular atracció turística que li ha donat a l'oasis el seu antic nom de «Oasis de Amón-Ra», una de les principals deidades egipcíaques.[1]
Història
[editar | editar còdic]
Encara que se sap que en l'Oasis de Siwa va haver assentaments en el X mileni a. C., les primeres evidències de contactes en l'Antic Egipte ocorren durant la Dinastia XXVI d'Egipte, quan es va datar una necròpolis. L'antic nom egipcíac de Siwa era Sekht-am, "terra de palmeres".
Els pobladors grecs de Cirene varen establir contacte en l'oasis al mateix temps que els egipcíacs (VII), i el temple del oràcul de Amón (Zeus Amón) ya era famós en l'época d'Heródoto.
Una llegenda, transmesa per l'historiador grec Heródoto, narra que el rei Cambises II de Pèrsia (524 a. C.) va enviar un eixèrcit de 50.000 soldats per a conquistar l'oasis, pero va desaparéixer en les arenes del desert.
Alejandro Magne va visitar l'oasis en el 332 a. C., durant la seua campanya de conquista del Pèrsia iniciada en el 331 a. C.. L'oràcul li va confirmar que era un ser diví i el llegítim faraó d'Egipte.[2]
En temps dels romans l'oasis va ser destí d'aquells que eren condenats al desterro. Baixe el seu govern, les profecies de l'oràcul varen caure en desprestigie. L'evidència sobre l'existència del cristianisme en Siwa és dubtosa i encara que en 708 els habitants de l'oasis varen resistir el sege d'un eixèrcit islàmic, provablement no es varen convertir fins a el XII. Un document de l'any 1203 menciona a sèt famílies vivint en l'oasis, en només quaranta persones, pero després la població va créixer fins als 600 habitants.
La primera visita d'un europeu, des de temps dels romans, va ser la de William George Browne, qui va visitar el lloc en 1792 per a contemplar l'antic temple de l'oràcul. L'oasis va ser anexionado oficialment a Egipte per Mehmet Alí en 1819, pero el seu domini va ser relatiu, puix va haver numerosos tumults.
Siwa va ser el lloc d'algunes batalles durant la Primera i la Segona Guerra Mundial. El Long Range Desert Group del Eixèrcit Britànic va tindre una base en este oasis, pero les unitats de Rommel del Afrika Korps varen prendre possessió d'este lloc en tres ocasions.
Llocs d'interés històric
[editar | editar còdic]
- Les ruïnes del temple de l'oràcul, en algunes inscripcions de el IV, lindando en les ruïnes de Aghurmi.
- Gebel al Mawta, "la Montanya dels Morts": necròpolis de l'época romana que conté vàries tombes de pedra i el Bany de Cleopatra, una terma natural.
- L'antiga fortalea medieval de Siwa, construïda en el XIII en kershef (rajoles de terra gedrosa, sal i algeps) i fusta de palma, coneguda com Shali Ghali; encara que abandonada i devastada per les pluges torrencials de 1926, destaca com un element prominent, elevant-se sobre un montícul junt a la ciutat moderna.
- La Illa Fatnas, actualment una península repleta de palmeres, localisada en l'interior del llac en més contingut en sal que el Mar Morta. Com a est va ser parcialment drenado en époques recents, per l'intensa activitat agrícola, l'Illa Fatnas està ara rodejada de zones lodosas.
Cultura i costums
[editar | editar còdic]Els habitants de Siwa són coneguts per les seues artesania com platería ornamental, colorits vestits de bodes, ceràmiques i canastres fetes en les seues emblemàtiques palmeres.
El Manuscrit de Siwa, custodiat per una de les principals famílies del lloc, arreplega les seues costums, algunes tan singulars com les de matrimonis entre hòmens, comentades pel viager alemà Steindorff. Els antics terratinents de Siwa s'esposaven en els seus jornaleros, cridats zagala, i no recuperaven la seua llibertat fins a complir els quaranta anys; llavors podien casar-se en dònes. El rei Fuad, que va visitar el lloc en 1928, va prohibir els matrimonis homosexuals, encara que possiblement durant algunes décades varen continuar celebrant-se. Alguns exegetas musulmans citen este cas com a eixemple d'una llarga tradició de tolerància cap a l'homosexualitat en les cultures islàmiques, a pesar de la repressió existent en l'actualitat, per influència dels moviments integristes i islamistes de nou cunye:
Vestigis de l'home més antic del món
[editar | editar còdic]Una missió arqueològica del Consell Suprem d'Antiguetats d'Egipte va descobrir en agost de 2007 chafades humanes fosilizadas que es daten en més d'un milló d'anys d'antiguetat. Zahi Hawass va informar que per a determinar la data es varen analisar mostres de plantes fosilizadas del mateix estrat.
Cultura popular
[editar | editar còdic]Videojocs
[editar | editar còdic]- En Assassin's Cregau: Origins, Siwa és una de les ciutats principals del joc, puix és el lloc de naiximent del protagoniste, Bayek, un dels últims medjay d'Egipte que lluita contra Ptolomeo XIII, Faraó d'Egipte.
- Siwa apareix en el tercer capítul del joc per a PlayStation 3 Sniper Elite III, tota l'acció es desenrolla en este Oasis, ya que allí el protagoniste deu assessinar a un alt oficial alemà per a furtar el quadern de Vahlen a un alt oficial propenc a Hitler, el qual conté notes per a desenrollar una nova arma que supondrà el triumfo alemà en la Segona Guerra Mundial, el Ratte.
- En Rome: Total War, Siwa apareix com un poble que pertany a la facció de Numidia, que representa als bereberes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ret Història: Llista completa de deus d'Egipte
- ↑ Grivetti, 9 d'agost de 2013, «Preface», p. 11.
- ↑ (2006).Oozebap.Junta Islàmica Catalana.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (9 d'agost de 2013) Song of Siwa: The Marzuk-Iskander Festival (en en), Xlibris Corporation, pp. 241. ISBN 9781483672694.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Siwa.- Es descobrix una chafada humana fosilizada en Siwa, datada en més d'un milló d'anys d'antiguetat
- Esteva, Jordi, Els oasis d'Egipte, edit. Lunwerg.
- Artícul de Jordi Esteva per al País semanal: Desafiu al desert
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Siwa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.