Medjay

Nubia en la zona d'influència dels medjays.

Medjay (també Medyai, Medjai, Mazoi, Madjai, Mejay, de l'egipcíac Mḏ3j) és el nom que els egipcíacs de l'antiguetat varen donar a una regió del nort de Sudan, a on habitava un poble de nubios. Des del Imperi Antic vivien medjays en el desert de Nubia, les montanyes del Mar Rojo i l'oest d'Atbai. Varen servir als egipcíacs com a conductors de caravanes, pero eren enemics perillosos, els registres històrics parlen de freqüents enfrontaments en els egipcíacs.

En l'Imperi Nou, la paraula medjay havia evolucionat i es referia als membres de batallons del eixèrcit que actuaven com a exploradors del desert i protectors de les àrees d'interés faraònic. Esta evolució és més provable que estiga basada en un canvi en la definició de la paraula, medjay, i no en un canvi en els pobles del desert oriental.

Identificació

El poble medjay provablement va pertànyer a un grup cultural major que apareix en els registres cusitas del primer mileni a. C., els Meded, mencionats en els texts demóticos Belhem. Els grecs i els romans es referien a este grup com Blemios, i actualment es denominen Bedja en àrap. Els egipcíacs també cridava al conjunt d'estos pobles Iuntiu, i els grecs usaven de forma pijorativa el terme trogloditas.

La zona de les montanyes de la Mar Rojo tenia unes diferències climàtiques notables entre estacions, lo que espentava als seus habitants a la migració estacional: en época de sequia, es traslladaven a el Nilo en les seues raberes, tornant a les montanyes durant les pluges. Açò va facilitar l'existència de rutes comercials ben establides entre l'Antic Egipte i Punt des de periodos antics. La primera referència inequívoca a la gent d'esta regió és un chicotet número de tombes en Nubia, aixina com un grup d'esteles en Helwan contemporànees a la segona dinastia.

Característiques físiques

Segons estudis realisats en algunes tombes, la seua anatomia mostra traces africanes arcaiques, tals com a mandíbules grans. Eren més alts que els egipcíacs i tenien una musculatura més forta; açò els va fer aptes per a la professió de guerrer.

Història

Imperi Antic

A principis del Imperi Antic poc se sap de la gent d'esta zona, només hi ha referències disperses a les campanyes realisades en contra seua per a assegurar les rutes d'Uadi Hammamat a les mines i pedreres, aixina com les establides en les instalacions portuàries del Mar Rojo, utilisades per al comerç en Punt. La primera menció als medjay en documents escrits es remonta a la sexta dinastia, quan són enumerats entre atres pobles nubios per Uni el Vell, que era en eixe llavors chaty de Pepi I. Durant este temps, el terme "medjay" es referia a la gent de la terra de Medja, un districte que es troba just a l'est de la segona catarata, en Nubia. Un decret del regnat de Pepi I, que enumera els diferents títuls de govern i inclou el "Supervisor de Medja" (dels que es coneixen dos, Irtjet i Satju), posa de manifest que Medja era, per lo manco fins a cert punt, tributari del govern egipcíac.

Per inscripcions de les tombes dels nomarcas en Asuan i per informes dels conductors de caravanes d'Elefantina se sap que els medjays, baixe supervisió egipcíaca, es varen encarregar del control de la regió, i inclús varen lluitar contra els hicsos durant el regnat de Kamosis (segon periodo intermig), sent una peça fonamental per a convertir Egipte en una potència mundial.

Imperi Mig

Durant l'Imperi Mig, la definició de "medjay" va començar a referir-se més a una tribu que a una terra, (encara que les referències a Medja com a terra encara existixen). Durant la dinastia XII apareixen representats en les capelles funeràries com a pastors de ganado demacrados. Registres escrits, com a despachos de la fortalea de Semna, es referixen als medjay com a nómades del desert, i algunes actes de la dinastia XIII mostren diferents delegacions medjays sent rebudes en la cort.

Com a poble seminómada, varen treballar en tots els sectors de la societat egipcíaca, incloent assistents de palau, empleats, comerciants, auxiliars dels temples, etc. Els medjay varen treballar en fortificacions egipcíaques en Nubia, varen patrullar els deserts i varen actuar com a guies de l'eixèrcit, sent soldats del mateix (segons l'estela de Res i Ptahuer).

Varen eixercitar un important paper en les campanyes egipcíaques contra Nubia i Kush, que varen dur a la construcció de fortificacions en Nubia i Egipte, prop de la frontera. Els medjays varen formar una part substancial de les tropes d'eixes guarnicions, i varen ser utilisats per a patrullar el desert i impedir l'infiltració d'atres pobles. Una atra prova sobre ells la proporciona la fortalea Serra Ost, el nom de la qual era Jesef-Medjay, defensor del medjay.

Varen participar en els disturbis del Segon periodo intermig mentres es desenrollava la cultura de les tombes paella.

A la seua volta els Medjay varen ser enemics del propi Egipte, aplegant-se a construir una série de fortes en la Baixa Nubia en l'intenció de controlar a esta gent nómada.

<< Tot aquell rebel que planege rebelar-se

sobre esta terra : tots els Medjay de Webat-sepet;

tots els nubios de Wawat, Kush,

Shaat i Beqes,

(els seus) héroes, (els seus) corredors,

tots els egipcíacs que estiguen en ells,

tots els nubios que estiguen en ells,

tots els asiàtics que estiguen en ells,

(...)

tots els de Tjemehu dels països montanyosos occidentals de la terra de Tjemehu,

de He(..)kes i Hebeqes,

els seus héroes i els seus corredors:

el home mort Interfiqer,

naixcut de Satsasobek,

i naixcut de Intefiqer >>

Els egipcíacs odiaven als Medjay durant esta época i podem advertir en este fragment de fetilla com es implora la destrucció de tots els enemics d'Egipte, tant externs com a interns. Des dels pobles de l'Est com eren els Medjay, del sur com Nubia, del nort en Àsia i de l'oest en Líbia. També es mencionen dos enemics d'Egipte com són Intefiqer i Senurset, identificats en el text pels seus propis noms com el dels seus pares.

Mapa d'Egipte i Kush en el sigle V a. C.

Imperi Nou

Quan a principis del Imperi Nou Egipte es va estendre fins a la quarta catarata del Nilo, els medjays rara volta es mencionen com una força de combat, sino que el terme s'utilisa cada volta més com a sinònim de policia. Durant la dinastia XVIII, eren una força policial paramilitar d'èlit, utilisada per a protegir les zones de valor, especialment en les àrees d'interés faraònic com a ciutats, cementeris reals i les fronteres d'Egipte. El terme ya no es referia solament a un grup ètnic, i en el temps el nou significat va convertir en sinònim de l'ocupació policial en general. Encara que són més notables per la seua protecció dels palaus reals i les tombes de Tebas i les seues afores, se sap que varen actuar a lo llarc del Alt i també ara en el Baix Egipte. Cada unitat regional tenia els seus propis capitans.

Encara que al principi el grup només constava dels que es consideraven ètnicament medjays i descendien de l'antic grup tribal, açò va canviar en el temps, a mida que més i més egipcíacs es varen unir a la professió. Segons els registres escrits, es pot observar que varis caps i capitans medjays tenien noms egipcíacs i eren descrits com a tals. El per qué d'este canvi no se sap exactament, pero cal supondre que perque en ser vists com a guerrers d'èlit, els egipcíacs desijarien tindre un estatus similar.

Periodo tardà

Despuix de la vigèsima dinastia, el terme medjay ya no es troba en els registres escrits egipcíacs. Els egiptòlecs no saben si la professió havia segut abolida o el nom havia segut canviat. No obstant, s'especula que un grup cridat Meded que va lluitar contra els kushitas durant els sigles quint i quarto abans de Crist podria haver estat relacionat en els medjays. En qualsevol cas, no hi ha dubte de que varen jugar un paper important en l'Antic Egipte, primer com a mercenaris estrangers empleats per l'eixèrcit egipcíac i més tarde com una força policial paramilitar que vigilava palaus i tombes reals.

Des de l'Imperi Nou, des de el X, hi ha pocs restants arqueològics en Nubia i Sudan. Hi ha cementeris en la segona catarata del Nilo les tombes del qual tenen similituts en la primera cultura de tombes de paella. Algunes peces de ceràmica nubia són similars als antics túmulos kushitas d'El Kurru.

Durant el periodo grecorromano, la zona d'expansió i el paper dels medjays va ser ocupat pels blemios, que els àraps criden bejas. Els grups dels beja/blemios, formant aliances de gran alcanç, es varen fer càrrec del control de les mines i del comerç de gemas en la regió, guanyant cada volta més poder. Entre els sigles III i V d. C. varen invadir l'Alt Egipte i Nubia i varen aplegar per l'oest fins al oasis de Jariyá i pel nort a la península del Sinaí.

Bibliografia

• Bietak, Manfred. The Pa Greu Culture.
• Bard, Katheryn A. (1999). Encyclopedia of the Archaeology of Ancient Egypt, Taylor & Francis, pp. 968. ISBN 0-415-18589-0.

• (1906) Ancient Records of Egypt, University of Illinois Press, pp. 427. ISBN 9780252069741.
• (1947) Ancient Egyptian Onomastica, Oxford University Press, pp. 324.
• (2000) The Oxford History of Ancient Egypt, Oxford University Press, pp. 544. ISBN 0-19-280293-3.
• (1957) When Egypt Ruled the East, University of Chicago Press, pp. 288. ISBN 9780226771991.
• Wilkinson, Toby (2005). Dictionary of Ancient Egypy.
• (2012) We Have Menja to Serve Pharaoh: A Study of the Medjay and Pangrave Culture as an Ethnic Group and as Mercenaries from c. 2300 BCE until c. 1050 BCE, Dissertació en l'Universitat de Pennsilvània.
• (2008) La guerra en el món antic, Edicions Akal, pp. 320. ISBN 8446027666.